Aquest article analitza els reptes per la inclusió sociolaboral de joves d’ençà la pandèmia per COVID19, destacant les bones pràctiques d’entitats socioeducatives i administracions públiques. L´estudi respon a un disseny metodològic mixte amb abast descriptiu i interpretatiu. La recollida d'informació es realitza a través d’un qüestionari en línia autoadministrat (N=377/SPSS) i 22 grups de discussió (N=87/Atlas.ti), amb informants d'administracions públiques i entitats privades dedicades a la inserció sociolaboral. Els resultats quantitatius mostren que la població jove (76%), especialment aquells en situació de vulnerabilitat i dificultat social, son el col·lectiu més afectat pel fenomen d'exclusió sociolaboral i, per tant, que requereixen una major atenció socioeducativa. Pel que fa a les bones pràctiques d’inserció sociolaboral, les percepcions dels professionals indiquen que es vinculen amb l’enfortiment de les habilitats socials (86%) i el treball en xarxa (80%). Això es complementa amb els resultats qualitatius, car es valoren com a elements de bones pràctiques i factors de protecció, l' «acompanyament socioeducatiu» a través dels «itineraris individualitzats i formatius», per aconseguir «l'apoderament i l'autonomia» dels joves. Es conclou analitzant la pertinència de la Pedagogia Social i Educació Social com la disciplina i la pràctica que ha d'orientar el disseny, el desenvolupament i l'avaluació de les bones pràctiques per a la inclusió sociolaboral de joves.