L’article parteix de tres idees fonamentals: a) la importància de l’oralitat, en l’educació general i en l’educació poètica i artística en concret; b) la necessitat d’educar de forma holística, més enllà de cada disciplina; i c) els forts lligams històrics entre cançó i poesia en l’àmbit de la didàctica. A partir d’aquí, s’aborda la relació entre poesia i música des de quatre dimensions (fenomenològica, com-parativa, complementària i integradora) i se n’extreuen implicacions educatives i didàctiques. Des d’aquest plantejament i de cara a facilitar un ús integrat d’ambdues disciplines, l’article planteja un marc comú entre poesia dita en veu alta i música que en faciliti l’anàlisi. Es proposa un esquema amb tres dimensions (recepció sonora, interpretació escènica i creació) que permeti la comprensió de les obres i l’adquisició del sentit crític. Finalment, com a exemple il·lustratiu, es mostra l’aplicació de l’esquema a un poema recitat per Enric Casasses.