Temps d'Educació
1r semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització) i Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
TEMPS DE MEMÒRIA
Professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Membre del GERD (Grup d’Estudis República i Democràcia). Especialista en història de l’associacionisme agrari i popular i en histò-ria del nacionalisme, federalisme i reformisme polític (liberal, republicà o socialista), així com del paper de la intel·lectualitat en relació a aquests moviments. Adreça electrònica: jordi.pomes@uab.cat 


La Universitat de Barcelona dels anys trenta (que esdevingué Universitat Autònoma de Barcelona a partir de 1933) va ser en molts sentits un excel·lent model d’Universitat. Les reformes modernitzadores que a molts nivells hi van implantar els seus governants des de pràcticament la proclamació de la República l’abril de 1931, i ben especialment des que el govern central concedí l’autonomia (amb importants competències) a la Facultat de Filosofia i Lletres al setembre d’aquest mateix any, van ser i han estat qualificades per tots els que les van viure o estudiar com d’un èxit esplèndid. Els canvis, inspirats en bona mesura en l’exemple de les universitats germàniques i anglosaxones del moment, van abastar tant el vessant de la modernització científica i docent com el de la catala-nització . En aquest terreny lingüístic s’aconseguí crear un model de convivència entre les llengües i cultures catalana i castellana també exemplar. Es portà a la pràctica la cooficialitat de les dues llengües, amb plena llibertat per als professors i alumnes d'em-prar qualsevol de les dues.