La dama de Bizanci. Un enigma en la nissaga de Jaume I
Ernest Marcos Hierro
En els primers capítols del Llibre dels fets, Jaume I explica, amb entusiasme i una certa dosi de manipulació, la història de la
seva àvia, Eudòcia Comnena, una princesa bizantina amb un
destí infortunat. Nascuda a Constantinoble en la cort més opulenta de l’edat mitjana, a Eudòcia la van comprometre amb un príncep català, Ramon Berenguer IV de Provença, però a la
fi es va casar amb un home de rang inferior, Guillem VIII de
Montpeller. Repudiada posteriorment pel seu espòs, l’«emperadriu», com l’anomenaven els trobadors devots, acabà els seus dies en el recer d’una abadia.
Va ser, a primera vista, un humil peó en el vast i complex
tauler diplomàtic en què els principals actors polítics de
l’època lluitaven aferrissadament per l’hegemonia a Occitània
i l’imperi universal. Però, a desgrat de la seva feblesa i del seu
aïllament, la bizantina va perseverar en la defensa dels drets
que tenia com a cònjuge i senyora. La seva mig oblidada desventura ens obre els ulls a un món que, com el nostre, estava regit per una xarxa intricada d’interessos contraposats i poblat per figures tràgiques, una mica grotesques, i alhora commovedores.