Temps d'Educació
2n semestre 2021
- Consell editorial: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
MONOGRAFIA: El pensament pedagògic a l’Amèrica Llatina i Carib, des d’una perspectiva actual
Santiago Pich i Eduardo Galak
Abstract
Amerindian perspectivism has emerged as one of the most powerful conceptual elaborations of recent decades. Despite its background in social anthropology and ethnology, various
fields of knowledge are using this way of seeing the world for their own theoretical constructions.
However, in the field of education, at least in Brazil and Argentina, it is a theory that is not among
the reference points from which knowledge is produced in this field. This is striking because its
main proponent is the most widely recognized Brazilian intellectual in contemporary humanities,
Eduardo Batalha Viveiros de Castro (1951). This article aims to bring Amerindian perspectivism
closer to the field of human education.
Keywords: Amerindian perspectivism, human education, body, Viveiros de Castro
Reception date: 15/04/2021
Acceptance date: 02/05/2021
< Torneu
