Leviatan. O la matèria, forma i poder d’una república eclesiàstica i civil

«Per tal d’erigir un poder comú que sigui capaç de defensar els homes d’una invasió exterior i de les injúries entre ells mateixos, i així dotar-los de seguretat, de tal manera que a través de la pròpia indústria i dels fruits de la terra puguin nodrir-se i viure satisfactòriament, l’únic camí és con­ferir tot el poder i tota la força a un sol home o bé a una assemblea d’ho­mes que pugui reduir totes les voluntats a una sola voluntat des d’una pluralitat de veus [...]. Això és més que con­sentiment o concòrdia: és la unitat real de tots ells en una sola i mateixa persona, obtinguda a través del pacte de cada home amb cada home, com si cada home pogués dir a qualsevol altre home: autoritzo i cedeixo el dret de governar-me a mi mateix a aquest home, o a aquesta assemblea d’homes, amb la condició que tu també cedeixis el teu dret a favor d’ell i autoritzis totes les seves accions de la mateixa manera. Un cop fet això, la multitud així unida en una sola persona s’anomena REPÚBLICA, en llatí CIVITAS. Aquesta és la generació del gran LEVIATAN o, més ben dit, per parlar amb més reverència, d’aquest Déu mortal a qui devem, sota el Déu immortal, tota la nostra pau i defensa. De fet, per aquesta gran autoritat que li ha atorgat cadascun dels homes en la república, disposa de tant de poder i de tanta força conferits a ell que, pel terror que desprèn, és capaç de conformar la voluntat de tots per assolir la pau domèstica i l’ajuda mú­tua contra els enemics de fora.»