Malgrat pot semblar agosarat, es podria afirmar que la humanitat es troba davant d’un fet inèdit. Per primer cop a la història, les diferents àrees del saber poden confluir i trobar punts d’interconnexió i acabar superant els lligams establerts per les coordinades biològiques i culturals que, fins ara, han delimitat la condició humana. A saber, les diferents ciències naturals, la neurociència, les ciències de la informació, la robòtica, l’urbanisme, la biologia, etc., gràcies a l’avenç tecnològic i la digitalització construeixen una cosmovisió capaç de somiar utopies fins ara irrealitzables. Paradoxalment tot això, que obre moltes oportunitats, planteja alhora moltes qüestions ètiques i deixa la porta oberta a nous reptes pedagògics. El present escrit intenta establir algunes de les línies prioritàries que enceta el posthumanisme, des del punt de vista filosòfic i antropològic, però també des del vessant pedagògic i educatiu.