Aquest article que és de naturalesa hermenèutica-reconstructiva discuteix, a partir de la constitució dels estudis universitaris, la identitat professional del pedagog que roman pressionat o tensionat entre la docència, territori de formació de professors i, la pròpia àrea de coneixement. Primerament, aborda la proposta com a possibilitat de repensar la trajectòria dels estudis comunicativament per mitjà de la referència als elements constitutius pel món de la vida (reproducció cultural, integració social i socialització). Seguidament, presenta la trajectòria històrica de les discussions sobre la carrera de Pedagogia al Brasil amb èmfasi en la institucionalització de les seves directrius. Finalment, es discuteix el fonament del món de la vida d'una manera crítica a les prerrogatives guiades amb prou feines només per l'interès de discursos per auxiliar en el fet de qüestionar algunes certeses que acabessin prevalent en la definició dels camins del curs de Pedagogia