Temps d'Educació
2n semestre 2021
- Consell editorial: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
REFLEXIONS I ASSAIGS
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre
del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Adreça electrònica: miquelamoros@ub.edu
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre
del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Adreça electrònica: alexegea@ub.edu
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Col·laborador del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Adreça electrònica: ferran.sanchez@ub.edu
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre
del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social)Adreça electrònica: jgarciaf@ub.edu
del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Adreça electrònica: miquelamoros@ub.edu
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre
del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Adreça electrònica: alexegea@ub.edu
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Col·laborador del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Adreça electrònica: ferran.sanchez@ub.edu
Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre
del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social)Adreça electrònica: jgarciaf@ub.edu
L’humà és aquell ser que neix sense determinar. Aquest fet no passa desapercebut puix
és precisament la seva indefinició un dels trets més característics de la seva condició, juntament amb la racionalitat, la qual li atorga la capacitat d’auto-determinar-se. No obstant,
la pregunta és fins a quin punt pot arribar aquesta capacitat de decidir sobre la seva pròpia naturalesa o sobre el seu propi destí. On són els límits de l’autodeterminació, com a
individu i com a espècie? En qualsevol cas, aquestes qüestions no són menors. I no ho
són justament perquè les recents investigacions poden posar en escac la idea mateixa de
ser humà així com el que forma part de la seva essència o de la seva quotidianitat.
és precisament la seva indefinició un dels trets més característics de la seva condició, juntament amb la racionalitat, la qual li atorga la capacitat d’auto-determinar-se. No obstant,
la pregunta és fins a quin punt pot arribar aquesta capacitat de decidir sobre la seva pròpia naturalesa o sobre el seu propi destí. On són els límits de l’autodeterminació, com a
individu i com a espècie? En qualsevol cas, aquestes qüestions no són menors. I no ho
són justament perquè les recents investigacions poden posar en escac la idea mateixa de
ser humà així com el que forma part de la seva essència o de la seva quotidianitat.
< Torneu
