Temps d'Educació
1r semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Música i poesia, punts de trobada
Glòria Bordons
Universitat de Barcelona
Albert Casals
Universitat Autònoma de Barcelona 


Punt de partida
La llengua exerceix un paper central dins de la societat i dins de l’escola com a instru-ment bàsic per a la comunicació. Per aquest motiu, i tal i com expressa el Consell Asses-sor de la Llengua a l’Escola (2005), cal assumir «la necessitat de coordinar els aprenen-tatges lingüístics que es produeixen en totes les àrees curriculars» (p. 16). Al mateix temps cal tenir ben present que «es parla de llengua d’una manera global que inclou tots els sistemes (audiovisuals, corporals, musicals, etc.) de comunicació, o llenguatges, que van organitzant els diferents missatges» (p. 21).
A partir d’aquí, i entrant en el tema de la literatura a l’escola, la comissió Didàctica de la literatura de l’esmentat Consell Assessor (2005, p. 100) assenyala, entre d’altres objec-tius, que la recerca en l’àmbit de l’educació literària ha de voler saber més sobre «la interrelació entre desenvolupament lingüístic, artístic i ficcional dels infants». I un xic més endavant especifica que «el potenciament de la dimensió oral de la literatura és bàsic per replantejar-ne un ensenyament que (...) incideixi de manera eficaç en els usos vius, tant formals com informals, instrumentals com lúdics, de la llengua». (Consell Assessor, 2005, p. 101).
Sense voler entrar en l’evident importància de l’oralitat de la llengua a l’escola (vegeu Garcia et al., 1987; Del Río, 1999; Palou i Bosch, 2005), sí que cal subratllar que hi calen canvis que possibilitin una valoració i un treball literari que vagin més enllà de la sempre prestigiada dimensió publicada. Una postura que inclogui, en el cas de la poesia, gèneres poc presents —però amb recorregut— com ara la poesia visual i la sonora, les quals, en aquest darrer cas, potencien els aspectes sonors intrínsecs del gènere; i que enllaci amb la nombrosa poesia musicada —que es canta i s’escolta a l’aula de música— o que es visualitza per Internet.