MONOGRAFIA. Joves i pedagogia social. Propostes sobre acompanyament educatiu

Giselle Paola Polo Amashta es investigadora en formación del programa de Doctorado en Educación de la EIDUNED – UNED (España). Docente a tiempo completo de la Facultad de Educación de la Corporación Universitaria Latinoamericana (CUL) y Docente catedrática de la Universidad del Norte (Colombia). Magíster en Pedagogía Social e Intervención Educativa en Contextos Sociales de la Universidad del Norte. Licenciada en Pedagogía Infantil. Presidenta de la Asociación Colombiana de Pedagogía Social y Educación Social (ASOCOPESES). ORCID: 0000-0001-5603-3854 Dirección electrónica: gpolo18@alumno.uned.es
Francisco José del Pozo Serrano es profesor titular en el Departamento de Teoría de la Educación y Pedagogía Social de la Facultad de Educación de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (España). Doctor en Ciencias de la Educación y Educador Social. Investigador del Grupo Internacional de Investigación sobre Inclusión Social y Derechos Humanos (TABA International Research). Miembro de la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). ORCID: 0000-0001-5098-1407 Dirección electrónica: francisd@edu.uned.es

Aquest article analitza els reptes per la inclusió sociolaboral de joves d’ençà la pandèmia per COVID19, destacant les bones pràctiques d’entitats socioeducatives i administracions públiques. L´estudi respon a un disseny metodològic mixte amb abast descriptiu i interpretatiu. La recollida d'informació es realitza a través d’un qüestionari en línia autoadministrat (N=377/SPSS) i 22 grups de discussió (N=87/Atlas.ti), amb informants d'administracions públiques i entitats privades dedicades a la inserció sociolaboral. Els resultats quantitatius mostren que la població jove (76%), especialment aquells en situació de vulnerabilitat i dificultat social, son el col·lectiu més afectat pel fenomen d'exclusió sociolaboral i, per tant, que requereixen una major atenció socioeducativa. Pel que fa a les bones pràctiques d’inserció sociolaboral, les percepcions dels professionals indiquen que es vinculen amb l’enfortiment de les habilitats socials (86%) i el treball en xarxa (80%). Això es complementa amb els resultats qualitatius, car es valoren com a elements de bones pràctiques i factors de protecció, l' «acompanyament socioeducatiu» a través dels «itineraris individualitzats i formatius», per aconseguir «l'apoderament i l'autonomia» dels joves. Es conclou analitzant la pertinència de la Pedagogia Social i Educació Social com la disciplina i la pràctica que ha d'orientar el disseny, el desenvolupament i l'avaluació de les bones pràctiques per a la inclusió sociolaboral de joves.