Sumari

Contingut

I. Introducció

* Discurs del rector d'inauguració del curs acadèmic 2003-2004

* Memòria del secretari general del curs acadèmic 2003-2004

II. El Grup UB

* Universitat de Barcelona

* Fundació Bosch Gimpera

* Fundació Parc Científic de Barcelona

* UB virtual

* Punt UB

* Edicions UB

* Fundació Solidaritat UB

* Fundació Josep Finestres

III. Docència i atenció a l’estudiant

* Docència

* Millora de la docència

* Atenció a l'estudiant

* Altra activitat docent

* Resum de dades d'estudiants i professorat

IV. Recerca

* La recerca a la UB: grups, projectes i recursos

* Fundacions, instituts i centres de recerca

* Recerca i ètica

V. Activitat Internacional

* Activitat internacional institucional

* Participació en programes internacionals d'intercanvi acadèmic i altres modalitats

* Recerca internacional

VI. Serveis de suport a la recerca i a la docència

* Biblioteca de la Universitat de Barcelona

* Institut de Ciències de l'Educació

* Serveis Cientificotècnics

* Estabularis

* Centre de Patents

* Seguretat, salut i medi ambient

* Audiovisuals

VII. Universitat i empresa

* Màrqueting i finançament extern

* Centre d'Innovació, Fundació Bosch i Gimpera

* Formació Corporativa

* Serveis Cientificotècnics, àrea de transferència de tecnologia

* Programa Feina UB

VIII. Universitat i societat

* Activitats institucionals

* Activitats culturals

* Congressos, simposis, jornades i conferències

* Activitats esportives

* Activitat de comunicació i divulgació social

* Producció editorial

* Antics UB

* Solidaritat UB

* Institut Joan Lluís Vives

* Universia

IX. Memòria econòmica

X. Annex

* Càrrecs del Grup UB

* Ensenyaments de primer i segon cicle i de tercer cicle

* Grups d'innovació docent

* Grups de recerca consolidats i xarxes temàtiques

* Convenis amb universitats, institucions i empreses

SERVEIS DE SUPORT A LA RECERCA I A LA DOCÈNCIA

En aquest sentit, l’Àrea de Procés Tècnic ha incorporat al catàleg 74.048 registres d’exemplars, que suposen 45.715 nous registres, distribuïts entre 41.645 monografies, 2.150 publicacions en sèrie, 186 parts components (seriades) i 33 parts components (monogràfiques). Per tipus de suport, corresponen a 41.645 obres impreses i 3.609 sèries, a més de materials que no són llibres (cartografia, fitxers informàtics, multimèdia, etc.). Està en curs, a més, un programa de reconversió del catàleg manual al catàleg informatitzat, que actualment s’aplica a obres d’economia, dret, lletres, medicina i humanitats. La catalogació retrospectiva ha permès anar reduint els registres que resten per automatitzar pel que fa als fons moderns (publicats amb posterioritat a 1820).

El programa d’elaboració de dossiers, en col·laboració amb el professorat, ha multiplicat l’oferta del curs passat. Actualment, 92 ensenyaments compten amb dossiers ERes, amb un total de 3.371 assignatures. La suma de documents és de 8.872, amb un creixement exponencial pel que fa a la consulta: assoleix actualment una mitjana de 54.000 visites mensuals, més de dues mil visites diàries.

Les estadístiques mostren una estabilització en el nombre d’usuaris que accedeixen als centres, en contraposició a una significativa tendència a utilitzar cada vegada més els recursos que la BUB ofereix, tant pel que fa al préstec a domicili com als diferents productes electrònics. La visita a les pàgines web i la consulta del catàleg se situen en una mitjana de 25.000 visites diàries. La BUB està ampliant i diversificant la difusió de dades de la seva activitat, tant textuals com estadístiques, a través del web, a fi de potenciar aquest mitjà de comunicació.

Projectes cooperatius

La col·laboració amb el Consorci de Biblioteques de les Universitats de Catalunya (CBUC) s’ha materialitzat en l’aportació al catàleg col·lectiu dels registres automatitzats de la bibliografia ingressada o dels procedents de programes de reconversió. L’aportació de la BUB al CBUC ha representat el 54% del total incorporat per les biblioteques consorciades.

La BUB participa en la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) compartint recursos electrònics a través de llicències d’ús cooperatiu. Per al pròxim quinquenni, la Conselleria d’Universitats ha dotat la Biblioteca Digital amb 180.000 euros, 45.000 dels quals corresponen a l’aportació de la BUB. Aquest projecte, que compta també amb el suport del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, té com a objectiu posar a disposició de tota la comunitat universitària l’accés a World of Learning, l’índex de citacions publicat per l‘ISI, eina imprescindible a l’hora d’avaluar l’impacte de la producció científica, a nivell personal i institucional, arreu del món.

L’existència d’un instrument de racionalització i optimització de recursos electrònics, com és la BDC, ha justificat la desubscripció de títols duplicats o poc consultats, accessibles ara a través de la xarxa. En contrapartida, la subscripció consorciada a E-Choice d’Elsevier Science, ofereix un paquet de 1.800 revistes electròniques de contingut multidisciplinari. Igualment, s’han concertat acords amb altres editors científics com Wiley, Lippincott, Blacwell, etc., amb l’objectiu d’obtenir paquets complets de publicacions (bundling) a què la comunitat universitària pot accedir en línia, a preus competitius.

Pel que fa a l’edició electrònica, totes les subscripcions abonades per la UB compten amb suport CD-ROM i, a més, la BUB ha posat en marxa un arxiu-repositori de revistes electròniques amb la finalitat d’enregistrar una còpia dels continguts de les diferents publicacions a les quals la comunitat universitària accedeix actualment en línia.

La UB continua col·laborant amb la Biblioteca Digital de la Fundació Biblioteca Josep Laporte gestionada per la UAB, amb l’Institut Cartogràfic, amb el projecte Joan Lluís Vives de les universitats de parla catalana, i amb el projecte Cervantes de la Universitat d’Alacant.

Per la seva banda, la base de dades de tesis doctorals TDCat, ara TDX, compta amb 1.071 títols consultables en línia, corresponents a tesis llegides a les universitats de Catalunya, el 33% de les quals ha estat aportat per la BUB.

Pel que fa a la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN), integrada per 59 biblioteques universitàries públiques i privades de tot l'Estat, cal destacar la trobada destinada a valorar i debatre el paper de les biblioteques en el nou marc europeu de l’educació superior.

Donacions

La Biblioteca porta incorporats als seus fons prop de 16.000 volums, a més de diversos fascicles de publicacions periòdiques i altres documents, procedents de donacions de professors, particulars o institucions.

S'ha incrementat la col·lecció gastronòmica “E coquina J. Bover” i el fons sobre feminisme del DUODA, i s'hi ha afegit una singular col·lecció de literatura eròtica. Per via d’adquisició a familiars i col·leccionistes, s’hi han incorporat fons documentals i primeres edicions de l’obra de Joan Salvat Papasseit.

S'ha continuat incorporant a la biblioteca d’Humanitats el fons Sabater Pi i, així, han estat inventariats i catalogats més de 2.000 dibuixos i fotografies. També l’Institut d’Estudis Catalans ha cedit títols del seu catàleg, a més d'altres centres i particulars, dels quals cal remarcar la incorporació dels fons Pau Ginés de lingüística, una col·lecció de gairebé cinc mil volums que cobreixen unes 90 llengües dels cinc continents, com el gal·lès, l’àzeri, el kirghiz, el punjabí, el samoès, el guaraní, el bretó o l’amhàric, la majoria propis de cultures minoritàries o de nacions sense estat.

També s’hi ha incorporat la col·lecció Àlex Gàsser, que consta de cinc mil volums sobre criminologia i, d'altra banda, el Dr. Jesús de Miguel ha lliurat una sèrie de monografies, majoritàriament d’economia i sociologia, que enguany ha assolit els 8.000 volums. El senyor Jaume Barceló ha fet donació de 1.500 fascicles de publicacions periòdiques catalanes, que completen col·leccions ja existents a la BUB, i el senyor Curtis Bennet ha continuat amb la seva contribució econòmica. El valor patrimonial de la suma de donacions a la Biblioteca assoleix enguany els 450.000 euros.

Visites

En el marc de la cooperació amb altres centres bibliotecaris, s’han acollit visites i estades de professionals de les universitats de La Sapienza (Roma), Grenoble, Montpeller, Heidelberg, Erfurt, Göttingen, Buenos Aires, Zulía (Veneçuela) i la UNAM (Mèxic). Pel que fa a l’Estat espanyol, de les universitats de Santiago de Compostel·la, Valladolid, Complutense, Alcalà, Castella-la Manxa, de les Illes i Jaume I de Castelló, etc. També ha rebut la visita de diverses personalitats acadèmiques i bibliotecàries d’arreu del món, així com de grups procedents de diverses institucions catalanes: l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, el Cercle del Liceu, el Pen Club Català; la Fundació Jaume Bofill, Òmnium Cultural, etc.

S'ha participat en la X Assemblea de REBIUN i a les reunions del Programa municipal de biblioteques sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona i a la visita d’experts al sistema bibliotecari de Finlàndia i, en especial, al nou programari adoptat per la xarxa. Igualment ha estat membre actiu en la gestió del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya pel que fa als projectes d’adquisicions consorciades i a l’anàlisi dels productes de software.

També s'ha visitat la nova seu de la biblioteca de la London School of Economics, remodelada per Foster i s'ha participat en les reunions del Patronat de la Universitat de Cervera; igualment ha intervingut en els treballs del II Congreso Interdisciplinario sobre la Sociedad de la Información, en les reunions de DOCUMAT, al Coloquio Internacional de Documentación; al I Salón Europeo del Arte de la Restauración, Rehabilitación y Conservación del Patrimonio Cultural, i al Curso de restauración del patrimonio.

Àrea de reserva

S'han catalogat fons dels segles XVII i XVIII, així com col·leccions especials (gravats, cartells, etc.), amb la versió digitalitzada, i s'ha mantingut la participació en projectes cooperatius com ara Dioscòrides, Cervantes i Joan Lluís Vives.

S’hi han incorporat diversos documents del poeta Joan Salvat Papasseit, i s'ha prosseguit el repertori gràfic de marques d’impressor, que actualment consta de 10.218 registres i 13.857 imatges, potenciat amb l’acord d’ús compartit del Printer’s Devices que s’ha establert amb la Universitat de Florida (EUA). D'altra banda, la base de dades Biblio-Llull, ja és consultable a la xarxa.

En el decurs dels treballs de recuperació, inventari, catalogació i digitalització dels valuosos fons antics, es va descobrir un nou incunable, que s’ha afegit al catàleg: Opera omnia, d’Aristòtil, en grec, imprès a Venècia el 1497, al taller d’Aldo Manuzio; i també al mateix taller i per obra d’Aldo Manuzio el Vell, l’apèndix de Rudimenta grammatices latinae linguae, del 1501.

La BUB ha aportat exemplars del seu fons antic a diverses exposicions, entre les quals “Art i temps”, organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i “Las claves del siglo XXI”, a València, promoguda per la Sociedad Estatal España: Nuevo Milenio.

Cal fer esment de la sistematització de l’Arxiu Històric, estructurat en cinc seccions: ensenyament secundari (1939-1979); ensenyament superior (1842-...); arxius d’altres centres universitaris de Catalunya (1717-1843); lligalls de facultats i escoles especials (l'actual UPC); i documentació de la Junta d’Obres de la Universitat. L'arxiu compta amb més de 160.000 expedients personals que conformen la base de dades Personatges universitaris, on es poden trobar dades de personalitats com ara Menéndez Pelayo, Ors, Gaudí, Dalí, Miró, Maragall, Espriu, Fabra, Pla, Companys, Cambó i molts d’altres. S’ha establert, igualment, la relació cronològica actualitzada dels rectors de la UB (1837); dels degans de les facultats de Medicina (1843), Farmàcia (1945), Física i Geologia (1974), així com dels doctors honoris causa, des de 1965.

Dipòsit de Cervera

La BUB disposa, des dels anys seixanta, d’un magatzem de 1.365 m², a la planta segona de l’edifici de l’antiga Universitat, com a dipòsit de descàrrega. S’hi dipositen els fons procedents del Dipòsit Legal, no útils per a la comunitat universitària, així com els llibres duplicats i obsolets.

La reassignació de fons ha suposat l’alliberament de 650 m de prestatgeria, cosa que permetrà ubicar els més de 19.000 volums que s’hi han traslladat des de Barcelona.

Àrees de Lletres i Humanitats

S’ha continuat l’elaboració de dossiers electrònics i l’actualització de les pàgines web en tots els centres de la Divisió I, organitzats en les àrees d'Humanitats (campus Diagonal Sud i Pavelló República) i de Lletres (campus Central). S’ha iniciat la digitalització del material gràfic d’Humanitats (cartografia, cartells, gravats i estampes) i, en col·laboració amb el Centre de Recursos Audiovisuals, s'han incorporat noves imatges a l’arxiu IMAGO.

S’han impartit 110 sessions de formació personalitzades, sis de col·lectives, amb 160 assistents, destinades a usuaris de nou ingrés, i quatre cursos d’extensió universitària sobre Fonts d’Informació en Geografia i Història i Art, amb un total de més de cent alumnes. A la Biblioteca de Lletres s’han impartit 46 cursos de formació d’usuaris, amb 866 alumnes assistents. Cal remarcar que 109 professors i investigadors han assistit a sessions de formació especialitzada.

L’Àrea ha creat o revisat 511 dossiers electrònics relatius a les assignatures de Geografia i Història, Art i Filosofia, així com 192 dossiers corresponents a Filologia.

D’altra banda, el material del Pavelló de la República s’ha exhibit en cursos, exposicions, programes de televisió, etc., amb més de 400 unitats documentals prestades i 317 de reproduïdes. Cal destacar els següents: A l’ombra de la Gran Guerra (TV3); “25 anys d’història de CDC” (Museu d’Història de Catalunya); “Cataluña, tierra de acogida” (Madrid. Centro Conde-Duque); “La Guerra Civil espanyola. Fotògrafs per a la història” (París. Hotel de Sully); “Josep Irla i Bosch” (Centre Cultural de la Caixa de Girona); ”I obrirà solcs l’Esquerra Catalana: ERC 1931-2002” (Museu d’Història de Catalunya).

Àrea de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Cal destacar l’atenció dedicada a la creació i el manteniment de pàgines web (102 en total) entre les quals les guies temàtiques que ajuden a la cerca d’informació o les dedicades a les especialitats de l’Àrea: “Recursos a Internet sobre l’euro”; “Recursos sobre comptabilitat”, “La immigració a Espanya”, “La globalització econòmica”, etc., amb connexions a altres web d’interès. Les visites externes a les pàgines web de l’Àrea s’han duplicat en el darrer curs, assolint les 72.914 visites.

Àrea de Ciències Experimentals i Matemàtiques

S'hi ha incorporat una nova base de dades, Biosis Previews, en substitució de Biological Abstracts i Biological Abstracts/RRM. També s’ha posat a disposició dels usuaris Zoological Record, produïda per Biosis i Silver Platter.

El servei d’obtenció de documents de l’Àrea (SOD) és, amb el de Ciències de la Salut, el més actiu de l’Estat pel que fa al nombre de transaccions en aquestes matèries. El SOD ha subministrat un total de 15.117 documents, dels quals 6.791 ho han estat a universitats espanyoles i 999 a universitats catalanes, mentre en rebia 1.206 d’universitats espanyoles i 786 de centres de Catalunya.

Pel que fa als serveis de teledocumentació, tant a la comunitat universitària com a empreses del sector químic, s’han realitzat 584 cerques en línia (32 de corresponents a cerques estructurals, 19 de subestructurals i 13 d’exactes).

Quant a pàgines web, s'han creat durant el curs les següents: “Recursos temàtics en Física i Química”; “Biografies; Beilstein CrossFire: Instruccions”; “Normativa d’ús de l’aula d’informàtica”; i pel que fa a la Intranet: “Pàgina del Grup de Difusió de Serveis”; “Intranet de Geologia: processos de funcionament”.

Àrea de Ciències de la Salut

S'han posat a l’abast dels usuaris els dossiers electrònics de totes les assignatures troncals de l'ensenyament de Medicina. A més, s’hi ha incorporat una nombrosa quantitat de títols de revista amb accés electrònic a text complet i es continua la revisió i el manteniment de les pàgines web de cadascuna de les seccions de l’Àrea.

A les instal·lacions de la Biblioteca de Farmàcia han tingut lloc 17 cursos de formació d’usuaris, amb 129 assistents, entre estudiants i professors. D'altra banda, seixanta-quatre alumnes han cursat l’assignatura d’extensió universitària Fonts d’Informació en Farmàcia, amb tres crèdits de reconeixement.

Àrea del Campus Mundet

El nombre de dossiers disponibles és de 486, dels quals Psicologia compta amb 233. Es troben en procés de realització els dels ensenyaments de la Facultat de Formació del Professorat. Cal remarcar que el nombre de subscriptors al Servei de Sumaris Electrònics és de 291, 220 dels quals pertanyen a Ciències de l’Educació.

Enguany hi han efectuat estades quatre estudiants de Biblioteconomia procedents de la Universitat de Grenoble.

Resum de dades BUB

ü       Distribució per centres dels llibres ingressats, els lectors i els préstecs (Taula)

Instal·lacions

ü       Instal·lacions 2003 (Taula)

Institut de Ciències de l’Educació (ICE)

D’acord amb el vigent reglament de l’Institut, l’ICE ha constituït el nou Consell de Direcció en data 10 d’abril de 2003. El Consell està integrat per l’equip directiu, els caps de secció, els representants del personal de l’Institut i els professors/es Dr. Ramon Alemany Leira, Dra. Marta P. Fernández-Villanueva, Dra. Amèlia Díaz Álvarez, Dra. Laura Rosell Ortiz, Dr. Cèsar Coll Salvador i Dr. Artur Parcerisa Aran, que van informar favorablement la proposta d’organització funcional i els diferents àmbits d’actuació i serveis de l’ICE.

El Consell està integrat per l’equip directiu, els caps de secció, els representants del personal de l’Institut i els professors/es Dr. Ramon Alemany Leira, vicerector adjunt al Rectorat, representant de l’equip rectoral de la UB; Dra. Marta P. Fernández-Villanueva, del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya (Divisió I); Dra. Amèlia Díaz Álvarez, del Departament d'Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari (Divisió II); Dra. Laura Rosell Ortiz, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica (Divisió III); Dr. Cèsar Coll Salvador, del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació (Divisió IV) i Dr. Artur Parcerisa Aran, del Departament de Didàctica i Organització Educativa (Divisió V), que van informar favorablement la proposta d’organització funcional i els diferents àmbits d’actuació i serveis de l’ICE.

Dins de la seva activitat, el nombre de persones que han rebut formació des de l’ICE durant aquest curs és un indicador del volum d’activitats formatives desenvolupades.

Formació inicial del professorat d’educació secundària

S'ha treballat en la línia d’adequació i millora de la formació inicial del professorat d'educació secundària, a través dels cursos per a l’obtenció del certificat d’aptitud pedagògica (CAP).

El nombre d'alumnes ha estat de 1.019, amb la participació de 94 professors de teoria i 250 tutors.

ü       Distribució per matèries (Taula)

Formació permanent del professorat

Educació infantil, primària i secundària

Per encàrrec del Departament d'Ensenyament s’han continuat desenvolupant els setze plans de formació de zona de la província de Barcelona i els 6 plans de la ciutat de Barcelona, així com diversos programes de formació de formadors. Un altre conjunt d’activitats han estat les conferències d’actualització de continguts curriculars per al professorat de batxillerat LOGSE i els cursos realitzats conjuntament amb el MACBA sobre art i cultura contemporanis.

Per dur a terme aquestes tasques, el professorat de l'ICE responsable d'aquesta formació s’organitza a l’entorn de dos àmbits de treball: “Plans” (tasques de planificació operativa de la formació permanent) i “Programes” (tasques de programació de la formació que ofereix l’Institut).

El nombre de programes en l’actualitat és de 18 i ha comptat amb un total de 9.001 estudiants matriculats en un conjunt de 584 activitats en el total de programes. Les accions formatives han anat encaminades a l’intercanvi d’experiències pedagògiques i l’actualització de coneixements, a l'avaluació, a la recerca i a nous plantejaments didàctics i organitzatius relacionats amb l’ESO, els nous batxillerats i els cicles formatius.

ü       Distribució de les activitats de cada programa i de l’alumnat matriculat (Taula)

Normalització lingüística

L’ICE organitza la formació del professorat en llengua i cultura catalanes, per tal de garantir el procés de normalització lingüística en els diferents nivells de l’ensenyament no universitari. S’organitzen cursos reglats, de perfeccionament, grups de suport a la llengua oral, sortides culturals i grups de treball. S'hi han matriculat 369 alumnes i hi han col·laborat 20 professors.

Formació del professorat universitari

S’han assumit les competències en matèria de formació acadèmica del professorat universitari, tal com queda reflectit en l’article 45 de l'Estatut de la UB.

S’han organitzat diverses activitats formatives amb un total de 876 participants. S’han ofert cursos per atendre necessitats de formació en tecnologies de la comunicació i la informació i de caràcter instrumental per a la docència universitària. Algunes d’aquestes activitats s’han organitzat en línia, mitjançant UB-Virtual. D’altres activitats, de caràcter presencial, s’han organitzat directament des de l’Institut. També s’ha obert una línia de treball de col·laboració amb alguns departaments per a la coorganització d’activitats formatives específiques, d’interès per a grups de recerca, d’innovació o grups de professorat i, amb l’OSSMA, s'ha organitzat un curs sobre prevenció d’activitats amb risc de radioactivitat.

Ha continuat el Programa de postgraus de formació de professorat novell, amb participants de totes les divisions, i s’han organitzat les jornades i els tallers següents: Jornades sobre Avaluació dels Aprenentatges (ICE - Divisions II i III); Jornades per a Professorat Novell de la UB; V Jornada de Docència Universitària (ICE - Divisió II); i Taller sobre Tècniques d’Aprenentatge Orientades a la Solució de Problemes (PBL) (ICE - Departament de Dret Mercantil).

S'ha creat un grup de treball, juntament amb els caps d’estudis dels ensenyaments que realitzen experiències pilot per a la implantació del nou sistema europeu de crèdits transferibles (ECTS) i uns altres dos grups per analitzar temes monogràfics: el Grup European Credits Transfer System i el Grup de Treball de Tutories.

Formació de formadors de persones adultes i de professionals d’intervenció sociocomunitària

S’han establert els trets definitoris del nou àmbit i s’han dut a terme un seguit d'accions, entre les quals destaquen l'informe sobre detecció de necessitats formatives del professorat d’adults, l’assessorament a diferents centres, la Segona Escola d’Estiu per a Professors d’Escoles d’Adults “Noves maneres d’aprendre”, i el disseny del curs “Eduquem més enllà de l’horari lectiu”.

Programa de col·laboració amb UB Virtual

S’ha col·laborat amb UB-VIRTUAL, SL, per tal d’impulsar una línia comuna d’oferta formativa de qualitat adreçada a l’àmbit dels professionals de l’educació, de la formació i afins. S'ha avaluat l'oferta existent i s'ha iniciat la preparació d'una oferta conjunta per al proper curs, integrada per cursos de postgrau, de formació permanent del professorat no universitari, mòduls de formació inicial en didàctiques específiques i cursos adreçats a la formació acadèmica del professorat universitari.

Innovació en formació

Un nou àmbit que s'ha iniciat aquest curs ha estat la innovació, amb tres línies d’acció: “Model de formació”; “Formació de formadors”; i “Actualització i formació de responsables de formació de l’ICE”. Les principals activitats desenvolupades han estat el disseny de l’àmbit i el seu camp d’acció, l'intercanvi d’experiències dins l’activitat Què fem a l’ICE?, l'organització d’unes jornades de formadors, el disseny d’una base documental sobre formació de professorat i la detecció de necessitats del personal de formació de l’ICE.

Recerca

En aquest àmbit es gestiona el Servei d'Assessorament Metodològic (SAM), i es desenvolupen diferents investigacions. Des del SAM s’han atès trenta-una consultes de caire metodològic. S’ha mantingut la demanda del curs passat referent a la introducció i anàlisi de dades i s’han atès demandes de preparació de propostes d’investigació.   

Pel que fa a la recerca, l’Institut compta amb dues línies de recerca consolidades —“Educació, llengües i diversitat” i “Ensenyament i aprenentatge multimèdia”— i es treballa en altres línies d’investigació com ara “Educació superior”, “Rendiment en l’aprenentatge”, “Models de formació de formadors”, “Educació en valors”, etc. Continuen les seves línies de treball i els projectes el Grup de Recerca per a l’Estudi del Repertori Lingüístic (GRERLI), el Grup de Recerca Consolidat Ensenyament i Aprenentatge Multimèdia, i el Grup de Recerca i Formació en Temes Transversals. S’ha iniciat la col·laboració en el projecte europeu STEPS (Structures Towards Emancipation, Participation and Solidarity) on participen universitats i institucions d’Alemanya, Anglaterra, Suècia, Holanda i Espanya.

També s'ha impulsat el projecte de recerca “L’avaluació de correcció objectiva com a eina de millora de l’eficiència de l’aprenentatge en els resultats de les PAU a Catalunya a la disciplina d’història” amb la col·laboració del GRUP DHIGES del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, i s’està portant a terme el projecte “Ètica i deontologia en la docència universitària (EDDU)” coordinat pel Programa d'educació en valors de l'ICE i el GREM.

Altres activitats

En relació amb l'àmbit temàtic del Seminari Llengües i Educació s'ha editat el primer número de la publicació electrònica semestral EDULING, Revista - Fòrum sobre Plurilingüisme i Educació; s'ha impartit la primera edició del curs de postgrau en Educació Plurilingüe, de 160 hores de durada; i s'han publicat les actes de les dues darreres edicions del Seminari: Plurilingüisme i Educació: els reptes del segle XXI, any 2000, i Ensenyar llengües en la diversitat i per a la diversitat, any 2002.

En l’àmbit de les jornades i els congressos s’han organitzat 10 activitats, amb un total de 1.122 participants.

ü       Jornades i Congressos (Taula)

En l’àmbit dels màsters i postgraus, amb un total de 286 participants, s’han desenvolupat les noves edicions del màster presencial d'Educació en Valors; del màster virtual Democracia y Educación en Valores en Iberoamérica; i del màster Multimèdia Educatiu; i la primera edició del curs de postgrau Educació Plurilingüe. S’han elaborat set propostes de cursos de postgrau i màsters per al proper curs.

ü       Publicacions (Taula)

Serveis Cientificotècnics (SCT)

En el curs 2002-2003 ha tingut lloc la implantació de les normes de qualitat en els SCT-UB

—segons la normativa establerta pel CIDEM—, d’obligat compliment com a membre de la Xarxa IT, i la posterior acreditació oficial dels SCT-UB a càrrec del CIDEM.

Cal destacar que les unitats de Microscòpia Electrònica Aplicada a Biologia han quedat definitivament repartides entre el Parc Científic de Barcelona i la Facultat de Medicina (Campus Casanova), fet que permet als usuaris poder utilitzar indistintament la instrumentació i el suport científic i tecnològic de cadascuna d’aquestes unitats.

La infraestructura científica dels SCT-UB ha quedat incrementada amb la resolució positiva de la convocatòria del MCYT d’ajuda a parcs científics i tecnològics; concretament, s’han concedit els ajuts següents:

A fi d’incrementar la promoció dels SCT-UB, s'ha editat en castellà i anglès el Catàleg general del Centre, i s'ha renovat el web per adaptar-lo a les noves necessitats i a les exigències derivades del fet de ser membres de la Xarxa IT.

* Dins de la facturació dels centres públics no es té en compte l’FBG.

Àrea de transferència de tecnologia, vegeu el capítol VII "Universitat i empresa. Serveis Cientificotècnics, àrea de transferència de tecnologia".

Unitat de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN)

Durant l’exercici 2002, la Unitat d’RMN ha tingut més de 400 usuaris habituals, adscrits a grups d’investigació de la UB, prop de la meitat procedents de la Facultat de Química; també ha comptat amb 30 usuaris procedents d’altres centres oficials i amb més de 40 investigadors procedents de la indústria privada.

S’han reforçat i augmentat les tasques de formació i les destinades a facilitar l’accés als equips i les prestacions. En total, s’han impartit disset cursos de formació i un de doctorat, la qual cosa ha suposat un total de 210 hores lectives i 280 alumnes.

D'altra banda, s’han iniciat les accions destinades a millorar la seguretat a les instal·lacions de la Unitat a la Facultat de Química, així com els tràmits d’adquisició d’un equip de 400 MHz, destinat a substituir el Gemini-200, que compta amb més de 16 anys d’antiguitat.

Unitat de Paleomagnetisme

S'ha dut a terme l'adaptació del programari de visualització als requeriments del magnetòmetre superconductor de roques 2G i s'han adquirit els equipaments següents: un recanvi del filtre del compressor 8200 (CTI-Criogenics), una càmera digital i una motoserra.

S'ha participat en el curs Anàlisi multidisciplinària d’una conca sedimentària, dins el programa de doctorat en Ciències de la Terra de la UB, i en dues classes pràctiques de l’assignatura Arqueologia de Camp, pertanyent al graduat superior en Arqueologia de la UB, així com en tres projectes d'investigació, dos de la CICYT i un de la Norsk-Hydro.

Els següents investigadors van realitzar una estada a la Unitat: Dr. Andrés Gil (Universitat de Saragossa); Dr. Javier Pérez Rivarés (Universitat de Saragossa); Dra. Belén Oliva (Universitat de Saragossa); Dra. Imma Gil (IGME); Dr. Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona); Dr. Rafael Baena (Universitat de Sevilla).

Els principals projectes en què ha col·laborat el laboratori de la Unitat han estat:

“Reconocimiento geológico y geofísico del margen continental nor-ibérico: estudio integrado de las cuencas sedimentarias y evolución geodinámica del golfo de Vizcaya y la cordillera pirenaico-cantábrica” (MARCONI) REN 2001-1734–C03. Investigador principal: Josep Anton Muñoz de la Fuente (UB). CICYT, 2002-2004.

“Magnetostratigraphic dating of synorogenic sediments in the Anaran Area” (Iran). Investigador principal: Jaume Vergés (CSIC). Norsk-Hydro, 2002-2003.

“Las comunidades marinas de plataforma durante el neógeno superior en el Algarve (Portugal), golfo de Cádiz y W de Marruecos. Principales cambios y su registro paleontológico, sedimentológico, paleomagnético e isotópico”. Investigador principal: J. A. González (Universitat de Salamanca). CICYT, 2001-2003.

Unitat de Citometria de Flux

S'han diversificat les activitats d'aquesta Unitat incorporant una nova línia d’anàlisi de mida de partícules (granulometria), adreçada sobretot a investigadors i empreses dels camps farmacèutic, geològic, alimentari i d’anàlisi de materials.

En el camp de la citometria s'ha incorporat un nou equip de separació cel·lular d’alta velocitat que renova la dotació de la Unitat en aquest camp i permet afrontar purificacions d’un nombre elevat de cèl·lules.

També s'han adquirit dos analitzadors de mida de partícula per dispersió làser, una cabina de metacrilat amb sistema d’extracció, i un separador cel·lular d’alta velocitat equipat amb tres línies de làser d’excitació i onze detectors de fluorescència.

S'ha participat en la conferència “Citometría medioambiental” dins el Curso teórico-práctico de citometría de flujo, i s'han impartit dues sessions en cursos de doctorat.

Unitat d’Espectroscòpia Molecular

S'ha adquirit un accessori de reflexió difusa (DRIFT) amb càmera de temperatura, acoblat a l’equip Bomem DA3, i s'ha realitzat la posada a punt de les tècniques de microscòpia d’infraroig amb objectiu de reflexió total atenuada (ATR) i cel·la de diamant, de reflectometria d’infraroig en treballs de camp i les mesures de ressonància Raman en el proper infraroig amb el làser de titani-safir.

També s'ha participat en cursos de doctorat, de postgrau, conferències nacionals i internacionals, i en el desenvolupament internacional d’una base de dades d’espectres d’infraroig de pigments i materials presents en obres d’art, arquitectura i arqueologia —Infrared and Raman Users Group (IRUG).

Unitat d’Anàlisi Elemental

S'ha adquirit un forn de microones per a la digestió de mostres, MILESTONE model "Ethos Plus", i s'ha participat en la realització de cursos i conferències i en estudis d'interlaboratori de la Generalitat de Catalunya i de l'Agència Catalana de l'Aigua, entre d'altres.

ü       Participació en estudis d’interlaboratori (Taula)

Unitat de Microsonda i Electrònica

Cal destacar la participació en el projecte de recerca "Nuevos inoxidables dúplex: determinación de la aplicabilidad en función del envejecimiento térmico (temperaturas, tiempos, transformaciones", del MCYT-FIT; i les estades realitzades al Servei de Microsonda Electrònica de la Universitat de Montpeller II, al Laboratori de Metal·lúrgia de la Helsinki University of Technology i a les reunions del Board de l’European Microbean Analysis Society (EMAS) de la Universitat d'Anvers.

Unitat de Química Fina

En el primer any de ple funcionament en el Parc Científic de Barcelona, aquesta Unitat ha ofert la prestació de servei de tots els seus equips i ha iniciat el procés d'autoservei per tal d'amortitzar els equips i abaratir costos. Així mateix, s'han adoptat els PNT dels SCT (plans normalitzats de treball), tant pel que fa a funcionament com a normes de qualitat.

S'han incorporat dos equips de suport: un multireactor paral·lel per acoblar a un agitador IKA amb reactors tubulars de vidre de 25 ml de capacitat, i un addicionador lent per a xeringues convencional.

Així mateix, s'ha posat en funcionament el reactor adiabàtic ARC-SYS 001 d’Hazard Evaluation Technologies i s'ha instal·lat la miniplanta pilot d’AP Miniplant GmbH & Co. També s'ha coordinat la prestació de serveis en aquells casos en què intervenen diferents unitats, entre les quals la Unitat de Química Fina. En aquest sentit, es va iniciar un projecte de prestació de servei i assessorament a un estudi del caràcter polimòrfic d’un principi actiu farmacèutic en què intervenen les unitats de Difracció de Raigs X, Química Fina, i Espectroscòpia d’Infraroig.

Unitat de Microscòpia Electrònica de Rastreig

S'ha implantat l’autoservei en totes aquelles prestacions que ho han permès; així, cinquanta-cinc nous usuaris han rebut formació en l’ús dels equipaments, sobretot dels microscopis de rastreig.

S'han organitzat i coordinat les Jornades de Portes Obertes dels SCT, que han acollit la visita guiada de 619 persones. També s'ha col·laborat en assignatures de cursos de doctorat i postgrau, i s'ha participat en diferents reunions i tallers.

Unitat de Medi Ambient

L’any 2002 es va adquirir un espectròmetre de masses de relació isotòpica MAT 252 Finnigan amb preparador automàtic de carbonats, que ha estat cofinançat entre la Generalitat de Catalunya- Direcció General de Recerca i la Universitat de Barcelona i que permet l’expansió del servei cap a usuaris d’altres àrees d’interès científic que requereixen dur a terme l’anàlisi de micromostres amb una elevada exactitud i precisió.

S'ha assistit a diversos cursos en el marc d’Els Juliols, i a seminaris i conferències tant d'àmbit nacional com internacional.

Unitat de Proteòmica

La Unitat de Proteòmica s'ha constituït com a plataforma tecnològica mixta SCT-PCB. S'ha equipat amb la instrumentació necessària per a la preparació de mostres per a electroforesi 2D i per a MALDI-TOF-MS, i amb un sistema automatitzat de nano-LC amb col·lector sobre placa de MALDI, instrument que ha de facilitar la feina en la identificació de novo de proteïnes.

Unitat de Tècniques Separatives

Cal destacar la participació en exercicis d'intercomparació del programa Inter 2000 de la Generalitat de Catalunya, analitzant els edulcorants d'una beguda refrescant i el nitrogen en un adob, així com la contribució en la preparació del 5º Ejercicio de Intercomparación de Análisis Elemental Orgánico organitzat conjuntament per la UB i el CSIC.

Unitat de Tècniques de Microscòpia Electrònica de Transmissió i Unitat de Microscòpia

Durant l’any 2002 s'han millorat i ampliat algunes prestacions, entre les quals destaquen la tècnica Nanogold, tècnica d’utilització d’aquest marcador en tècniques d’immunolocalització; el sistema d'englobació de mostres Transwell-gelatina, i el sistema de dipòsit homogeni de mostres Glow-discharge.

S'ha participat en cursos de doctorat, i en diversos seminaris i reunions científiques.

Unitat de Garantia de Qualitat

La Unitat ha participat en el procés d’acreditació dels SCT com a centre de la Xarxa IT, i ha donat suport al personal dels SCT en el procés d’implantació de la norma ISO 9001:2000.

D'altra banda, s'ha orientat els usuaris de la UB que treballen sota les bones pràctiques de laboratori (BPL), continuant amb el suport al Grup de Virus Entèrics. S’ha iniciat també el procés d’implantació de les BPL en la Unitat de Biofarmàcia i Farmacocinètica (UIBF), la qual està ja acreditada per la xarxa IT.

S'ha continuat la col·laboració amb el Comitè de Qualitat dels Laboratoris de Pràctiques de la Facultat de Química i les tasques de garantia de qualitat per al Servei de Microanàlisi del CSIC. S’han realitzat dues auditories internes i la revisió del sistema de qualitat. També s’han realitzat altres tasques puntuals de prestació de serveis a usuaris externs, consistents essencialment en auditories i assessoraments en sistemes de qualitat.

S'ha participat en diversos cursos, postgraus, màsters, conferències, seminaris i jornades.

Unitat de Microscòpia Electrònica de Transmissió i Anàlisi de Superfícies

S'ha realitzat la posada en marxa del Servei de Tractament de Dades per Ordinador, per tal de dur a terme l'anàlisi de patrons de difracció, l'anàlisi d'estructures atòmiques, l'anàlisi d'espectres EELS, els mapes elementals EELS i el tractament d'espectres ESCA i Auger (amb el programari adient), i també s'ha efectuat la posada en funcionament i la posada a punt del nou microscopi Jeol 2010F amb diverses prestacions (observació d'imatges en alta resolució, mapes elementals EELS i espectres EELS, entre d'altres).Igualment, s'ha participat en diversos cursos de postgrau i doctorat, i en xerrades i conferències tant d'àmbit nacional com internacional.

Unitat de Transcriptòmica

S'ha resolt favorablement la convocatòria d'un ajut per a actuacions d’R+D realitzades per entitats promotores de parcs científics i tecnològics.

Així, s'han adquirit nous equipaments: un sistema per a la quantificació i anàlisi de la qualitat de l’ARN/ADN, una estació automatitzada per a la hibridació de microxips de DNA (microarrays), un robot per a la preparació d’àcids nucleics i un biofotòmetre de plaques.

Unitat de Genòmica

S'ha dut a terme el canvi del seqüenciador de DNA per electroforesi capil·lar ABI Prism 3100 per un seqüenciador de DNA per electroforesi capil·lar ABI Prism 3730, que ha permès augmentar la capacitat de seqüenciació i resolució de les seqüències, i l'ampliació de prestacions d'extracció, purificació, amplificació i reacció de seqüenciació.

També s'han adquirit una videoimpressora, un sistema de fotodocumentació de gels, una agitadora incubadora de microtubs, una balança de precisió Heraeus, una incubadora Aerotron, un pH-metre i un biofotòmetre, entre d'altres accessoris.

Unitat de Microscòpia i Reconeixement Molecular in Situ

S'han adquirit diversos equipaments informàtics per al tractament d’imatges, una càmera digital per al microscopi òptic, un equip de criosubstitució Leica AFS, i diversos accessoris.

S'ha millorat la qualitat de totes les prestacions de la Unitat, tant de les tècniques en microscòpia electrònica de transmissió com dels marcatges in situ.

S'ha participat en cursos de doctorat i màster, així com en conferències d'àmbit nacional.

Unitat de Tècniques Nanomètriques

S'han adquirit diversos equipaments complets i mòduls específics, per tal de millorar les prestacions de la Unitat.

Banc de Teixits Neurològics (BTN)

S'ha adquirit equipament de laboratori, com ara un micròtom de Minott i un de lliscada, entre d'altres, i s'han realitzat 57 donacions i 68 extraccions de cervells, així com uns setanta diagnòstics anatomopatològics entre els quals destaquen 22 casos de la malaltia d'Alzheimer, 8 casos de la malaltia de Creutzfeldt Jakob i 6 casos de la demència amb cossos de Lewy.

També s'han impartit diverses conferències i s'han realitzat 4 sessions clinicopatològiques a l’Hospital Clínic, on es van presentar casos estudiats al BTN dels SCT-UB per a la discussió clinicopatològica.

Estabularis

S'han dut a terme deu sessions formatives adreçades al personal que atén els animals i/o treballa amb animals d’experimentació.

En col·laboració amb el Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica, s’ha coordinat i impartit el primer curs de postgrau en Formació de Personal Investigador Usuari d’Animals d’Experimentació, que condueix a l’atorgament de l’acreditació com a personal investigador, per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. El nombre d’alumnes ha estat de 115.

S’han iniciat les activitats al nou edifici de l’estabulari del Campus de Bellvitge i han finalitzat les obres de l’estabulari ubicat a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Les àrees de recerca més destacades durant aquest curs acadèmic en les diferents unitats han estat les següents:

Estabulari de la Facultat de Medicina - Casanova

·  Línies bàsiques d’experimentació animal: malalties neurodegeneratives, malalties infeccioses, malalties cardiovasculars, malalties digestives, malalties hepàtiques, diabetis, trasplantament hepàtic, trasplantament de ronyó, trasplantament cardíac, neurologia, immunologia, nefrologia, anestesiologia, oncologia, pneumologia, microbiologia, otorinolaringologia, nous biomaterials, anàlisi molecular del transport intracel·lular de proteïnes, estudi del cicle cel·lular, estrès oxidatiu...

·  Espècies animals més utilitzades: rata, ratolí, porc, conill, conill porquí, hàmster, granota d’ungles.

·  Pràctiques de docència: assignatura de Farmacologia, curs de postgrau de Biologia Cel·lular.

Estabulari de la Facultat de Farmàcia

·  Línies i projectes de recerca: bioquímica i biologia molecular, biofarmàcia, farmacologia, genètica, immunologia, microbiologia i toxicologia, diabetis, malaltia de Parkinson, Alzheimer, obesitat, trasplantaments, neurobiologia, apoptosi, càncer, cirurgia experimental i assaig de nous biomaterials en medicina humana i veterinària.

·  Espècies més utilitzades: ratolí (convencionals i modificats genèticament), rata, hàmster, conill porquí, conill, pollastre i gallina ponedora.

·  Pràctiques de docència: assignatures de les llicenciatures de Farmàcia i Medicina.

·  Posada en funcionament de l’oferta de serveis de suport a la recerca quant a producció d’anticossos policlonals en conill i gallina.

Estabulari de la Divisió III (facultats de Biologia i Química)

·  Línies bàsiques d’experimentació animal: fisiologia, immunologia, oncologia, metabolisme i obesitat, diabetis, neurologia, bioquímica i hepatologia.

·  Espècies més utilitzades: rata, ratolí i truita.

·  Pràctiques de docència: assignatures de Neurobiologia, Fisiologia i Organografia Microscòpica.

Estabulari del Campus de Bellvitge. Ha entrat en funcionament el nou estabulari i la dotació de la infraestructura bàsica necessària.

·  Línies bàsiques d’experimentació animal: neurologia, diabetis, farmacologia, nous biomaterials, estudis farmacocinètics, immunologia, nefrologia i malalties infeccioses.

·  Espècies més utilitzades: rata, ratolí, conill, gos i porc.

·  Pràctiques de docència: Farmacologia i Cirurgia.

Estabulari de la Facultat de Psicologia (Campus Mundet)

·  Línies bàsiques d’experimentació animal: aprenentatge espacial, condicionament, conducta i els estudis de transmissió de senyals.

·  Espècies més utilitzades: rata, ratolí i conill.

Centre de Patents

Dins de les activitats d'aquest centre de referència en matèria de patents arreu de l'Estat espanyol, cal destacar les Jornades d'Estudi i Actualització en Matèria de Patents (“Els dilluns del Centre de Patents”), reunions periòdiques on intervenen més d'un centenar d'experts en patents al màxim nivell. Destaca, igualment, l'organització del curs pràctic per preparar l'European Qualifying Examination (EQE) de l'Oficina Europea de Patents, amb l'assistència de 31 alumnes.

Un altre aspecte rellevant ha estat la signatura d'un conveni amb el Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa Catalunya Innovació, pel qual el Centre de Patents ha entrat a formar part de la Xarxa de Promotors de la Propietat Industrial - Intel·lectual amb l'objectiu de promocionar el sistema de patents entre els investigadors de la UB i estimular la sol·licitud de patents per protegir la recerca feta a la UB.

Servei de patents per al personal de la UB

S'han fet una vintena de cerques de patentabilitat i un nombre elevat de consultes relatives a la propietat industrial. S'han redactat i tramitat a nom de la UB vuit sol·licituds de patents espanyoles i quatre sol·licituds internacionals de patent (PCT). També s'han transferit drets de patents de la UB a l’empresa derivada (spin-off) e-Sense Systems.

Servei públic biblioteca de patents CIDEM/UB.FBG

Després d'efectuar el corresponent assessorament, s'han fet cent vint-i-sis cerques de patentabilitat o de risc d'infracció de patents per a empreses. S'han atès gratuïtament dues mil nou-centes qüestions tecnicolegals plantejades pel públic (particulars, empreses, món acadèmic), i s'ha continuat la col·laboració amb els mitjans de comunicació per a la difusió de la propietat industrial i els drets d'autor, participant en premsa, tant especialitzada com general, en televisió i en ràdio.

Activitat docent

Quant a l’activitat docent, s'han fet dues noves edicions del curs sobre patents i models d'utilitat: documentació, patentabilitat, redacció, transferència i accions judicials, en col·laboració amb l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), en què s'han cobert totes les places.

A la Universitat de Barcelona s'ha participat en assignatures de l'ensenyament de Química i de l'ensenyament d'Enginyeria Química, i en el màster Gestió Empresarial per a la Indústria Farmacèutica i Afins a la Facultat de Farmàcia.

També s’ha participat i col·laborat en ensenyaments i cursos impartits en diverses universitats, centres i fundacions, tant de Catalunya com de la resta d'Espanya.

ü       Participació en cursos d’altres universitats (Taula)

Conjuntament amb el CIDEM s'ha organitzat una Jornada de promoció de la propietat industrial-intel·lectual i de la documentació de patents, amb l'assistència de més de 150 persones procedents d'empreses i universitats. Amb el Centre d'Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera s'ha presentat la nova política de la UB en matèria de patents als investigadors de la UB. I en col·laboració amb l'Oficina Europea de Patents s'ha organitzat una conferència - col·loqui sobre patentabilitat de les invencions farmacèutiques, amb examinadors de l'OEP.

S'ha participat en diverses activitats organitzades pel CIDEM, com ara la IV Reunió Anual de Xarxes de Transferència de Coneixement i Tecnologia amb les ponències "Documentació de patents: fonts d'informació a l'abast" i "Interpretació dels documents de patents"; la Jornada Biocat, amb la conferència "Estratègies per a la protecció i explotació de la innovació biotec", i la presentació de les línies d'actuació en la protecció de la innovació en el marc del Pla d'innovació 2001-2004, amb la conferència "Propietat industrial i universitat".

S'ha col·laborat amb l'Institut Català de Tecnologia, l'Instituto de Fomento de Andalucía, el R&D Center del Grupo Ferrer i la Societat Espanyola de Químics Cosmètics. I dins del Grup Espanyol de l'AIPPI, s'ha presidit el grup de treball sobre la qüestió Q-175: "El paper dels equivalents i del procediment de concessió d'una patent per a la determinació del seu abast de protecció".

S'han fet cursos de documentació i patents per a empleats de les empreses Almirall-Prodesfarma, Grupo Vita, Laboratorios Litaphar, Grupo Esteve, Alter Farmacia, Pharmamar, Janssen Pharmaceutical, Lilly i per al Pharmaceutical Licensing Group Spain; i, com a representants de Chemical Abstracts Service i STN International, s'han fet diversos cursos sobre documentació de patents a diverses universitats espanyoles com la de La Coruña, Vigo, Oviedo, Las Palmas y La Laguna.

La direcció de l'OEPM continua considerant el Centre de Patents com a consultor en qüestions generals de propietat industrial, i el Centre participa a les diverses reunions del Foro de Innovación y Patentes, del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Seguretat, salut i medi ambient

Prevenció

En l’àmbit de la prevenció i de la seguretat i higiene, s’han dut a terme plans d’autoprotecció amb l’elaboració dels plans d’emergència dels aularis Tomás y Valiente, Josep Carner, Bellvitge i l’aulari de la Facultat de Geologia. Es troben en fase d’elaboració els plans corresponents a Menjadors Universitaris, Edifici Històric, Edifici Parxís (Belles Arts), Empresarials i les modificacions dels de Química i Física i dels edificis de Ponent i Migdia II a Mundet.

Així mateix, s'han dut a terme simulacres a les facultats de Farmàcia i Biologia i s’han elaborat els informes corresponents.

Pel que fa a les avaluacions de risc, s'ha elaborat i presentat al Comitè de Seguretat i Salut (CSS) un informe que recull la problemàtica més important, des del punt de vista de la seguretat, de 37 edificis de la UB i els seus annexos. També, s'ha dut a terme l'avaluació inicial d'uns 600 treballadors de diferents edificis com ara: Clínica Odontològica, Edifici Josep Carner, Edifici Florensa, Pavelló Rosa, Facultat de Geologia i Edifici Parxís. Es troben en fase d'avaluació els llocs de treball de l'Edifici Històric, el Servei d'Esports i la Facultat de Belles Arts. S'han efectuat visites de seguretat per informar sobre les condicions de seguretat necessàries o els requeriments relatius a la normativa d'aplicació en diversos laboratoris, tallers i instal·lacions de la UB.

Quant als accidents, s'han rebut 46 notificacions d'accident, bàsicament d'estudiants i PAS de les divisions III i IV; i 38 comunicats de risc majoritàriament d'estudiants. S'ha elaborat un informe sobre sinistralitat laboral (accidents laborals amb baixa del personal de la UB), i s'han calculat els índexs d'incidència i de freqüència, que presenten un lleuger increment en relació amb les dades de l'any anterior.

En l’àmbit de la salut laboral, cal esmentar el servei mèdic amb les seves actuacions diferenciades segons estiguin adreçades a tota la comunitat universitària (urgències mèdiques, medicina assistencial) o només al personal de la UB (vigilància de la salut i derivació per a prestacions sanitàries complementàries).

Per un canvi de normativa estatal que impedeix a les Mútues fer reconeixements mèdics als seus associats a càrrec de quotes, s’han introduït modificacions en el servei que afecten bàsicament la vigilància de la salut. En aquest sentit, s'ha procedit a la contractació de personal propi amb titulació específica i s'han elaborat nous protocols mèdics que s'estan implantant progressivament als diferents col·lectius. El resum de l'activitat desenvolupada pel servei mèdic ha estat la següent:

(1)     Sense considerar les revisions efectuades en el Centre de Medicina Preventiva (CMP) ni en el dispensari de M. Universal

Les revisions mèdiques s’han dut a terme preferentment al Servei Mèdic de la UB (centre de Pedralbes i centre de Mundet), si bé algunes, per la seva especificitat, o bé per la ubicació del centre de treball, s’han realitzat en altres centres concertats.

De les revisions efectuades, cal diferenciar els reconeixements mèdics ordinaris (654) dels específics o de vigilància de la salut (289). Pel que fa a les prestacions sanitàries complementàries que el servei mèdic deriva a altres centres, s'han dut a terme 428 revisions ginecològiques, 16 revisions urològiques i 335 revisions oftalmològiques.

Medi ambient

S'ha dut a terme la revisió d’alguns plecs de clàusules tècniques, i la proposta d’esmenes de caire ambiental per millorar la gestió dels residus generats per les empreses externes. Per altra banda, s’han introduït criteris de respecte ambiental en l’oferta de paper blanc i reciclat, que ha culminat en la selecció de models amb certificat ecològic.

S’ha implantat el Pla de gestió de residus de la Facultat de Medicina (Campus Casanova), i s’han elaborat procediments de gestió específics per a la gestió dels residus sanitaris del Servei d’Esports i els residus fotogràfics de la Facultat de Belles Arts.

Simultàniament, s’ha iniciat la quantificació de la recollida selectiva que ja estava en funcionament en diferents edificis de la UB. A tall d’exemple, durant l’any 2002 a la Divisió II es van recuperar 24,5 tones de paper i cartró (un 33 % més que l’any 2001), i 28,7 tones al Campus Mundet (un 4 % més que l’any anterior).

També s’han atès i resolt un nombre important de consultes referents a la gestió de residus, tant de fraccions assimilables a residus urbans (paper i cartró, envasos, vidre), com de residus especials (tòners, fluorescents, productes químics o biologicosanitaris generats en laboratoris de la UB, etc.).

També s’ha posat en funcionament la pàgina web de medi ambient, que compta amb informació sobre l’evolució en el consum energètic i d’aigua al conjunt de la UB, la riquesa natural dels jardins de l’Edifici Històric i del Campus Mundet, les bones pràctiques ambientals en relació amb el transport, l’energia, l’aigua, el paper, els ordinadors, l’alimentació i la compra de productes, un recull de la formació i educació ambiental que s’imparteix als diferents ensenyaments de la UB, a més d’enllaços i publicacions ambientals d’interès.

A través de la web s’ha fet difusió de notícies sobre la catàstrofe del Prestige, la convocatòria del 6è Concurs d’Idees Ambientals de l’Institut Joan Lluís Vives, i el Dia Mundial del Medi Ambient. Entre els mesos de desembre de 2002 i juny de 2003, la pàgina de benvinguda de la web de medi ambient havia rebut un total de 1.263 visites.

A més dels continguts ambientals impartits en els cursos i jornades sobre prevenció de riscos, s’ha col·laborat amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat en la realització de la Jornada sobre la Cimera de Johannesburg a l’Edifici Històric de la UB.

Des d’una perspectiva ambiental transversal cal esmentar el desenvolupament del Pla ambiental de la Divisió IV per als anys 2003 i 2004, en col·laboració amb la Comissió de Seguretat i Salut de la Divisió de Ciències de la Salut. Es preveuen un total de 30 accions de millora ambiental per als centres d’aquesta Divisió estructurats a l’entorn de vuit objectius temàtics: ambientalització de la gestió, promoció de la sensibilització ambiental, foment de  l’estalvi d’aigua, promoció de l’estalvi d’energia, millora de la gestió de residus municipals, millora de la gestió de residus de laboratori, impuls de l’ús de mitjans de transport ambientalment correctes, i reforç de la presència de recursos ambientals en l’activitat docent.

Protecció radiològica

Com a activitats principals d’aquesta unitat, que desenvolupa les seves funcions mitjançant sis instal·lacions radioactives autoritzades en diferents centres, cal destacar l’actualització del Manual de protecció radiològica de la UB segons la nova normativa en matèria de protecció radiològica; l’elaboració d’un resum del Reglament de funcionament de les instal·lacions, així com del Protocol de gestió de residus radioactius, amb la finalitat que els usuaris disposin de les normes bàsiques sobre aquests temes; i l’elaboració d’un protocol per al calibratge i verificació dels equips de mesura i detecció de les radiacions a més de la seva aplicació en trenta equips de la UB. Així mateix, s’han redactat diferents circulars informatives o informes en relació amb temes específics, com ara la manipulació d’acetat d'urani, l’ús de líquids o còctels de centelleig a les instal·lacions radioactives de la UB o la retirada de detectors iònics de fums.

S’han iniciat per primera vegada controls de qualitat en equips emissors de radiacions ionitzants (raigs X) de la UB, com a complement dels controls periòdics dels seus nivells de radiació. També ha continuat la col·laboració i l’assessorament amb el Parc Científic de Barcelona i la Fundació Josep Finestres, i s’han atès consultes puntuals, tant de personal de la UB com d’empreses. Igualment, s’ha sol·licitat l’autorització com a instal·lació radioactiva d’un laboratori de difracció de raigs X als Serveis Cientificotècnics. Cal remarcar, igualment, la formació específica que es du a terme dins de cada instal·lació radioactiva als usuaris de nova incorporació.

Com a dades significatives, cal indicar que les sis instal·lacions radioactives donen servei a un col·lectiu d’uns 45 grups de recerca de la UB, amb un total de prop de 300 usuaris, d’entre els quals 75 disposen de la preceptiva llicència d’operador o supervisor d’instal·lacions radioactives atorgades pel Consejo de Seguridad Nuclear.

A més d’aquest conjunt d’activitats desenvolupades per les diferents unitats de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA), un component important ha estat la formació que inclou tant els estudiants com el personal de la UB, si bé, bàsicament, està destinada als treballadors.

En relació amb els estudiants, cal remarcar les Jornades de Seguretat per a estudiants de 3r cicle que tenen accés a la recerca en laboratoris, amb dues edicions cada any. També s’han ofert cursos per als estudiants de diversos tallers de la Facultat de Belles Arts (restauració, foneria, etc.) i d'altres d’específics per a estudiants de laboratoris concrets. Globalment, hi han intervingut al voltant de 400 estudiants.

Pel que fa a la formació personal de la UB, s'han fet cursos relacionats amb la implantació dels plans d'emergència (3) amb 200 assistents i el Curs bàsic de prevenció de riscos laborals, que es compon de 6 mòduls específics: seguretat, higiene industrial, ergonomia, vigilància de la salut i primers auxilis, protecció radiològica i medi ambient, amb un nombre aproximat de 200 treballadors.

Cal destacar, per la seva rellevància, la impartició, a càrrec de la Unitat de Protecció Radiològica i els responsables de les instal·lacions, de dos cursos de Supervisors d’instal·lacions radioactives (homologats pel Consejo de Seguridad Nuclear) i adreçat al personal docent de la UB, un en col·laboració amb l’ICE i l'altre directament adreçat a particulars i a empreses.

Una altra activitat remarcable ha estat el disseny del Projecte d'espai lliure de fums, implantat al centre UB-Sants, i que es troba a l'abast de tots els centres que vulguin aplicar-lo. També, amb una periodicitat trimestral, es du a terme el disseny i l’elaboració del document sobre seguretat i salut "Universitat i prevenció". Els temes abordats aquest curs han estat: "Embaràs i treball", "Factors psicosocials" i "Promoció de la salut".

Audiovisuals

Com a suport a la recerca i la docència s'han dut a terme les produccions següents:

·       Produccions audiovisuals de recerca

·       Produccions videogràfiques de suport a la recerca (notícies televisives): “50 anys d’estudis de ciències biològiques a Espanya”; “Legislació, sexualitat i adolescència”; “Osteoporosi”; “Els comitès de bioètica de les universitats espanyoles” (reunió a Sitges); “Les diatomees, nous bioindicadors de la qualitat mediambiental de l’aigua als rius de Catalunya”; “Espai de recerca d’economia”; “El relleu submarí de Catalunya, ara al descobert”; “Els efectes de l’edat en l’aprenentatge d’una llengua estrangera a l’escola”; “Els estats nocius de l’alcohol”; “La Diada de Cinema Científic”; “Recerca UB”.

·       Activitats de suport a la recerca: Mostra de Cinema Científic, Diada de Cinema de la Salut, Mostra de Cinema de Medi Ambient.

·       Produccions audiovisuals de suport a la docència: La transició política espanyola (I); Mineralogia òptica; Les deixalles.

 començament de la pàgina