Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Graduat en Pedagogia amb Premi Extraordinari i Màster en Educació en Valors i Ciutadania, ambdós per la Universitat de Barcelona. Actualment, investigador predoctoral FPU del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: ericorgon@gmail.com 


És ben sabut que ens ha tocat viure en uns temps en els que la lògica pròpia de la gestió empresarial ha colonitzat, en gran mesura, les visions que sobre l’educació manegen ministres, buròcrates, mestres i pedagogs. En efecte, moltes són les veus que des d’uns anys ençà expliquen i denuncien un gerencialisme que s’imposa com a forma de veure i resoldre els problemes que en educació es donen, sent aquests abordats com un problema tècnic a resoldre, com un assumpte més a gestionar entre l’univers de contingències que afronten legisladors i buròcrates (Luengo i Saura, 2013; Fuentes, 2016). Així, tenim que darrere la cerca de la qualitat —recordem que el marc legislatiu en el que estem situats en aquests moments acull, en el seu propi títol, i a mode de idea vertebradora, l’expressió «millora de la qualitat» (LOMCE 8/2013, de 9 de desembre)— el que realment trobem velat és una preocupació intensa pels resultats que redueix l’educació a variable estadística i la relació entre l’educador i l’educand, a mera eficàcia (Fuentes, 2016).