L'article analitza una experiència de pedagogia cultural que té com a eix fundacional la commemoració i la memòria comunitària: el World War One Engagement Centre: Voices of War and Peace. L’article centra l’atenció en la dimensió política dels actes de commemoració i analitza els plantejaments del centre creat a propòsit de la celebració de la fi de la I Guerra Mundial (1914-1918) a fi d’esbrinar com a través dels components d’una pedagogia comunitària, democràtica i flexible, les commemoracions poden esdevenir transmemoriacions. Com a conseqüència, s’aproxima als aspectes de construcció d’un discurs pedagògic pragmàtic que arrela en el dinamisme, la inclusió de la pluralitat en la gènesi i en el desenvolupament de les propostes. Des d’aquesta anàlisi s’accentuen les expectatives que els projectes de compromís social de les universitats tenen.