Temps d'Educació
2n semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: El pensament pedagògic a l’Amèrica Llatina i Carib, des d’una perspectiva actual
Gerardo Garay Montaner. Profesor Asistente del Departamento de Historia y Filosofía de la Educación (FHCE-UDELAR, Uruguay).
Dirección electrónica: gerardo.garay@gmail.com
 


Nuestra sociedad global avanza a pasos de gigante, ¿por qué no alegrarse? ¿Acaso los
enanos en hombros de gigantes no ven más lejos, tal como sugiere la famosa imagen
proveniente del medioevo? ¿No eran gigantes Gargantúa y Pantagruel, los personajes
de Rabelais, quienes representaban el deseo incontenible de la incipiente burguesía
europea por saber más, por devorarlo todo, por embriagarse con los elixires posibles
del conocimiento? ¿No fue la Abadía de Thélème, y su única regla: «¿Haz lo que quieras»,
la utopía pedagógica de los educadores modernos?