El grafiti ha estat sovint menyspreat i no considerat art. És també criminalitzat per les obres que apareixen a murs, parets i escenaris urbans que no són propietat de l'artista. L'objecte de l'aportació és el grafiti i la figura més significativa actualment: Banksy. S'analitzen, concretament, les principals obres relacionades amb l'esport, el joc i la joguina. Amb tot, es reflexiona al voltant del seu significat i el que l'artista volia plasmar. Tot plegat és una reflexió per poder incorporar el grafiti a l'educació. La metodologia s’ha basat en l'anàlisi hermenèutica de les obres relacionades amb el fet lúdic a partir de fonts documentals que tracten la temàtica proposada. A causa de l'anonimat de Banksy, les publicacions periòdiques a la premsa han estat essencials per poder analitzar les obres. Els resultats mostren una voluntat de crítica social, de l'obra i de la seva ubicació, amb una idea pacifista, anticapitalista, igualitària, però se'n discuteixen les accions i s'analitza la contradicció de l'artista si es prenen com a focus els mitjans del grafiter per divulgar i vendre la seva obra. Amb tot, les reivindicacions visuals, tant de Banksy com d'altres personatges, pot i ha de ser un recurs educatiu per reflexionar sobre les possibilitats d'un món millor. Per tant, el grafiti es pot convertir en una eina significativa per poder sensibilitzar l'alumnat en les necessitats socials actuals, i les escoles, els instituts, les universitats i els centres d'educació poden ser un lloc òptim per aconseguir-ho.