Sovint quan es parla del tema de la formació bàsica de persones joves i adultes amb entitats amb ascendència social que fan propostes per millorar l’educació, comenten que els preocupa el tema, però no saben què fer-ne. Aquesta mateixa resposta s’intueix també quan s’aborda amb les institucions educatives que no tenen una responsabilitat directa sobre aquest sector. Malgrat la poca rellevància, la quasi invisibilitat d’aquesta formació en els mitjans de comunicació, en els programes polítics, en l’Administració educativa o en les universitats, hauria de preocupar la manca de formació de la població adulta per la seva repercussió en la desigualtat d’oportunitats dels fills i filles respectius, en l’abandonament prematur dels estudis i en la incidència social: dificulta l’ascensor social, augmenta el risc d’exclusió en tots els sentits i té conseqüències negatives per a una vida saludable. Tanmateix, la resposta educativa que s’està donant no sembla l’adequada. L’article fa propostes de futur sobre la missió de la formació/educació bàsica de persones joves i adultes, l’oferta formativa tenint en compte la realitat del territori, els subjectes generals i prioritaris d’aquesta formació, els perfils professionals, l’imprescindible treball en xarxa, i el marc normatiu.