Punt de partida
La llengua exerceix un paper central dins de la societat i dins de l’escola com a instru-ment bàsic per a la comunicació. Per aquest motiu, i tal i com expressa el Consell Asses-sor de la Llengua a l’Escola (2005), cal assumir «la necessitat de coordinar els aprenen-tatges lingüístics que es produeixen en totes les àrees curriculars» (p. 16). Al mateix temps cal tenir ben present que «es parla de llengua d’una manera global que inclou tots els sistemes (audiovisuals, corporals, musicals, etc.) de comunicació, o llenguatges, que van organitzant els diferents missatges» (p. 21).
A partir d’aquí, i entrant en el tema de la literatura a l’escola, la comissió Didàctica de la literatura de l’esmentat Consell Assessor (2005, p. 100) assenyala, entre d’altres objec-tius, que la recerca en l’àmbit de l’educació literària ha de voler saber més sobre «la interrelació entre desenvolupament lingüístic, artístic i ficcional dels infants». I un xic més endavant especifica que «el potenciament de la dimensió oral de la literatura és bàsic per replantejar-ne un ensenyament que (...) incideixi de manera eficaç en els usos vius, tant formals com informals, instrumentals com lúdics, de la llengua». (Consell Assessor, 2005, p. 101).
Sense voler entrar en l’evident importància de l’oralitat de la llengua a l’escola (vegeu Garcia et al., 1987; Del Río, 1999; Palou i Bosch, 2005), sí que cal subratllar que hi calen canvis que possibilitin una valoració i un treball literari que vagin més enllà de la sempre prestigiada dimensió publicada. Una postura que inclogui, en el cas de la poesia, gèneres poc presents —però amb recorregut— com ara la poesia visual i la sonora, les quals, en aquest darrer cas, potencien els aspectes sonors intrínsecs del gènere; i que enllaci amb la nombrosa poesia musicada —que es canta i s’escolta a l’aula de música— o que es visualitza per Internet.