ESTUDIS I RECERQUES / STUDIES & RESEARCHES

Jordi Brasó i Rius es doctor y profesor del Departamento de Teoría e Historia de la Facultad de Educación (Universidad de Barcelona). Profesor en el Grado en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte (Universidad de Vic). Miembro del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS). Autor de artículos relacionados con la renovación pedagogica, la educación y el juego. ORCID: 0000-0002-3582-9826. Dirección electrónica: jbrasorius@ub.edu
Marta Mauri Medrano es licenciada en Historia por la Universidad de Zaragoza y Doctora en Ciencias de la Educación. Profesora contratada interina del Departamento de Ciencias de la Educación en la Universidad de Zaragoza. Sus líneas de investigación se centran en la historia de la educación y la educación física durante el franquismo. Ha realizado estancias de investigación en el Centro Internacional de la Cultura escolar en la Universidad de Chile y en la Universidad de Barcelona, y ha participado en proyectos financiados públicamente dedicados a la Teoría e Historia de la educación. ORCID: 0000-0003-3411-4930. Dirección electrónica: mmauri@unizar.es

El grafiti ha estat sovint menyspreat i no considerat art. És també criminalitzat per les obres que apareixen a murs, parets i escenaris urbans que no són propietat de l'artista. L'objecte de l'aportació és el grafiti i la figura més significativa actualment: Banksy. S'analitzen, concretament, les principals obres relacionades amb l'esport, el joc i la joguina. Amb tot, es reflexiona al voltant del seu significat i el que l'artista volia plasmar. Tot plegat és una reflexió per poder incorporar el grafiti a l'educació. La metodologia s’ha basat en l'anàlisi hermenèutica de les obres relacionades amb el fet lúdic a partir de fonts documentals que tracten la temàtica proposada. A causa de l'anonimat de Banksy, les publicacions periòdiques a la premsa han estat essencials per poder analitzar les obres. Els resultats mostren una voluntat de crítica social, de l'obra i de la seva ubicació, amb una idea pacifista, anticapitalista, igualitària, però se'n discuteixen les accions i s'analitza la contradicció de l'artista si es prenen com a focus els mitjans del grafiter per divulgar i vendre la seva obra. Amb tot, les reivindicacions visuals, tant de Banksy com d'altres personatges, pot i ha de ser un recurs educatiu per reflexionar sobre les possibilitats d'un món millor. Per tant, el grafiti es pot convertir en una eina significativa per poder sensibilitzar l'alumnat en les necessitats socials actuals, i les escoles, els instituts, les universitats i els centres d'educació poden ser un lloc òptim per aconseguir-ho.