CEA-APQ Quality mark
News
«És possible salvar Venècia del turisme?»
El diari Ara es fa ressò de Venècia. Ciutat de Pèrdues, d’Enric Bou.
«L’escriptor oblidat de l’exili que vivia en una porteria.»
Teatre inèdit de l’exili, d’Ambrosi Carrion, amb edició i estudi introductori de Josep Camps Arbós i Francesc Foguet i Boreu, ressenyat al diari Ara.
«“Carmina Burana”, música i poesia»
«Carmina Burana», música i poesia, d’Ignasi-Xavier Adiego i Alejandra de Riquer, ressenyat a la revista Sonograma Magazine.
«Venècia, ciutat de pèrdues: turisme massiu i memòria fotogràfica al Museu Marítim.»
Enric Bou, autor de Venècia. Ciutat de pèrdues, entrevistat al programa El tren de la Història, de la Cadena SER.
«La ciutat, entre la cultura i l’especulació.»
Capitals culturals. Entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde, ressenyat al suplement cultural Posdata, del diari Levante.
«Postmodernitat i camp literari en la literatura catalana.»
Literatura catalana de la postmodernitat I i II, amb edició a cura de Jordi Marrugat, Víctor Martínez-Gil i Núria Santamaria, volums ressenyats a la revista Sonograma Magazine.
«Alonso de Quesada, el poeta que esperaba en la sombra.»
La poesía de Alonso Quesada, d’Andrés Sánchez Robayna, ressenyat al suplement cultural La Lectura, del diari El Mundo.
«Cal anar a Venècia?»
Venècia. Ciutat de pèrdues, d’Enric Bou, ressenyat al diari Segre.
«Venècia, mirall de Barcelona?»
Venècia. Ciutat de pèrdues, d’Enric Bou, citat al diari Ara.
«Fullegem el llibre “Carmina Burana”, música i poesia, d’Ignasi-Xavier Adiego i Alejandra de Riquer.»
Ignasi-Xavier Adiego, autor de «Carmina Burana», música i poesia, entrevistat al programa Assaig general, de Catalunya Música.
«Poesia i música medieval.»
«Carmina Burana», música i poesia, d’Ignasi-Xavier Adiego i Alejandra de Riquer, ressenyat al setmanari Catalunya Cristiana.
«[...]és gairebé inevitable pensar en allò que deia Martí Romaní al primer volum de Literatura catalana de la postmodernitat: “El TNC de Portaceli vol ser tan contemporani i europeista que s’oblida de ser català”.»
El primer volum de Literatura catalana de la postmodernitat, amb edició a cura de Jordi Marrugat, Víctor Martínez-Gil i Núria Santamaria, citat a La Lectora.