Temps d'Educació
1r semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització) i Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
TEMPS DE MEMÒRIA
Jordi Pomés Vives 


Resum
Joaquim Xirau i Pere Bosch-Gimpera foren els dos professors de la Universitat de Barcelona que més sobresortiren en la defensa i promoció de les profundes reformes modernitzadores que s’implantaren en aquest centre durant els anys 30 del segle XX. Xirau, amb una gran capacitat peda-gògica i humana per connectar amb els alumnes, destacà especialment per aconseguir la col·laboració de l’estament estudiantil en l’aplicació d’aquestes reformes, incloses les que feren d’aquesta Universitat un centre bilingüe i de convivència entre les cultures catalana i castellana. Xirau, no sense problemes, aconseguí tutelar la Federació Universitària Escolar (FUE), el sindicat estudiantil majoritari entre 1929 i principis de 1932. Aquest sindicat assumí aquest ideal de convi-vència cultural i col·laborà a implantar el model bilingüe quan s’instaurà la República. Però, a partir de 1932, el nacionalisme català començà a hegemonitzar l’espai sindical estudiantil i, tot propo-sant-se assolir una Universitat monolingüe, aconseguí dissoldre la FUE. No obstant això, no tingué prou força per canviar el model lingüístic. Per altra banda, Xirau mantingué un cercle molt fidel d’estudiants i exestudiants, molts dels quals continuaren la seva vinculació directa amb la Universi-tat a través del Seminari de Pedagogia i dels Instituts-Escola.
Paraules clau: Joaquim Xirau, Josep Xirau, Jordi Maragall, Ramon Sugranyes, Federació Universitària Escolar, Universitat de Barcelona, sindicalisme estudiantil, bilingüisme.

Recepció de l'original:
Acceptació de l'article: