ESTUDIS I RECERQUES

Anna Felipe: Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en mitjans de comunicació com RAC1 (on ha exercit de cap de la secció de cultura), Gestmusic, A3 i Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya. Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ense-nyaments d’Idiomes (Especialitat en Llengua Catalana / Castellana) (UVic-UCC). Aquest article correspon al TFM presentat en aquest Màster sota la direcció de la professora Vanesa Amat i Castells. Actualment és professora de Llengua i literatura catalana a l’Institut Polinyà (Vallès Occidental). Adreça electrònica: an-na.felipe@uvic.cat, annafelipev@gmail.com
Vanesa Amat: Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la UAB (Premi Extraordinari de Doctorat, 2016-2017). Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura (UAB), Llicenciada en Humanitats (UOC) i Mes-tra d’Educació Primària (UVic). És professora de Didàctica del Llenguatge i Literatura Infantil a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC i és membre del Grup de Recerca en Educació, Llenguatge i Literatura (GRELL-UVic). Entre les seves publicacions citem Abecedari dels oficis (Eumo Editori-al, 2014 i nova edició ampliada el 2018) i coautora, juntament amb Maica Bernal i Isabel Muntañá, de Plo-uen poemes! (Eumo Editorial, 2017) i Quin embolic! Poemes, contes i altres textos per llegir rient (Eumo, 2019). Adreça electrònica: vanesa.amat@uvic.cat

Aquest article té com a objectiu posar de relleu les percepcions i reflexions de mestres i professors que han dut a terme experiències radiofòniques a l’aula i esbrinar si creuen que pot ser una bona eina pedagògica en l’ensenyament de la llengua catalana, tant a primària com a secundària. Gràcies a la meva experiència laboral com a periodista radiofònica m’he adonat de les nombroses possibilitats educatives d’aquest mitjà de comunicació i el seu llenguatge. Estic convençuda que la realització d’un programa de ràdio com a eina pedagògica en l’ensenyament de la llengua catalana pot contribuir a augmentar la motivació de l’alumnat i repercutir en la millora de l’expressió escrita i oral. De fet, una experiència d’aquestes característiques pot revertir la poca rellevància de l’expressió oral que es manifesta sobretot a l’ESO i que denuncien Vilà i Castellà (2016). Aquests dos autors confirmen que la inversió notable de temps que suposa treballar la llengua oral a l’aula i la dificultat per avaluar-la ha relegat aquesta compe-tència a un segon pla.