Els centres de referència són estructures més complexes assentades sobre la base dels grups de recerca consolidats. Els centres de referència aprovats fins ara pel Govern de la Generalitat a proposta de la CIRIT són el següents: Centre de Biotecnologia, Centre de Tecnologia dels Aliments, Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Enginyeria Lingüística, Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Tècniques Avançades de Producció, Centre d’Aqüicultura, Centre de Referència d'Economia Analítica (CREA), Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament de Materials Avançats per a l'Energia (CeRMAE) i Centre de Referència en Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC).

 

Centre de Biotecnologia. La Universitat de Barcelona hi participa amb la Unitat de Síntesi i Estructura de Pèptids, formada amb personal del Departament de Química Orgànica i la Unitat de Microbiologia Ambiental, formada per personal del Departament de Microbiologia.

 

Centre de Tecnologia dels Aliments. La Universitat de Barcelona hi participa amb la Unitat de Nutrició i Bromatologia, formada amb personal del Departament de Ciències Fisiològiques, Humanes i de la Nutrició.

 

Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Enginyeria Lingüística. La Universitat de Barcelona hi participa amb el Grup de Recerca de Variació en el Llenguatge, del Departament de Filologia Catalana, i el Grup de Recerca en Tractament del Llenguatge Natural, del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Politècnica de Catalunya-Universitat de Barcelona.

 

Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament en Tècniques Avançades de Producció. La Universitat de Barcelona no hi participa.

 

Centre d'Aqüicultura. La Universitat de Barcelona hi participa amb el Grup d'Aqüicultura Marina del Departament de Biologia Animal, el Grup de Metabolisme Intermediari i Endocrinologia en Peixos del Departament de Fisiologia, el Grup d'Histopatologia de Mol·luscos i Crustacis del Departament de Biologia Cel·lular, el Grup de Protozoologia Parasitària en Pesca i Aqüicultura del Departament de Biologia Animal, el Grup de Desenvolupament i Aplicació de Mètodes Microbiològics en Estudis en Ambients Aquàtics del Departament de Microbiologia i el Grup d'Integració d'Activitats d'Aqüicultura en el Medi Natural, Ecologia i Producció del Fitoplàncton del Departament d'Ecologia.

 

Centre de Referència d'Economia Analítica (CREA). La Universitat de Barcelona no hi participa.

 

Centre de Referència en Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC). La Universitat de Barcelona hi participa amb la Unitat de Bioelectrònica del Departament d'Electrònica, la Unitat de Biofísica i Bioenginyeria del Departament de Ciències Fisiològiques I, la Unitat de Microbiologia del Departament de Microbiologia i la Unitat de Ciència i Nanotecnologia de Superfícies del Departament de Química Física. Totes les unitats estan formades amb personal del Centre Especial de Recerca de Bioelectrònica i Nanobiociència (CBEN).

 

Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament de Materials Avançats per a l'Energia (CeRMAE). La Universitat de Barcelona hi participa amb el Grup de Disseny i Optimització de Processos i Materials, del Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia; el Grup d'Enginyeria i Materials Electrònics, del Departament d'Electrònica, i el Grup d'Aliatges Moleculars, del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals.

 

Durant l’any 2002 la producció científica dels investigadors de la Universitat de Barcelona recollida a través de les bases de dades internacionals de l'Institut for Scientific Information (ISI) ha estat de 1.917, de les quals 1.773 figuren al Science Citation Index (SCI), 106 al Social Sciences Citation Index (SSCI) i 38 al Arts & Humanities Citation Index (A&HCI).

(En relació amb els convenis signats vegeu l’annex “Convenis amb institucions, universitats i empreses”)

 

ü       Evolució del nombre de publicacions científiques (Taula)

 

Projectes i recursos financers per a la recerca

Els ingressos derivats de l'activitat de recerca que inclouen les convocatòries per a projectes de recerca, accions especials i grups de recerca consolidats, han experimentat un lleuger descens produït per la davallada dels ingressos dels grups de recerca consolidats. Cal recordar que l’import per aquest concepte de l’any 2001 corresponia al període 2001-2004.

La taula següent mostra la distribució per divisions dels ingressos de recerca de l’any 2002, comptabilitzats a partir dels projectes i les accions especials, les infraestructures i els ajuts a la recerca (convocatòries nacionals), juntament amb el nombre de projectes finançats.

 

	Projectes + accions especials*		Infraestructures		Ajuts
	Ingressos	Nre.	Ingressos	Nre.	Ingressos
Institucional	-	-	285.432,09 €	2	639.390,51
Divisió I	1.100.273,45 €	53	154.220,66 €	16	627.368,80 €
Divisió II	468.980,00 €	26	76.800,00 €	3	174.775,82 €
Divisió III	10.332.774,52 €	128	228.911,85 €	12	2.103.938,71 €
Divisió IV	3.061.580,43 €	57	259.359,21 €	12	1.283.671,61 €
Divisió V	75.100,00 €	9	107.239,19 €	9	25.106,85 €
TOTAL	15.038.708,40 €	273	1.111.963,00 €	54	4.854.252,30 €

 

 

ü        Evolució dels ingressos de recerca (Taula)

 

 

 

Pel que fa als contractes i convenis gestionats per la Fundació Bosch i Gimpera (FGB), la distribució per a l’any 2002, segons la tipologia, ha estat la següent:

 

	Projectes de recerca		Convenis de col·laboració		Gestió de programes i serveis		Total
	Nre.	Import (€)	Nre.	Import (€)	Nre.	Import (€)	Nre.	Import (€)
Divisió I	42	853.091,33	31	145.771,82	6	779.280,77	79	1.778.143,92
Divisió II	113	2.581.094,80	38	395.344,11	11	962.018,68	162	3.938.457,59
Divisió III	250	18.977.912,39	100	719.065,72	8	284.766,70	358	19.981.744,81
Divisió IV	105	3.993.186,16	48	359.245,48	2	11.241,39	155	4.363.673,03
Divisió V	43	1.028.494,04	12	81.415,77	1	37.689,19	56	1.147.599,00
Altres UB	19	579.649,52	4	78.584,45	24	4.589.292,88	47	5.247.526,85
FBG	10	708.126,26	-	-	3	176.697,56	13	884.823,82
Total	582	28.721.554,50	233	1.779.427,35	55	6.840.987,17	870	37.341.969,02

 

 

 

 

ü       Distribució dels projectes de recerca segons l’origen dels fons (Taula)

 

Sectorialment, la contractació es concentra en el sector farmacèutic-química fina amb un total del 41,67% dels projectes i un 46,49% de l’import total contractat. El segueixen, amb el 8,33% dels contractes i el 9,27% dels imports, el sector metall-electrònica, i el sector mineria-petroli amb el 7,14% dels projectes i un import del 7,42%.

 

Respecte al Centre d’Innovació, cal destacar que l’any 2002 s’han signat 870 nous projectes per un import de 37,3 milions d’euros.

 

ü       Evolució de la contractació i la facturació de projectes nous (Taula)

 

 

Aquest import inclou les quantitats rebudes pels grups de la UB que formen part de la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica, la Xarxa IT, així com els imports atorgats pel CIDEM als dotze projectes presentats i aprovats en el marc del Programa de trampolins tecnològics, iniciat l’any 2001 i que, el 2002, van representar un volum total d’aportació d’1,5 milions d’euros.

 

ü       Evolució de les quantitats obtingudes per grups i projectes de la UB en el marc de la Xarxa IT i la Xarxa TT (Taula)

 

 

En l’àmbit de la recerca internacional, la UB ha estat la segona universitat espanyola en nombre de grups participants en el V Programa Marc (tercera per retorn financer), i la primera en els programes Qualitat de vida i Medi ambient.

Pel que fa a programes internacionals d’R+D, l’activitat de la UB i de l’FBG s’ha centrat en el Programa Marc d’R+D de la Unió Europea. Durant l’any 2002 s’han signat trenta-nou nous contractes de recerca del Vè Programa marc, cinc dels quals són coordinats per grups de la UB. Destaca la gran participació en Research Training Networks, amb nou xarxes, tres de les quals coordinades per la UB, així com en projectes dins l’àmbit de l’energia, el medi ambient i el desenvolupament sostenible.

 

ü       Projectes del Vè Programa Marc (Taula)

 

D’altra banda, la UB ha participat en trenta projectes d’altres programes internacionals (Leonardo, Sòcrates, Cultura 2000, e-learning, etc.), dels quals n’ha coordinat cinc.

 

 

Projectes europeus 2002	Nombre	Import total	Coordinats per la UB
Vè Programa marc	39	14.035.420	5
Altres convocatòries	30	1.925.708	5
Total	69	15.961.128	10

 

 

Recursos humans per a la recerca

 

 

 

 

Beques de tercer cicle del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD), del Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) i de la Generalitat de Catalunya (GC).

 

	Beques		Ajuts per a estades
	Nre.*	Import**	Nre.	Import
Beques de postgrau per a la formació de professorat universitari (MECD)	192	2.252.160 €	46	107.055,85 €
Beques predoctorals de formació d’investigadors (MCYT)	152	1.796.640 €	16	45.310 €
Beques predoctorals per a la formació de personal investigador (GC)	231	2.515.590 €	-	-

*Incloses les renovacions de beques (124, 94 i 166, respectivament)

** No inclou els imports per concepte de matrícula (108.534,08 €, 106.470,72 € i 126.455,15 €, respectivament)

 

 

ü       Distribució del nombre de beques i ajuts del MECD, MCYT i GC per divisions i departament (Taula)

 

Beques de tercer cicle de la Universitat de Barcelona

 

	Beques		Ajuts per a estades
	Nre.*	Import**	Nre.	Import
Beques de formació en la recerca i la docència	253	2.428.800 €	56	145.532,71 €
Beques de formació d’investigadors del programa propi de la UB	46	454.409,16 €	13	34.587,68 €

* Incloses les renovacions de beques (193  i 11, respectivament)

** No inclou l’import per concepte de matrícula (151.904,72 € entre totes dues)

 

 

 

ü       Distribució del nombre de beques de la Universitat de Barcelona per divisions i departaments (Taula)

 

 

Personal de suport a la recerca

El Vicerectorat de Recerca de la UB ha finançat nou contractes de personal de suport a la recerca i uns altres cent vint-i-quatre han estat finançats a càrrec de projectes d’investigació. Pel que fa als contractes postdoctorals de recerca, durant el curs 2002-2003 un total de deu persones han estat vinculades a la Universitat de Barcelona mitjançant aquesta modalitat contractual.

 

 

ü       Distribució del nombre de contractes per divisions (Taula)

ü       Distribució del nombre de contractes per categories (Taula)

 

 

Fundacions, instituts i centres de recerca

 

Fundació Parc Científic de Barcelona

 

Finançament

Respecte de les subvencions FEDER concedides al Parc Científic de Barcelona (PCB) pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) i la Generalitat de Catalunya, la Fundació ha rebut el 74% de la totalitat de subvencions assignades per al període 1997-1999. Pel que fa a les subvencions FEDER corresponents al període 2000-2002, el Parc n’ha certificat el 84% i ha rebut el 69% del total concedit.

Pel que fa a la resta de subvencions, s'han rebut 60.000 euros, corresponents a la primera anualitat del Conveni per a la promoció de les activitats de l'Observatori de la Globalització i la Transferència de Coneixements al Conjunt de la Societat Catalana. Així mateix, el PCB ha rebut del MCYT 228.300 euros per a projectes de recerca i 176.960 euros per a ajuts a la contractació d’investigadors.

També s'han rebut donacions d’empreses i altres organismes amb destinació a l’activitat fundacional per valor de 406.440 euros.

 

En el marc del Conveni signat entre el DURSI, la UB i el PCB, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació va aportar, l’any 2002, 1 milió d’euros per a la dinamització dels grups de l’IRBB-PCB i ICREA.

 

D'altra banda, el MYCT va fer pública la tercera convocatòria d’ajuts als parcs científics i tecnològics i va concedir al PCB un crèdit reemborsable de 2.307.280 euros. Així mateix, en aquesta convocatòria el PCB actuà de coordinador d’altres projectes, per als quals es van concedir 1.577.350 euros, on s'inclouen 761.210 euros de l'IDIBAPS i 16.140 euros de la UB.

 

Activitats de recerca del Parc Científic de Barcelona

El Parc ha posat en funcionament els serveis següents: els Serveis Científics Comuns, la Instal·lació Radioactiva, el Servei d’Experimentació Animal, la Unitat de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia i el Servei de Reaccions Especials. Així mateix, ha consolidat el funcionament de les plataformes tecnològiques, creades amb els SCT-UB: Plataforma de Transcriptòmica, Plataforma de Proteòmica, Plataforma d’RMN de Biomolècules, Plataforma de Química Combinatòria, Plataforma de Química Fina, Plataforma de Nanotecnologies i Plataforma de Raigs X.

Cal destacar, també, la participació del PCB en diferents projectes del VI Programa Marc de la Unió Europea.

Durant aquest període, el Parc Científic de Barcelona ha iniciat les activitats internes de dinamització amb el cicle “Seminaris del Parc”, organitzat conjuntament amb l’IRBB-PCB.

En relació amb la promoció de la recerca, va tenir lloc la primera convocatòria del programa “Passa l’estiu al Parc”, destinat a estudiants de segon cicle.

 

·   Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB-PCB)
L’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB-PCB) s’inscriu en el marc dels centres i instituts de recerca del III Pla de recerca de Catalunya, i concentra grups d’excel·lència, procedents de la UB, del CSIC i del programa ICREA, que treballen en àrees vinculades a la biomedicina bàsica.

Dirigit pel Dr. Joan Guinovart i amb l’assessorament científic del Dr. Joan Massagué, l'Institut ha tingut com a objectius principals l’adequació dels laboratoris i la posada en funcionament de la infraestructura de recerca aportada pel PCB, per tal de normalitzar les activitats d'investigació, així com la incorporació del personal necessari.

 

·  Centre de Referència en Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC). Laboratori de Nanobioenginyeria
Les línies prioritàries de recerca d'aquest laboratori, creat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, són la nanotecnologia cel·lular i molecular, l'enginyeria de teixits i cultius cel·lulars, la caracterització de teixits i/o cultius cel·lulars, el disseny de dispositius per a la manipulació i el processament de cèl·lules i molècules en un xip, i l'adquisició i el tractament de senyals i imatges biomèdiques.

Va ser aprovat per la Generalitat el març de 2003 i és un element clau del Centre de Referència de Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC) amb l’objectiu de coordinar les activitats vinculades amb la recerca multidisciplinària en enginyeria biomèdica que es duen a terme al país.

 

·   Empreses
A l’Edifici Modular del Parc s'han ubicat les empreses Advancell, Almirall Prodesfarma, Grup Uriach, Kymos Pharma Services, Medichem, Merck Farma y Química, Medplant/Proteomika, Prous Science, Applera Hispania, Bruker i Laboratoris Esteve.

Dins la bioincubadora CIDEM-PCB, les empreses instal·lades són Oryzon Genomics, Crystax, OED, Era-Plantech, Stralim i Enantia.

I a l’edifici annex de l’Edifici Modular es troben el Centre Especial de Recerca de Química Teòrica (CERQT) i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ).

En espais d’oficines s'han emplaçat Diopma, Haltisform, Sani-Red,  Bruker i Applera Hispania.

 

El curs 2002-2003 ha estat clau per a les activitats conjuntes entre els diferents grups —públics i privats— del PCB. Entre les fórmules de més èxit, destaquen la creació d’unitats mixtes (entre empreses i grups de recerca o plataformes tecnològiques del mateix PCB) i el tancament d’acords estratègics entre diferents empreses, com ara la creació del laboratori mixt Pharma Mar-PCB on es desenvolupen projectes de recerca conjunts.

D’altra banda, les diferents empreses ubicades al Parc Científic de Barcelona han establert una sèrie d'acords estratègics i han signat acords amb empreses externes reconegudes dins del sector de la indústria farmacèutica, biotecnològica i de química fina.

 

ü  Entitats ubicades a la Torre D i a l’Edifici Florensa (Taula)

 

 

Associacions de parcs científics

El PCB ha consolidat la seva presència en les institucions que agrupen parcs científics i tecnològics d’arreu de l’Estat i en l’àmbit internacional com ara en l’Associació Espanyola de Parcs Científics i Tecnològics (APTE) on ha continuat ocupant la vicepresidència.

D’altra banda, l’APTE ha establert uns criteris i una fórmula d’avaluació de parcs per donar la categoria de soci de ple dret als parcs que ho sol·licitin.

El PCB ha estat, també, impulsor de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), que agrupa onze espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement i que actua de punt de contacte entre la comunitat investigadora i innovadora.

 

El PCB, coordinat amb Barcelona Activa, és un dels membres del programa INFOBUSINESS 2001-2003 impulsat pel MCYT i liderat per l’APTE i l’Associació Nacional de Centres Europeus d’Empreses i Innovació (ANCES). Aquest programa implica una Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics i Centres d’Empreses i Innovació (CEEI) de set comunitats autònomes, que ofereix solucions basades en suports telemàtics a les empreses i als emprenedors.

 

 

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

Ha finalitzat la primera fase de les obres d'habilitació de la Facultat de Medicina, per tal de disposar d'uns espais propis que permetran la incorporació de nous investigadors amb noves línies de recerca així com d’alguns dels ja existents.

 

L’Institut ha impartit els seminaris següents: Reflexiones sobre la investigación biomédica en España; Síndrome d'isquèmia/reperfusió: mecanismes implicats en la lesió i protecció de l’intestí; Interacció entre el receptor CXCR4 i la quimiocina SDF-1: una parella clau en SIDA i càncer; Estratègies de recerca en paleoantropologia; L’òxid nítric com a molècula senyalitzadora: el seu paper en l’expressió gènica en diferents models experimentals; La regeneració hepàtica en l’època del trasplantament; Reconeixement molecular en la senyalització dels factors neurotròfics; Estat actual i controvèrsies en el trasplantament hepàtic de donant viu; i Factors de transcripció oncogènics a la leucèmia limfoblàstica T. Una aplicació clínica dels estudis de microxips de DNA (DNA microarrays).

 

Els investigadors de l’IDIBAPS han publicat un total de 452 treballs originals amb un factor d’impacte total de 1.887,84 (segons l’SCI 2000), cosa que suposa un factor d’impacte mitjà per article de 4,177. L'Institut ha comptat amb 38 becaris, molts dels quals han fet estades en algun laboratori espanyol o estranger.

 

 

Àrea Biomèdica de Bellvitge - Fundació August Pi i Sunyer (FAPS)

La FAPS ha gestionat més de 27 milions d’euros obtinguts pels investigadors que desenvolupen la seva tasca investigadora al campus de Bellvitge a través de projectes presentats a convocatòries públiques (FIS, R+D, Generalitat, Comunitat Europea...) i de convenis i/o col·laboracions amb la indústria privada.

Quant als projectes d’investigació, s'han gestionat seixanta-set projectes actius, vint-i-dos dels quals han estat concedits l’any 2002.

 

La metodologia per determinar la productivitat científica s'ha modificat respecte de la dels anys anteriors amb la introducció del concepte d’àrees temàtiques.

El nombre total de publicacions indexades l’any 2002 ha estat de 277 (251 eren articles originals), amb un factor d’impacte de 994,7 i un factor d’impacte mitjà de 3,59. La productivitat de les diferents àrees, mesurada pel factor d'impacte, ha estat la següent: Àrea 1. Càncer i genètica molecular humana, 509,3; Àrea 2. Neurociències, 133,6; Àrea 3. Patologia infecciosa i trasplantament, 155,8; Àrea 4. Factors de creixement, hormones i diabetis, 84,4; i Àrea 5. Malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives, 147,4.

 

La Fundació ha participat en l’intercanvi internacional dels estudiants de Medicina procedents de deu països, que han realitzat pràctiques clíniques en tretze especialitats desenvolupades al centre.

 

També s’han organitzat diversos cursos, amb més de 200 participants; destaquen el curs de Ginecologia, el curs de Citologia, el curs de Geriatria, el curs d’Isocinèsia i les III Jornades Hispano xineses sobre Medicina Oriental i Occidental. També s'ha organitzat la Jornada “Nutrición, salud y bienestar”, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i l'empresa Herbalife International, amb la participació d’experts d’Europa i EUA i amb més de 150 assistents.

 

 

Institut Interuniversitari d’Estudis del Pròxim Orient Antic

El grup de recerca consolidat de l’Institut ha desenvolupat les seves tasques centrades en la lexicografia comparada de les llengües de l’Orient Antic, tant les semítiques com les indoeuropees. Entre les activitats, cal remarcar la traducció a l’anglès del Diccionario de la lengua ugarítica, ja conclosa i publicada i de la qual està en preparació una segona edició; els projectes de recerca “La congruencia fonológica y semántica de los radicales semíticos extendidos” i “La lengua hispanorromaní a través de los diccionarios del siglo xix: un estudio filológico y lingüístico”; i l’elaboració d’una obra de referència sobre la llengua i l’escriptura càries.

D’altra banda, la Secció d’Egiptologia de l’Institut continua la missió arqueològica a Egipte i els estudis sobre la religió egípcia en l’època tardana, la campanya arqueològica a Oxirinc (Egipte), l'exposició “Oxyrhynchus, El Bahnasa”, Museu Egipci del Caire i Museu Grecoromà d’Alexandria, i les activitats habituals a la càtedra d’Història Antiga, dins el Departament d’Egiptologia.

S’ha finalitzat el projecte Manumed de conservació i catalogació de manuscrits orientals. En aquest context, l’editorial Ludwig Reichert ha acceptat la publicació, dins la seva col·lecció “Languages and Cultures of the Christian Orient”, del primer volum dels catàlegs de manuscrits orientals elaborats pel projecte i que inclou l’arxiu del bisbat dels grecs catòlics (melquites) d’Alep. S’han iniciat, i continuat en alguns casos, diferents tesis doctorals elaborades per alumnes vinculats a l’Institut.

 

ü       Publicacions (Taula)

 

Els membres de l’Institut continuen la traducció de l’Epopeia de Gilgamesh i la de les col·leccions de presagis accadis dintre de la col·lecció de textos orientals. També s'ha publicat el volum XX de la revista Aula Orientalis corresponent a l’any 2002.

 

S’ha impartit el màster en Estudis Orientals-Assiriologia, i s'han desenvolupat activitats en altres universitats nacionals i estrangeres (cursos i conferències).

D'altra banda, el Centre d’Estudis Asiàtics integrat a l’IEPOA i dedicat a la promoció dels estudis en aquest àmbit, ha continuat les seves activitats de cursos anteriors i s'han programat assignatures de llengua persa com a crèdits de lliure elecció de la Universitat.

 

 

Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB)

L'Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB) té com a objectiu principal coordinar i donar suport a la recerca matemàtica desenvolupada a la Universitat de Barcelona. Va iniciar l’activitat l'any 2000 i la seva creació ha estat autoritzada per la Generalitat de Catalunya segons Decret 14/2003, de 8 de gener.

 

S'ha impartit el curs avançat “Wavelets and Applications”, amb 73 participants de 16 països diferents, i els tres seminaris de l'IMUB, que apleguen conferències d'interès general impartides per matemàtics de prestigi. També han estat acollits 16 investigadors que han fet estades de recerca a la UB, i 8 professors visitants de diferents universitats europees i nord-americanes.

Els treballs de recerca fets a la UB s'han publicat a través de la sèrie “Mathematics Preprints”, i també s'ha publicat la revista Collectanea Mathematica.

 

 

Centre de Recerca en Estudis de les Dones (DUODA)

S’ha dut a terme el màster en Estudis de les Dones. Mòdul A: Veus i experiències de les dones en el temps i l’espai, i el màster en línia en Estudis de la Diferència Sexual. També s’ha realitzat el seminari “Les relacions d’autoritat i llibertat en el mercat de treball”, i les tertúlies de recerca “Dones i relacions conflictives: a propòsit de la matèria viva”, “Nosaltres i elles o com crear relacions enfront de la violència vers les dones” i “Dones maltractades: les grans estigmatitzades”.

 

 

Centre de Recerca d’Alta Muntanya

L’activitat del centre s’ha desenvolupat a través de la participació en tres projectes internacionals i vint-i-cinc d’estatals. En els aspectes organitzatius, cal esmentar la creació d’una unitat de limnologia associada amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, amb el qual es compartirà infraestructura i projectes de recerca.

Igualment activa ha estat la participació en congressos i conferències, i la producció de publicacions i tesis doctorals.

 

ü       Projectes internacionals (Taula)

ü       Projectes nacionals (Taula)

ü       Publicacions i tesis doctorals (Taula)

ü       Comunicacions a congressos i conferències (Taula)

 

Centre de Recerca Social i Educativa (CREA)

Els espais de debat teòric sobre qüestions d’actualitat s’han centrat en les aportacions d’autors reconeguts com Alejandro Portes, Jacques Derrida, Jürgen Habermas, Paulo Freire o Ulrich Beck. S'han organitzat seminaris al Parc Científic de Barcelona amb Gordon Wells, José Enrique Rodríguez Ibáñez, José María Tortosa, Ernest Garcia, Carlota Solé i Miguel Siguan, i les Jornades “Canvi educatiu i social”.

 

S'han desenvolupat diferents projectes de recerca com ara el projecte d’R+D AMAL: inmigración y mercado laboral, subvencionat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, i el projecte d’R+D en curs “Brudila Calli: Las mujeres gitanas contra la exclusión. Superación del fracaso y absentismo escolar de las niñas y adolescentes gitanas”, subvencionat pel Plan Nacional del Instituto de la Mujer (Ministeri de Treball i Assumptes Socials).

Dins del Programa Marc Europeu, el CREA ha coordinat el projecte RTD “WORKALO, The creation of new occupational patterns for cultural minorities: the Gypsy case”.

També es coordina el projecte d’R+D+I estatal “Cali Butipen. Mujer gitana y mercado laboral”, i es participa en els projectes Sòcrates de la Comissió Europea següents: DPPC. “The development of Psycho-pedagogical and Professional Counselling Services”; “Suport the development of new learning pathways for adults”; “Widening and strengthening the european dimension of the lifelong learning week movement”; i “LIHE, Learning in HE: Improving practice for non-traditional adult students”.

 

 

Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI)

S’ha impartit la cinquena edició del curs Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya, amb el tema “Els mitjans de comunicació”; la sisena edició del curs monogràfic Conflictes i convergències en el món actual, amb el tema “Un món en ràpida transformació”; així com les assignatures Franquisme, Transició i Democràcia; Conflicte i Transició Política al Món Islàmic Mediterrani; Espai Mediterrani a la Segona Meitat del Segle XX; i Problemes Nacionals al Món del Segle XX, dins del programa de doctorat Món Contemporani.

Igualment, s'ha realitzat el curs de lliure elecció Pi i i Margall. Federalisme i autonomia, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, i l'exposició “Premsa de l'exili català i republicà: 1939-1975”, al Museu d'Història de Catalunya.

 

També s'han organitzat les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores, amb els temes “Poder polític i moviments socials”, “Les tecnologies de la informació i la recerca històrica” i “Globalització, societats capitalistes i desenvolupament”.

 

Dintre la programació d’Els Juliols, s'ha organitzat el curs Mirades sobre Euskadi, amb la problemàtica del País Basc com a element fonamental, i, amb la col·laboració de la Junta d'Andalusia, la Fundación Tres Culturas del Mediterráneo, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, el curs “Israel/Palestina. Les arrels del conflicte, la cerca de solucions”.

 

S’ha continuat amb la investigació “Els primers anys del franquisme a Catalunya (1938–1953)” i amb la publicació regular de l’Índice Histórico Español, els Estudis d’Història Agrària i la revista El Contemporani. Igualment, s’ha editat el recull de sessions desenvolupades a la quarta edició del curs sobre la Transició: Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya: els joves de la Transició.

Cal esmentar, també, que entre les múltiples donacions documentals al CEHI, destaca la del Dr. Antoni Batista, que conté nombrosos llibres i documents sobre el País Basc, així com sobre l'organització ETA.

Continua vigent el conveni amb el Museu d’Història de Catalunya per col·laborar igualment amb el CEHI en l’organització d’activitats docents i de recerca sobre història contemporània de Catalunya i sobre temes d'arreu del món.

 

Centres especials de recerca de la Universitat de Barcelona (CER)

CER de Física de Sistemes Complexos

Especialització

Centre especialitzat en el tractament de sistemes constituïts per moltes entitats de caire mesoscòpic que s'interrelacionen per donar lloc a comportaments col·lectius macroscòpics significatius.

La naturalesa pluridisciplinària fa que inclogui matèries tan diverses com la biologia, la biofísica i l'economia (econofísica).

Objectius

·         Afavorir la participació en projectes europeus des d'una posició de promoció.

·         Incidir en el món empresarial.

Activitat desenvolupada

·         Organització de nou seminaris.

·        Participació en el VI Programa Marc de la UE per tal d’establir una xarxa d’excel·lència sobre física de sistemes complexos.

 

 

CER de Ciències del Mar

Especialització i objectius

·         Estudi de l'estructura i les interaccions biòtiques i abiòtiques en comunitats bentòniques litorals, els processos sedimentaris i la influència sobre les comunitats bentòniques, els processos biogeoquímics en les interfícies atmosfera-oceà i aigua-sediment, el transport de sediments en marges continentals i conques oceàniques, i els mecanismes i indicadors de l'impacte antròpic en zones litorals.

·         Anàlisi de la transferència de matèria i energia en el límit continent-oceà i els ecosistemes en àrees protegides.

·         Investigacions cooperatives en alta mar i a l’Antàrtida, en zones tropicals i altres àrees geogràfiques.

·         Recerca sobre canons submarins i aplicació de les tècniques de les ciències del mar en zones d’aigües interiors.

Activitat desenvolupada 

·         Relació entre els cicles de producció anuals de les poblacions d'una gorgònia i la variabilitat dels factors ambientals i biològics que es donen a les illes Medes i a Banyuls de la Marenda.

·         Estudi de les poblacions del Mediterrani nord-occidental d’una altra espècie de gorgònia.

·         Genètica de poblacions d’invertebrats bentònics en poblacions de Còrsega, Catalunya, Canàries, Balears i Galícia.

·         Efectes subletals de la pol·lució en invertebrats bentònics.

·         Campanyes oceanogràfiques del programa de control de les aigües litorals de Catalunya per encàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua.

·         Avaluació i seguiment del patrimoni natural submergit del Parc Natural del Cap de Creus.

·         Incorporació a la Red Virtual de Museos de Ciencias Naturales y Jardines Botánicos del Área Mediterránea.

 

 

CER de Meteorologia Aplicada i Canvi Global

Especialització

Aquest centre desenvolupa la seva activitat mitjançant tres grups de recerca consolidats: Grup Consolidat de Meteorologia, Grup Consolidat de Climatologia i Grup de Recerca del Clima.

 Objectius        

·         Impulsar la recerca en meteorologia aplicada, en els camps de la meteorologia radar i predicció de pluges intenses, la hidrometeorologia, la predicció immediata, els fenòmens a la capa límit de l’atmosfera, l’impacte dels aerosols en el balanç de la radiació, la radiació solar UV, la modelització i predicció de l’índex ultraviolat, i la predicció estacional.

·         Dur a terme la recerca en climatologia sobre variabilitat climàtica, riscos climàtics, canvi climàtic, balanç de carboni i paleoclimatologia.

 

Activitat desenvolupada

 

- Grup Consolidat de Meteorologia

·         En l’àmbit català s’ha desenvolupat el projecte IMMPACTE (Integració metodològica i de models per a la predicció de la contaminació atmosfèrica i del temps) i el projecte atorgat per l’Agència Catalana de l’Aigua sobre l’ús de la informació del radar meteorològic de Vallirana per a la predicció immediata del temps a Catalunya.

·         En l’àmbit espanyol s’han dut a terme dos projectes: “Validación climática de modelos conceptuales a escala sinóptica, compatibilidad con regímenes cuasiestacionarios de circulación y efectos sobre el tiempo de la Península Ibérica”, i “Determinación y predicción de la radiación ultravioleta solar en influencia de la columna de ozono, partículas aerosoles y nubosidad”.

·         Reunió internacional al Parc Científic de la UB dels diferents grups que integren el projecte europeu “Critical assessment of available Radar. Precipitation estimation techniques and development of innovative approaches for environmental management”, per tal d’avaluar-ne el desenvolupament.

·         Organització del congrés internacional “Palaeofloods, Historical Data & Climatic Variability: Applications in Flood Risk Assessment” a Barcelona.

·         Publicació d’una desena d’articles a revistes i diaris diversos d’àmbit internacional.

 

- Grup Consolidat de Climatologia

·         En l’àmbit català s’ha participat en la xarxa temàtica de la Generalitat de Catalunya “El canvi climàtic a Catalunya 2002-2003”.

·         S’han dut a terme diversos projectes de recerca de la Generalitat, del Ministeri de Ciència i Tecnologia i de l’European Science Foundation.

·         Publicació de més d’una desena d’articles en diferents revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional.

·         Organització del I Seminari de Mètodes Estadístics en Climatologia.

·         Tesis doctorals: “Incidència de les grans erupcions volcàniques en el clima de la Península Ibèrica i Balears”, a càrrec de M. J. Prohom, i “Aplicació de tècniques multivariants per a la previsió del risc d’allaus a Andorra”, a càrrec de P. Esteban.

 

- Grup de Recerca del Clima

·         Elaboració i publicació de diversos articles i capítols en llibres i revistes d’abast nacional i internacional.  

·         Presentació del llibre Current Research and Uncertainties in the Climate System, de X. Rodó i F. A. Comin.

·         Participació en reunions i conferències relacionades amb diferents projectes europeus.

·         Col·laboració amb la càtedra UNESCO de la Fundació Politècnica per a la realització del curs de postgrau Dimensions Humanes del Canvi Global i dues conferències.

·         Participació a la IX Conferència Espanyola de Biometria.

 

 

CER de Síntesi Estereoselectiva de Productes Naturals i Fàrmacs Relacionats

Especialització

Aquest CER està especialitzat en la síntesi orgànica d’alt nivell, és a dir, en la síntesi total enantioselectiva de molècules bioactives relativament complexes, sovint aïllades, d'organismes marins, i a redissenyar-les i convertir-les en nous fàrmacs.

Està constituït pels grups de recerca consolidats Síntesi Estereoselectiva d'Antibiòtics i Antivírics, i Síntesi d'Azapolicicles Naturals.

Objectius

·         Augmentar la projecció científica de la UB en el camp del disseny i la síntesi enantioselectiva de nous fàrmacs —antibiòtics, anticancerígens, antivírics i antifúngics— d'origen natural.

·         Incrementar l'establiment de relacions i contractes amb indústries interessades en l'aplicació dels nous compostos que s'obtinguin en medicina, veterinària, agricultura, alimentació i medi ambient, i en la implementació dels processos desenvolupats dins el concepte de la química verda.

·         Oferir productes, serveis i assessorament a les indústries, l'Administració i les entitats paraestatals.

Activitat desenvolupada

·         Constitució de la xarxa temàtica “Síntesi de productes naturals i fàrmacs enantiopurs”, a la qual s’han acollit set professors visitants, que han impartit un total de setze conferències a Catalunya.

·         Coordinació d’una xarxa europea sobre disseny i síntesi d'agents estabilitzadors de microtúbuls (Design of MSAAs), formada per set grups universitaris i una empresa farmacèutica.

·         Participació en l'elaboració d’un projecte europeu de l’FP6.

·         Publicació de dotze articles en diferents revistes internacionals.

·         Elaboració i presentació de quatre tesis doctorals i defensa de vuit memòries de màster i un treball de DEA.

 

 

CER de Química Teòrica

Especialització i objectius

A partir de la coordinació dels treballs dels diferents grups de recerca que pertanyen a aquest àmbit, el centre pretén potenciar la realització de projectes de recerca comuns i particulars, així com optimitzar la infraestructura necessària per dur-los a terme. L’objectiu final és la promoció i difusió de la recerca en el camp de la química teòrica des d'una perspectiva multidisciplinària i en contacte directe amb els problemes pràctics de la química experimental.

Activitat desenvolupada

·         Realització de conferències i seminaris a càrrec de químics teòrics rellevants i de professors de diverses universitats nacionals i internacionals.

·         Organització del seminari “Electronic transport in low dimensional organic systems”.

·         Obtenció del premi Solvay d’Investigació, de la distinció de Recerca de la Generalitat de Catalunya i del premi d’Investigació en Química Inorgànica de la RSEQ per a diferents membres d’aquest CER.

 

CER de Biodiversitat Vegetal

Especialització

Aquest CER està format pels grups de recerca de Geobotànica, Cartografia de la Vegetació i Criptogàmia, Biodiversitat i Biosistemàtica Vegetal, i Recursos Vegetals Aquàtics; i pel Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal. S’organitza en dues seccions: herbari i bases de dades.

Es treballa en les línies de recerca següents: taxonomia, biologia, ecologia i ultraestructura de vegetals; biosistemàtica i filogènia de plantes vasculars, algues i líquens; biologia de poblacions vegetals; estudis florístics; anàlisi i cartografia de comunitats vegetals i hàbitats; palinologia; etnobotànica; bancs de dades; aplicacions medicinals de plantes; conservació de la biodiversitat vegetal, a nivell taxonòmic, ecològic i genètic; anàlisi de les invasions biològiques; i valoració de la qualitat ambiental mitjançant bioindicadors.

Objectius

·         Coordinar i potenciar les recerques en l'àmbit de la diversitat vegetal.

·         Assessorar els organismes públics sobre qualsevol dels temes relacionats amb la diversitat vegetal.

·         Prestar serveis a altres organismes especialitzats (grups de recerca, centres docents...) i a la societat en general (empreses, consultories, etc.).

Activitat desenvolupada

·         Participació en quatre projectes internacionals, setze projectes subvencionats per organismes oficials d'àmbit espanyol i trenta-tres convenis amb entitats diverses (Generalitat de Catalunya, Govern d’Andorra, Institut d'Estudis Catalans, entre d’altres); i, en col·laboració amb disset herbaris d’Espanya i Portugal, en el projecte “Spanish and Portuguese Platform for Botanical Diversity Data Online”.

·         Publicació de quatre llibres, vint-i-sis capítols de llibres i trenta-set articles en revistes especialitzades.  

·         Col·laboració en l'exposició  “Bolets (Fongs i Líquens)” i en la campanya "Passa l'estiu al Parc" organitzada pel Parc Científic de Barcelona”.

·         Aparició al programa El medi ambient, de TV3, i a la revista El Temps.

·         Participació en la VII Exsiccata de Flora Iberomacaronésica Selecta i en diverses reunions científiques arreu de l’Estat.

·         Impartició del curs “La biodiversitat vegetal de Catalunya: reconeixement de les espècies vegetals protegides, endèmiques i amenaçades del territori català”.

 

 

CER en Taxonomia, Filogènia i Ecologia Moleculars

Especialització i objectius

·         Fomentar i afavorir la col·laboració entre els grups d’investigadors o entitats dedicats al camp d’estudi de la taxonomia, filogènia i ecologia moleculars i de tots aquells grups de recerca que puguin aplicar aquesta metodologia en algun apartat de les seves línies de recerca.

·         Oferir els serveis a altres organismes especialitzats (grups de recerca, centres de recerca...) i la societat en general (empreses, consultories...) i impulsar les col·laboracions en projectes de recerca i/o divulgació.

Activitat desenvolupada

·         Realització de diferents seminaris i conferències d’àmbit internacional.

·         Organització i realització d'un curs de postgrau sobre taxonomia, filogènia i ecologia moleculars.

 

 

CER Observatori de Bioètica i Dret

Especialització i objectius

·         Contribuir a un debat públic que permeti acostar les biotecnologies a la societat.

·         Implicar la universitat en les demandes de la societat en què viu i perquè ofereixi una línia d’investigació pluridisciplinària que analitzi les implicacions ètiques, socials i jurídiques de la biotecnologia per proposar, posteriorment, actuacions concretes.

·         Donar resposta a la demanda d’entitats, persones i organismes que puguin necessitar assessorament i proporcionar criteris i arguments que permetin avaluar, consensuar i tractar els problemes relatius a l’impacte de certes activitats.

Activitat desenvolupada

·         Organització de la 5a edició del màster en Bioètica i Dret.

·         Publicació de dos documents relacionats amb la selecció de sexe i preparació del nou document sobre bases de dades genètiques per a ús forense.

·         Reunió de la Xarxa Alfa i elaboració d'un Programa comú de formació de pregrau i postgrau en Bioètica juntament amb diverses universitats sud-americanes.

·         Activitat dins la xarxa temàtica de la CIRIT sobre qüestions actuals de bioètica.

·         Organització de diversos cursos de formació en bioètica a diferents centres hospitalaris.

 

 

CER de Biodiversitat dels Mamífers Terrestres

Especialització

Aquest CER, format pels grups de recerca consolidats de Biologia i Ecologia dels Mamífers Terrestres i Biologia de Vertebrats, té per objecte l’estudi de la diversitat i la gestió de la fauna de mamífers terrestres per tal d'aglutinar tota la recerca que, sobre mamífers terrestres, es fa a Catalunya.

Objectius

·         Estudiar la diversitat biològica dels mamífers a Catalunya, la biologia, anatomia, taxonomia i ecologia dels mamífers terrestres, l’especiació en rosegadors, i la biologia i ecologia de les espècies paràsites de mamífers.

·         Anàlisi de les relacions hoste-paràsit.

·         Gestió de mamífers terrestres (caça, reintroduccions, etc.).

·         Estudi d’espècies endèmiques o en perill de desaparició i dels mamífers com a indicadors de la contaminació ambiental.

Activitat desenvolupada

·         Participació en catorze projectes nacionals i dos projectes internacionals de recerca.

·         Publicació de cinquanta-un articles en diversos mitjans.

·         Lectura de tres tesis doctorals, realització d’un màster i presentació de set treballs de DEA.

·         Organització de vuit seminaris i participació a més d’una trentena de congressos.

 

CER de Federalisme Fiscal i Economia Regional

Especialització

Elaboració d'informes i estudis d'assessorament d'economia aplicada sobre federalisme fiscal, economia regional i economia de l’Estat de benestar, entre d’altres, per a diverses administracions públiques i privades.

Objectius

·         Elaboració de propostes de reforma sobre finançament autonòmic i local.

·         Quantificació i anàlisi dels efectes de l'activitat del sector públic en l’àmbit territorial.

·         Facilitar pautes de localització de les empreses en el territori i l'efecte de les polítiques públiques sobre aquestes pautes.

·         Anàlisi de la realitat de l'economia catalana.

·         Estudi dels efectes de les economies d'aglomeració sobre l'eficiència empresarial i anàlisi del paper del sector públic per potenciar la innovació empresarial.

Activitat desenvolupada

·         Conveni de recerca amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia: “El papel de las finanzas públicas en la reducción de los desequilibrios territoriales”.

·         Organització de la Jornada sobre el Sistema de Negociació Col·lectiva i del II Simposi sobre Federalisme Fiscal: Problemes Actuals de la Hisenda Municipal.

·         Realització de quinze seminaris de treball i de nou documents de treball.

·         Publicació de vint-i-un articles en diferents mitjans de comunicació escrits.

·         Participació en vint-i-cinc projectes i contractes de recerca amb diferents institucions públiques i privades.

 

 

CER d’Economia del Benestar

Especialització

Aquest CER estudia la presa de decisions públiques des de l’enfocament de la teoria econòmica, de la teoria de jocs i de l’anàlisi quantitativa i economètrica.

Objectius

·         Construcció d’instruments flexibles que permetin avaluar polítiques públiques relacionades amb les reformes de l’Estat de benestar i amb les del medi ambient.

·         Proporcionar un interès pràctic de les investigacions per a la política econòmica per tal de delimitar els efectes directes de les polítiques governamentals sobre un ampli ventall d’agents econòmics.

·         Facilitar la reflexió sobre la conveniència o no d’adoptar certes mesures abans de dur-les a la pràctica, i constituir una eina de gran interès per a l’Administració pública a l’hora de prendre decisions.

Activitat desenvolupada

·         Publicació d’articles en capítols de llibres i revistes internacionals i espanyoles, i publicació periòdica de documents de treball a través del web.

·         Projectes d’investigació, majoritàriament finançats per la Unió Europea, el Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i algunes empreses privades.

·         Participació en congressos nacionals i internacionals de reconegut prestigi acadèmic, i en seminaris en altres universitats i estades en centres d’investigació.

·         Col·laboració amb diferents mitjans de comunicació de Catalunya.

·         Organització periòdica de seminaris amb la recepció de professors d’altres universitats espanyoles i internacionals com ara la University of Minnesota (EUA), Victoria University of Wellington (Nova Zelanda), Federal Bank of Atlanta (EUA) o DELTA (França).

 

 

CER d’Economia Regional, Internacional i del Risc

Especialització

Estudis d’economia aplicada utilitzant tècniques quantitatives i desenvolupant noves metodologies.

Objectius

·         Mantenir una recerca bàsica i aplicada de qualitat.

·         Desenvolupar la recerca tant en l’àmbit dels estaments públics com dels privats, aprofitant el coneixement i l’especialització dels seus membres per resoldre objectius concrets que es plantegen i preocupen la societat.

Activitat desenvolupada

·         Col·laboració amb ajuntaments, Generalitat de Catalunya, Comissió Europea, Diputació de Barcelona, IDESCAT, CIDEM, Govern Balear, en la realització de vuit projectes i catorze convenis.

·         Publicació de prop d’una vintena d’articles en revistes de reconegut prestigi.

·         Assistència regular a congressos i reunions de treball d’àmbit estatal i internacional, com ara l’European Meeting of the Economic Society, European Regional Science Association, North American Meetings of the Regional Science Association International, Encuentros de Economía Aplicada, Reunión de Estudios Regionales, Econometric Association, entre d’altres.

·         Realització periòdica de seminaris de recerca a l’Espai de Recerca en Economia.

·         Participació en la Xarxa COST A-17, formada per vint-i-dos països europeus i que ha organitzat cinc trobades internacionals.

·         Preparació, juntament amb altres investigadors de països europeus, de dues propostes per al VI Programa Marc de la Unió Europea (una com a projecte integrat i una altra com a xarxa d’excel·lència).

 

 

CER de Desenvolupament del Medicament

Especialització i objectius

·         Establir mecanismes d'interacció i de col·laboració en la recerca amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i amb l’Institut d’Investigació i Desenvolupament de Molècules Bioactives (IDIDMB).

·         Tenir una presència competitiva en els sectors públic i privat.

·         Ampliar la presència en les xarxes d’innovació tecnològica.

·         Establir un programa d'actuació per presentar a les indústries farmacèutica, veterinària, cosmètica i afins la recerca desenvolupada en el centre.

·         Coordinar futures línies d'investigació finançades per la Unió Europea.

·         Millorar els programes de tercer cicle i altres accions de formació continuada de la UB amb vista a la formació d'investigadors en el camp del desenvolupament del medicament i establir un programa internacional de seminaris de qualitat en recerca en el desenvolupament del medicament.

·         Dissenyar un programa per a l’obtenció de recursos mitjançant patrocini.

Activitat desenvolupada al llarg del curs acadèmic 2002-2003

·         Publicació de trenta-tres articles en diferents revistes d’àmbit internacional i estatal.

·         Realització de vint-i-sis projectes finançats per entitats públiques concedits, o de nous convenis establerts amb empreses privades.

·         Participació i/o organització de trenta-nou congressos o reunions científiques i de dinou conferències i jornades a diferents ciutats espanyoles i estrangeres.

 

 

CER Polis, Intervenció Ambiental: Art i Societat

 

Especialització

Aquest CER s'encarrega de l'estudi i de la recerca de la problemàtica urbana, des del punt de vista de les temàtiques transversals de la sostenibilitat i el simbolisme social de l’espai. Desenvolupa treballs sobre intervenció ambiental, participació ciutadana i art públic.

Objectius

·         Desenvolupar projectes de recerca interdisciplinaris sobre la problemàtica ambiental urbana i l’estudi de l’art públic a través del projecte Public Art Observatory.

·         Desenvolupar projectes de cooperació amb diferents institucions públiques.

·         Desenvolupar la formació d’alt nivell mitjançant cursos de tercer cicle (doctorat i mestratges).

Activitat desenvolupada

·         Finalització del Catàleg de l’art públic a Barcelona, elaborat amb el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.

·         Inici del projecte d’R+D+I Sistema d’informació de l’art públic (Barcelona, Saragossa, Madrid, Lisboa).

·         Finalització de la primera fase del projecte Cartografies de la Mina, desenvolupat al barri de la Mina i amb finançament del Fons Social Europeu.

·         Desenvolupament de l'11a edició del màster en Intervenció Ambiental, de la 7a edició del doctorat en Espai Públic i Regeneració Urbana i de la 4a edició del màster en Design Urbano.

·         Participació en el Simposi Internacional del Public Art Observatory organitzat per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Lisboa sobre el tema “Inclusivity: a Challenge for Public Art and Design”; en el Workshop internacional “Re-pensar el riu”, desenvolupat a Montemor-o-Novo (Portugal); i en les III Jornades Lisboa–Barcelona sobre el tema “Design for All”.

·         Publicació dels llibres Design de Espaço Público: deslocao e proximidade i The Arts in Urban Development.

 

 

CER d’Estudis de Ciutadania i Societat Civil

Especialització

Impulsat per tres grups de recerca (Centre d'Iniciatives de l'Economia Social, Sociologia de la Ciutadania i la Democràcia Civil, i Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques), desenvolupa activitats de recerca i formació en els àmbits d'economia social, tercer sector i desenvolupament comunitari; responsabilitat social corporativa; drets socials, govern de les societats i ètica; sector públic i empresa; societat civil i territori; desenvolupament sostenible; mercat de treball i gènere; polítiques econòmiques i socials; gestió de la multiculturalitat; comptabilitat i auditoria social; i turisme urbà. El centre està configurat per quinze professors/investigadors, deu dels quals amb grau de doctor.

Objectius

·         Augmentar la projecció científica de la Universitat de Barcelona en la socioeconomia.

·         Incrementar l’establiment de relacions i contractes amb empreses i administracions per tal de promoure la inserció del personal investigador.

·         Oferir productes, serveis i assessorament socioeconòmic per a empreses públiques i privades.

·         Promoure activitats de formació corporativa, programes de tercer cicle i altres accions de formació continuada.

Activitat desenvolupada

·         Participació en dos projectes d'R+D de la Unió Europea i en dos contractes d'R+D d’especial rellevància amb empreses i/o administracions.

·         Organització dels màsters i cursos d'extensió universitària Economia Social i Direcció d'Entitats sense Ànim de Lucre, i Responsabilitat Social Corporativa: Comptabilitat i Auditoria Social.

 

 

CER de Química Fina

Especialització

Aquest centre dóna suport a les indústries químiques i farmacèutiques en les àrees de síntesi asimètrica, química fina i química de processos, per dissenyar, desenvolupar i escalar rutes de síntesi de principis actius fins a un nivell de kilolab (0,5-1 kg).

Objectius

·         Dur a terme investigacions que compleixin uns requeriments de qualitat, innovació i temàtiques rellevants, en els camps de la síntesi asimètrica i de la química de processos.

·         Contribuir a la innovació tecnològica i a la millora en la competitivitat de les indústries.

·         Dur a terme formació tant en l’àmbit universitari com en l’àmbit de la formació continuada en el sector empresarial.

Activitat desenvolupada

·         Projectes d’investigació bàsica finançats des del MECD i el MCYT.

·         Desenvolupament de vuit projectes d’investigació dirigida i aplicada finançats per empreses.

·         Projecte de purificació de compostos amb HPLC preparatiu.

·         Projecte de preparació d’impureses.

·         Participació en cinc congressos nacionals i internacionals i en dues conferències a universitats estrangeres.

·         Publicació de set articles en diferents revistes internacionals.

 

 

CER en Bioelectrònica i Nanobiociència

Especialització

Aquest centre promou la recerca interdisciplinària entre les ciències físiques i l’enginyeria i la biologia i la medicina, des de la perspectiva integradora dels aspectes bàsics i les aplicacions clíniques i industrials.

Les seves línies d’investigació són les següents: nanotecnologia cel·lular i molecular; funcionalització de superfícies (química, mecànica o biològica; investigació de les propietats elèctriques i mecàniques de cèl·lules i molècules; disseny de dispositius microelectrònics per a la manipulació i el processament de cèl·lules i molècules en un xip); desenvolupament de biosensors per detecció molecular i per estudiar la resposta cel·lular a estímuls específics (resistència a fàrmacs, alteracions patològiques cel·lulars, etc.).

Objectius

·         Aprofundir en la recerca de l’estructura i la funció molecular i cel·lular mitjançant micro i nanotecnologies i el desenvolupament de microsistemes per integrar la detecció i la micromanipulació a les escales molecular i cel·lular.

·         Desenvolupar i aplicar tecnologies a escala micro i nano per generar coneixements bàsics i aplicacions tecnològiques dins d’àrees emergents de la biofísica i la bioenginyeria.

·         Dur a terme la formació de nous investigadors per promoure la transferència de coneixements i tecnologies cap a altres grups de recerca biomèdica i també a sectors industrials pròxims, com el farmacèutic, el de la tecnologia mèdica o l’agroalimentari.

Activitat desenvolupada

·         Projectes interdisciplinaris nacionals i del V i VI Programa marc de la Comissió Europea.

·         Publicacions científiques internacionals conjuntes.

·         Aportació de quatre unitats de recerca a la creació del Centre de Referència en Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC). Aquest centre ha estat inclòs en l'Acció Especial de Desenvolupament de la Nanociència i la Nanotecnologia a Catalunya, impulsada pel DURSI.

·         Participació en la primera edició de l’Enciclopèdia de nanociència i nanotecnologia i en diverses activitats de difusió.

 

 

CER Institut de Dret Públic

Especialització i objectius

Les activitats de l'Institut de Dret Públic se centren en les grans àrees de treball següents: comunitats autònomes, govern i Administració local, drets dels immigrants, observatori sobre l’evolució de les institucions polítiques i constitucionals del Marroc, i projectes específics i altres activitats.

Activitat desenvolupada

·         Publicació de diversos articles, informes, llibres i anuaris. 

·         Organització i coordinació de quatre seminaris.

·         Desenvolupament de diversos projectes d’àmbit local, educació, urbanisme i immigració.

 

 

CER d’Ecologia i Gestió de l’Aigua (CEREGA)

Especialització

El CEREGA està integrat per sis grups de recerca de la UB que tenen com a línies de treball l’estudi dels processos de depuració de les aigües residuals, l’ecotoxicologia, l’ecologia dels rius, llacs i embassaments i l’aplicació d’índexs biològics per a la caracterització de l’estat dels ecosistemes aquàtics i la qualitat de l’aigua.

Objectius

·         Desenvolupar la recerca en l’àmbit de l’ecologia aquàtica.

·         Respondre a les necessitats tant de les administracions públiques com de les empreses en les quals la gestió dels recursos hídrics constitueix una part important de l’activitat.

Activitat desenvolupada

·         Estudi de l’ecologia dels embassaments i continuació dels projectes ja iniciats i subvencionats per la Unió Europea (UE), el Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCT) i l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

·         Col·laboració, en l'àmbit de la gestió de l’aigua, amb algunes de les principals empreses d’abastament d’aigua potable a Barcelona, Madrid i Sevilla en la gestió dels seus embassaments.

 

 

CER Aprenentatge Virtual

Especialització i objectius

·         Fonamentar els fenòmens d’aprenentatge virtual dintre d’una teoria psicològica i pedagògica més general sobre l’aprenentatge.

·         Analitzar els processos d’aprenentatge virtual a la Zona de Desenvolupament Pròxim.

·         Aprenentatge virtual de llengües i sistemes de notació (matemàtiques, escriptura).

·         Realitzar projectes de desenvolupament en què es posen a prova les elaboracions teòriques alhora que es resolen problemes pràctics.

·         Aprenentatge de la composició escrita i de la lectura, els entorns virtuals d’aprenentatge, l'aprenentatge col·laboratiu, les noves formes d’ensenyament virtual i l'aprenentatge de llengües.

·         Avaluació d’entorns virtuals d’aprenentatge existents.

·         Oferir serveis a les comunitats universitària i extrauniversitària a través de l'avaluació d’entorns virtuals d’ensenyament universitari, el disseny d’entorns interactius i metacognitius i els sistemes d’ensenyament virtual i de motivació.

Activitat desenvolupada

·         Elaboració i consens d'un pla d'acció comú del centre amb la Universitat i d'altres administracions.

·         Obtenció de dos projectes d’R+D finançats per la Comissió Europea.

·         Suport i col·laboració amb la revista electrònica Interactive Educational Multimedia, i la realització de jornades i workshops de caràcter nacional i internacional.

 

 

CER en Primats

Especialització i objectius

·         Potenciar, des d'una òptica interdisciplinària, la investigació científica sobre l'origen, l’evolució i el comportament dels homínids i altres primats i, en especial, sobre el seu comportament adaptatiu.

·         Promoure i difondre coneixements sobre l'origen, l’evolució i el comportament dels primats humans i no humans, en especial a través de la docència especialitzada de tercer cicle amb el programa de doctorat Els Primats i l’Origen de l’Home.

·         Facilitar la cooperació entre tots aquells científics (professors, investigadors, estudiants) que treballen des de l'àmbit de les més diverses disciplines.

·         Establir vincles amb d'altres institucions i organitzacions nacionals i internacionals que comptin amb uns objectius similars.

·         Consolidar el Centre de Recerca com a grup que ofereixi regularment publicacions rellevants d'impacte.

Activitat desenvolupada

·         Organització de reunions plenàries amb l’objectiu d’iniciar la coordinació de línies de recerca.

·         Presentació de la primera publicació del centre: Primates: origin, evolution and behaviour: Homage to Jordi Sabater Pi.

·         Realització del simposi Origen i Evolució del Bipedisme, coorganitzat amb el grup Homínid.

·         Organització d’onze seminaris científics.

·         Preparació del V International Congress of Human Paleontology.

 

 

CER en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia

Especialització

Aquest centre interdisciplinari, que té com a finalitat actuar de catalitzador de les activitats que en aquests camps es realitzen a la UB, reuneix investigadors dels departaments d'Astronomia i Meteorologia, Estructura i Constituents de la Matèria i Física Fonamental. Manté estrets contactes amb altres institucions amb interessos comuns, com ara l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).

Objectius

·         Fomentar la comunicació i l'intercanvi d'idees entre els investigadors.

·         Participar en la formació d'investigadors.

·         Convertir el CER en una unitat associada a l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC.

Activitat desenvolupada

·         Organització de cinc seminaris amb la col·laboració de professors de diferents universitats de l’Estat i de l’estranger.

·         Divulgació de les activitats del CER a través d'articles publicats en diversos mitjans.

 

 

CER en Modelització Geològica 3D

Aquest centre, aprovat el mes de juny de 2003, integra investigadors dels grups de recerca consolidats de Geodinàmica i Anàlisi de Conques (GGAC) i de Riscos Naturals (RISKNAT). Té com a objectius principals aplicar les noves tecnologies per a la construcció de models geològics tridimensionals per tal de caracteritzar i comprendre els sistemes i processos geològics que determinen la formació, localització i qualitat dels recursos geològics i els fenòmens que es relacionen amb els riscos geològics i els seus efectes sobre el territori.

 

Per tal de desenvolupar la seva activitat compta amb eines informàtiques punteres en la construcció de models geològics tridimensionals amb dades de superfície, dades de subsòl i dades de satèl·lit. Atesa la seva recent creació, el centre com a tal no ha desenvolupat cap activitat.

 

 

CER CUSC, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

Especialització

Aquest centre promou la recerca interdepartamental i interdisciplinària en ecologia lingüística i cultural, diversitat geosociocultural i contacte lingüístics, comportaments lingüístics en general, sociologia de les varietats lingüístiques, transmissió lingüística familiar, efectes sociolingüístics de l'escolarització, processos d'adquisició de les llengües, polítiques lingüístiques globals i sectorials, representacions i actituds respecte dels codis lingüístics, usos lingüístics en les comunicacions institucionalitzades, organització del multilingüisme, funcions comunicatives i formes lingüístiques, variació territorial i social, drets lingüístics, fenòmens migratoris i interculturalitat, comunicació interpersonal i/o intergrupal, i qualsevol altre camp pertinent des de les perspectives sociolingüística i comunicativa.

Objectius

·         Impulsar la teorització i el coneixement empíric dels determinants i la dinàmica de l'ús lingüístic i de la realitat sociolingüística i sociocomunicativa global, tot emfasitzant els aspectes relacionats amb la diversitat lingüística.

·         Difondre els coneixements teòrics i empírics obtinguts.

·         Formar investigadors transdisciplinaris i multimetodològics capaços d'aprehendre adequadament la complexitat dels objectes de la recerca.

·         Contribuir a la formació del personal necessari per al desenvolupament efectiu de les accions de política lingüística i d'intervenció sobre la comunicació, tant en el marc català com en l'espanyol i l'internacional, tot prioritzant dins d'aquest, els àmbits europeu i sud-americà.

·         Actuar com a centre de recerca, docència, planificació i assessorament per a òrgans de la Universitat, i per a d’altres organismes públics o privats.

Activitat desenvolupada

·         Organització de la VI Jornada sobre la Variació Lingüística: “L’impacte de les noves migracions en ecosistemes lingüístics plurilingües: l’experiència europea”, la conferència “The Revival of Hebrew”, el col·loqui “Plurilingualism in education” i diverses comunicacions i taules rodones.

·         Constitució d'un banc d'estudis demolingüístics i d'un banc de dades en línia de notícies sobre llengua aparegudes a la premsa virtual catalana i espanyola.

·         Participació en el postgrau sobre Educació Plurilingüe.

·         Realització de sis projectes de recerca.

·         Participació en dos comitès científics, en un total de vint-i-sis congressos i en l'organització de tres conferències dins de les activitats d'intercanvi i dinamització de la recerca.

 

 

 

Recerca i ètica

 

El Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC) s’encarrega primordialment de l'avaluació, l’aprovació i el seguiment d'assaigs clínics i projectes d'investigació i es reuneix almenys dues vegades al mes.

L’any 2002 s'han presentat a l’avaluació del CEIC 254 propostes d'investigació clínica, amb un creixement del 51% amb relació al 2001. D’aquestes, 115 (45%) eren assaigs clínics amb medicaments; 46 (18%), projectes d’investigació genètica i 93 (37%), estudis clínics sobre altres temes.

El CEIC ha aprovat 197 propostes (77%), n'ha denegat 7 (3%) i 14 (6%) han quedat pendents de resposta als aclariments i/o les modificacions sol·licitats. Les altres 36 propostes (14%) han rebut l’aprovació prèvia del CEIC, per tal de poder-les presentar a convocatòries d’ajuts a la recerca.

 

Quant al Comitè Ètic d’Experimentació Animal (CEEA), ha dut a terme l’acreditació del personal investigador i experimentador a través de tres cursos, un dels quals ha estat coordinat per la UB. Pel que fa als altres dos cursos, la UB ha posat en marxa un curs propi per a l’acreditació del personal investigador, del qual s’han realitzat dues edicions amb un total de 110 alumnes. Pel que fa al personal investigador i experimentador que es pot acreditar per experiència provada, s’ha procedit a la tramesa de 23 expedients.

El CEEA s'ha reunit sis vegades en sessió plenària i s'han avaluat un total de 62 nous procediments, 53 dels quals són de recerca i 9 de docència. Pel que fa als procediments ja aprovats, s’ha procedit a la tramesa de 43 sol·licituds de pròrroga.

 

Per la seva part, la Comissió de Bioètica de la UB (CBUB) ha organitzat la I Jornada de les Comissions de Bioètica de les Universitats Públiques de l’Estat, que va tenir lloc a Sitges el novembre de 2002. Aquesta innovadora experiència tenia com a objectius establir una coordinació continuada entre les diferents comissions a fi d’arribar a consensuar pautes comunes d’actuació, analitzar conjuntament els diferents problemes amb què s’han trobat i proposar línies d’actuació futures.

 

Aquesta I Jornada es va articular al voltant dels eixos de treball següents: debatre i acordar pautes comunes d’actuació pel que fa als protocols de bioètica; el funcionament i els protocols dels comitès d’ètica d’experimentació animal; l’ús i la conservació de les dades personals especialment protegides; i la dinàmica i els problemes actuals dels bancs o arxius de teixits per a la investigació. També es va tractar la conveniència que els comitès de bioètica adoptin i difonguin entre la comunitat universitària un codi de bones pràctiques científiques com a pauta per al professorat i els grups de recerca.

 

Com a principals acords, cal esmentar els següents: l’interès del fet que es constitueixin CBU en totes les universitats públiques; que els estatuts de les diferents universitats facin esment de la necessitat de comptar amb una comissió de bioètica i que aquests adoptin pautes de conducta comunes; promoure una xarxa estable per compartir recursos i intercanviar informació.

(En relació amb l’Observatori de Bioètica i Dret, vegeu en aquest capítol “Centres especials de recerca de la Universitat de Barcelona. CER Observatori de Bioètica i Dret”).

 

 

 començament de la pàgina