REFLEXIONS I ASSAIGS
Miquel Amorós Hernández, Alex Egea Andrés, Ferran Sánchez Margalef i Jordi Garcia Farrero
Resum
Malgrat pot semblar agosarat, es podria afirmar que la humanitat es troba davant d’un fet inèdit. Per
primer cop a la història, les diferents àrees del saber poden confluir i trobar punts d’interconnexió i
acabar superant els lligams establerts per les coordinades biològiques i culturals que, fins ara, han
delimitat la condició humana. A saber, les diferents ciències naturals, la neurociència, les ciències de
la informació, la robòtica, l’urbanisme, la biologia, etc., gràcies a l’avenç tecnològic i la digitalització
construeixen una cosmovisió capaç de somiar utopies fins ara irrealitzables. Paradoxalment tot això,
que obre moltes oportunitats, planteja alhora moltes qüestions ètiques i deixa la porta oberta a nous
reptes pedagògics. El present escrit intenta establir algunes de les línies prioritàries que enceta el
posthumanisme, des del punt de vista filosòfic i antropològic, però també des del vessant pedagògic
i educatiu.
Paraules clau: Biologia de l’educació, transhumanisme, posthumanisme, Filosofia de l’educació, Pedagogia
Recepció de l'original: 31/07/2020
Acceptació de l'article: 18/09/2020