Temps d'Educació
1r semestre 2023
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristina Fernández, Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Totes les seccions requereixen avaluació.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
REFLEXIONS I ASSAIGS / REFLECTIONS & ESSAYS
Giuseppe Di Giacomo è professore di estetica presso l’Università La Sapienza e direttore del Museo di laboratorio di arte moderna della stessa Università. È fondatore e membro del comitato scientifico della Società Estetica Italiana. Ha pubblicato diverse monografie sull'arte, l'estetica e le filosofie, come Dalla logica all’estetica. Un saggio intorno a Wittgenstein (1989); Estetica e letteratura. Il grande romanzo tra Ottocento e Novecento (1999); Icona e arte astratta. La questione dell’immagine tra presentazione e rappresentazione (1999); Introduzione a Paul Klee (2003); Alle origini dell’opera d’arte contemporanea (2008), Beckett ultimo atto (2009); Una pintura filosòfica. Antoni Tàpies i l’informal (2019). ORCID: 0000-0002-9990-512X.
La producció cinematogràfica de Pier Paolo Pasolini dona forma a una narrativa original que es va plasmant al llarg dels anys. A través d’ella, és possible reconstruir l’evolució de la relació entre representació i realitat en l’obra del cineasta italià. A partir d’aquesta consideració, l’article analitza el desenvolupament del cinema de Pasolini durant els anys seixanta, identificant alguns moments destacats d’aquesta evolució: des de la representació del subproletariat camperol, segons cànons ja allunyats del neorealisme, passant per l’experimentació en la representació d’allò sagrat, fins arribar a la reconfiguració de la faula i del mite clàssic. Un camí en diàleg amb la literatura i l’art figuratiu, i marcat pel pas d’una visió lineal de la història, on l’intel·lectual encara pot contribuir a la transformació d’un món ordenat lògicament i ideològicament, a una concepció circular i tràgica del temps històric, on la tragèdia de la mort representada en el mite confereix nova llum sobre la comprensió del present.
< Torneu
