Temps d'Educació
2n semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
REFLEXIONS I ASSAIGS
Miquel Amorós Hernández, Alex Egea Andrés, Ferran Sánchez Margalef i Jordi Garcia Farrero 


Resum
Malgrat pot semblar agosarat, es podria afirmar que la humanitat es troba davant d’un fet inèdit. Per primer cop a la història, les diferents àrees del saber poden confluir i trobar punts d’interconnexió i acabar superant els lligams establerts per les coordinades biològiques i culturals que, fins ara, han delimitat la condició humana. A saber, les diferents ciències naturals, la neurociència, les ciències de la informació, la robòtica, l’urbanisme, la biologia, etc., gràcies a l’avenç tecnològic i la digitalització construeixen una cosmovisió capaç de somiar utopies fins ara irrealitzables. Paradoxalment tot això, que obre moltes oportunitats, planteja alhora moltes qüestions ètiques i deixa la porta oberta a nous reptes pedagògics. El present escrit intenta establir algunes de les línies prioritàries que enceta el posthumanisme, des del punt de vista filosòfic i antropològic, però també des del vessant pedagògic i educatiu.
Paraules clau: Biologia de l’educació, transhumanisme, posthumanisme, Filosofia de l’educació, Pedagogia

Recepció de l'original: 31/07/2020
Acceptació de l'article: 18/09/2020