Temps d'Educació
1r semestre 2023
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristina Fernández, Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Totes les seccions requereixen avaluació.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
REFLEXIONS I ASSAIGS / REFLECTIONS & ESSAYS
Giuseppe Di Giacomo è professore di estetica presso l’Università La Sapienza e direttore del Museo di laboratorio di arte moderna della stessa Università. È fondatore e membro del comitato scientifico della Società Estetica Italiana. Ha pubblicato diverse monografie sull'arte, l'estetica e le filosofie, come Dalla logica all’estetica. Un saggio intorno a Wittgenstein (1989); Estetica e letteratura. Il grande romanzo tra Ottocento e Novecento (1999); Icona e arte astratta. La questione dell’immagine tra presentazione e rappresentazione (1999); Introduzione a Paul Klee (2003); Alle origini dell’opera d’arte contemporanea (2008), Beckett ultimo atto (2009); Una pintura filosòfica. Antoni Tàpies i l’informal (2019). ORCID: 0000-0002-9990-512X.
La production cinématographique de Pier Paolo Pasolini donne forme à un récit original qui s’est façonné au fil des années. À travers elle, il est possible de reconstituer l’évolution du rapport entre représentation et réalité dans l’œuvre du cinéaste italien. Partant de cette considération, l’article analyse le développement du cinéma de Pasolini au cours des années soixante, en identifiant quelques moments marquants de cette évolution: de la représentation du sous-prolétariat paysan, selon des canons déjà très éloignés du néoréalisme, à l’expérimentation de la représentation du sacré, jusqu’à la reconfiguration de la fable et du mythe classique. Un parcours en dialogue avec la littérature et l’art figuratif, et marqué par le passage d’une vision linéaire de l'histoire, dans laquelle l’intellectuel peut encore contribuer à la transformation d’un monde logiquement et idéologiquement ordonné, à une conception circulaire et tragique du temps historique, où la tragédie de la mort représentée dans le mythe apporte un éclairage nouveau sur la compréhension du présent.
< Torneu
