No descobrirem a aquestes alçades la polifacètica personalitat d’algú com Curzio Malaparte (1898-1957), originari de Prato –la Manchester italiana–, població a tocar de Florència, capital cultural del país transalpí en molts anys. Fill de pare saxó i mare llombarda, progenitors de qui va renegar tota la vida –potser menys de la mare, que l’acompanyaria en els seus exilis recurrents–, el canvi de nom –nascut Kurt Erich Suckert– reivindica el seu arrelament toscà. Probablement per això, Malaparte sempre es va sentir a prop de França i allunyat d’Alemanya, a la qual va censurar la crueltat que es deriva de la seva concepció metafísica de la vida. Al capdavall, el nihilisme alemany prové del cristianisme i de la filosofia, que sumats confereixen aquest rerefons metafísic.