El futur professorat d'educació infantil i primària pertanyen majoritàriament a la Generació Z, una generació particularment rica i complexa, igual que els temps i contextos actuals. La seva formació sobre art i educació possibilita una àmplia varietat de continguts teòric/pràctics i d'experiències igualment diverses que poden atendre, tant a les seves pròpies característiques generacionals en tant que estudiants, com a la seva formació com a docents del demà. El present article presenta una sèrie de qüestions que entrellacen els resultats de diversos estudis de mercat i de la publicitat al voltant de la Generació Z, amb la pròpia pràctica docent universitària del seu autor, i aportacions de diferents perspectives i corrents educatives desenvolupades en l'últim segle, com l'aprenentatge centrat en l'alumnat. L'article conclou assenyalant, no només indicis del conegut com a bones pràctiques, també experiències per a continuar revisant, i reptes presents i futurs.