Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: L'aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social
Eulàlia Collelldemont, Ian Grosvenor, Nicola Gauld 


Resum
L'article analitza una experiència de pedagogia cultural que té com a eix fundacional la commemoració i la memòria comunitària: el World War One Engagement Centre: Voices of War and Peace. L’article centra l’atenció en la dimensió política dels actes de commemoració i analitza els plantejaments del centre creat a propòsit de la celebració de la fi de la I Guerra Mundial (1914-1918) a fi d’esbrinar com a través dels components d’una pedagogia comunitària, democràtica i flexible, les commemoracions poden esdevenir transmemoriacions. Com a conseqüència, s’aproxima als aspectes de construcció d’un discurs pedagògic pragmàtic que arrela en el dinamisme, la inclusió de la pluralitat en la gènesi i en el desenvolupament de les propostes. Des d’aquesta anàlisi s’accentuen les expectatives que els projectes de compromís social de les universitats tenen.
Paraules clau: Commemoració vers transmemoració, pedagogia cultural, memòries establertes i omeses de la primera guerra mundial

Recepció de l'original: 07/01/2018
Acceptació de l'article: 04/09/2018