ESTUDIS I RECERQUES
Jorge Enrique Linares Salgado
Resum
En aquest article s’analitza el que va suposar l’exili pel filòsof Eduard Nicol (1907-1990), que va néixer a Barcelona i que es va exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil (1936-1939) per lleialtat a la Segona República. Format en l’ambient de la cultura catalana de la Universitat de Barcelona, Nicol es va veure obligat a canviar de llengua per tal de continuar la seva labor docent i intel·lectual. A Mèxic sempre es va sentir un refugiat, una situació que li va permetre meditar sobre el propi ésser hispanoamericà, una reflexió que el va portar a revisar la colonització evangelitzadora duta a terme per l’imperi espanyol. Tot plegat, convida a l’autor d’aquest treball a buscar una nova identitat mexicana i iberoamericana que inclogui també els elements indoamericà i afroamericà. Es tracta, en definitiva, d’una tasca encara pendent que requereix, com deia Nicol, més filosofia de la història com a ciència estricta.
Paraules clau: Eduard Nicol, filosofia, llengua, exili, Mèxic, colonització
Recepció de l'original: 30/07/2024
Acceptació de l'article: 25/09/2024