L'article examina, per una banda, tres tipus de pressupòsits (metafísics, antropològics i teològics) de la filosofia d’Immanuel Kant que faciliten la comprensió de la seva pedagogia. En primer lloc, els pressupòsits metafísics que defineixen la naturalesa humana com a potencialment moral i racional mitjançant l’educació. En segon lloc, els pressupòsits antropològics que s’enfoquen en les característiques inherents de l’ésser humà, les seves inclinacions naturals i com l’educació les pot guiar cap al perfeccionament. I, en últim lloc, els pressupòsits teològics que s’ocupen de la relació entre l'educació i la voluntat divina. Per altra banda, l’article detalla cinc lemes centrals de la pedagogia kantiana que es relacionen amb: l’educació per a la vida i d’acord amb la humanitat i el seu destí, l’ús de mètodes propis i la possibilitat d’investigar per part de l’educador, la necessitat d’una disciplina que no esclavitzi i la concepció de l’educació com a art.