Temps d'Educació
1r semestre 2022
- Consell editorial: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
La revista accepta originals en català, espanyol, i altres llengües d’ús acadèmic habitual en el nostre context.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
MONOGRAFIA: Pedagogia per a una memòria democràtica
Llicenciada en Psicologia i llicenciada i doctora en Pedagogia. Professora titular de Teoria i Història de l’Educació a la Universitat de València. Investiga la història de l’educació de les dones, la del País Valencià i la del seu patrimoni historicoeducatiu, així com la memòria històrica. És membre de l’Aula de Memòria i Història Democràtica de la Universitat de València, i vicepresidenta de la Societat d’Història de l’educació dels Països de llengua catalana (Filial de l’Institut d’Estudis Catalans). Adreça electrònica: m.carmen.agullo@uv.es
A derradeira lecion do Mestre és el significatiu títol d’una làmina de Castelao dibuixada a València en febrer de 1937 . En ple conflicte bèl·lic, el polític i escriptor gallec ens mostra el cos mort d’un mestre, executat, que és contemplat amb tristor per dos nens. El seu propòsit és revelar al món la barbàrie exercida pel franquisme sobre els educadors, dels qui la seua darrera lliçó és morir per defensar la llibertat. En 1945, exiliat a Buenos Aires, pintaria un oli basat en aquesta làmina, on accentuaria en el rostre els trets del seu company el galleguista Alexandre Bòveda, afusellat a Ponte-vedra en 1936 com un símbol de totes les persones innocents executades pel fran-quisme, dins del que avui denominaríem pedagogia de la memòria, per la seua intencionalitat de denunciar com el franquisme continuava, avançats els anys 40, violant els drets humans.
< Torneu
