Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: L'aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social
Eulàlia Collelldemont és professora de la UVIC-UCC. Dirigeix la investigació: ARAEF. Análisis de las representaciones audiovisuales de la educación en documentales y noticiarios durante el franquismo. Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marco del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016, (Ref. EDU2017-89646-R, AEI/FEDER, UE). Ha col·laborat en la recerca: «Pensament pedagògic i discursos educatius en la construcció Europea cent anys després de la Gran Guerra. Entre el passat i el futur» dirigit per Isabel Vilafranca de la Universitat de Barcelona. Durant el 2016 va fer una estada de recerca en el projecte «War One Engagement Centre: Voices of War and Peace» sota la supervisió del prof. Ian Grosvenor (Universitat de Birmingham) per estudiar les característiques del projecte i formes de gestió del mateix. Adreça electrònica: eulalia@uvic.cat


Ian Grosvenor és catedràtic de Urban Educational History i responsable de gestionar les relacions amb la ciutat de Birmingham i Cultura («City and Cultural Liaison») i la Universitat de Birmingham. És l’investigador principal del projecte War One Engagement Centre: Voices of War and Peace. La seva responsabilitat és liderar les activitats del centre en col·laboració amb el coinvestigadors i cocoordinadors i establir ponts de contacte amb centres que treballen amb temàtiques afins. Adreça electrònica: i.d.grosvenor@bham.ac.uk


Nicola Gauld és coordinadora del War One Engagement Centre: Voices of War and Peace, desenvolupat a partir del projecte que porta el mateix nom. És responsable de gestionar les activitats, coordinar-se amb els coinvestigadors i partners, gestionar els continguts de la web del centre i de la presència en els mitjans per encoratjar la participació. Adreça electrònica: n.gauld@bham.ac.uk 


El període 1914-1918 significa en el Regne Unit unes dates a commemorar, amb actes diversos. I és que part de l’atenció pública està posada en un moment del passat que, sens dubte, va deixar petja en la memòria del continent. Una memòria, que com es pot resseguir a través dels diferents seminaris celebrats en el marc del projecte «Pensament Pedagògic i discursos educatius en la construcció europea. Cent anys després de la Gran Guerra»2, ha derivat en unes formes de fer pedagogia que enllacen la dimensió política amb la dimensió física de la persona, així com l’aprendre a ser en el temps a través dels recorreguts itinerants dels records ubicats en els espais. No en va, el període assenyalat és clarament un d’aquells moments en què el temps s’ha convertit en espai. I ho ha fet a través de construir entorns per honorar el passat. Així, s’ha donat un lloc al record. Se l’ha intentat domesticar, tot donant-li habitatge i direcció.