Temps d'Educació
2n semestre de 2024
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional), Anna Villarroya (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Raül Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Zaida Mateo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
ESTUDIS I RECERQUES
Jorge Enrique Linares Salgado és Professor de la Facultat de Filosofia i Lletres, UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México). Aquest text correspon a la intervenció de l’autor el dia 11 de juny de 2024 a l’Ateneu Barcelonès, en la sessió dedicada a «Joaquim Xirau i Eduard Nicol, dos filòsofs de l’exili». ORCID: https://orcid.org/0000-0003-1877-5675. Adreça electrònica: jelinares@unam.mx.
En aquest article s’analitza el que va suposar l’exili pel filòsof Eduard Nicol (1907-1990), que va néixer a Barcelona i que es va exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil (1936-1939) per lleialtat a la Segona República. Format en l’ambient de la cultura catalana de la Universitat de Barcelona, Nicol es va veure obligat a canviar de llengua per tal de continuar la seva labor docent i intel·lectual. A Mèxic sempre es va sentir un refugiat, una situació que li va permetre meditar sobre el propi ésser hispanoamericà, una reflexió que el va portar a revisar la colonització evangelitzadora duta a terme per l’imperi espanyol. Tot plegat, convida a l’autor d’aquest treball a buscar una nova identitat mexicana i iberoamericana que inclogui també els elements indoamericà i afroamericà. Es tracta, en definitiva, d’una tasca encara pendent que requereix, com deia Nicol, més filosofia de la història com a ciència estricta.
< Torneu
