L'article aborda l'estudi d'una experiència educativa en el medi rural, a l'Uruguai, entre els anys 1929 i 1932; moment peculiar en què es va decidir la seva orientació pedagògica, condicionada pels impulsos del seu director, Otto Niemann, un mestre recentment titulat, provinent del moviment obrer revolucionari però proper a l'ambient de renovació orientat pels partidaris de la 'escola activa', en la línia del Dr. Ovidi Decroly. Es qüestionarà la imatge de «director», com a sinònim d'un funcionari suposadament condemnat a la passivitat i la disciplina. La lectura del Libro diario, a través de les seves «pensades» i «tasques diàries», permetrà observar l'acció creativa de la seva tasca pedagògica; els «ardits» per gestionar opcions en el context de les seves possibilitats quotidianes. En definitiva, una poiètica oculta i disseminada en les 'maneres de fer'. Art d'escriure, d'educar i art de ser mestre