Temps d'Educació
1r semestre 2022
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    La revista accepta originals en català, espanyol, i altres llengües d’ús acadèmic habitual en el nostre context.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: Pedagogia per a una memòria democràtica
Núria Padrós-Tuneu; Núria Simó-Gil; Josep Casanovas-Prat 


Resumen
En este artículo presentamos un proyecto de investigación formativa cuyo principal objetivo es conservar y difundir la memoria del profesorado que ha estado vinculado a la Facultad de Edu-cación, Traducción y Ciencias Humanas de la UVic-UCC desde su fundación en 1977. El proyecto se ha planteado entre diversas asignaturas y ha implicado a estudiantes de diferentes grados del ámbito educativo. Los y las estudiantes han tenido la oportunidad de investigar la memoria del profesorado a través de las experiencias, pensamientos y sentimientos planteados en un diálo-go intergeneracional, principalmente mediante entrevistas. Este proyecto les ha permitido conocer las trayectorias de personas que forman parte de una generación que vivió su niñez y adolescencia durante el franquismo, su juventud coincidió con la transición democrática y que han mostrado de formas diversas su compromiso político, social y/o educativo con el país. En el artículo también se analizan las potencialidades, dificultades y retos de la investigación formativa en el aprendizaje de estudiantes universitarios y el papel del profesorado que acom-paña a estos proyectos.
Palabras clave: Memoria democrática, investigación formativa, memoria histórica educativa,historias de vida, patrimonio educativo, proyecto interdisciplinar

Recepción del original: 24/11/2021
Aceptación del artículo: 15/02/2022