Reflexions i assaigs

Doctor en Pedagogia i professor titular del Departament de Teoria i Història de lEducació (Universitat de Barcelona). Àrees dinvestigació relacionades amb la Pedagogia social, els programes i serveis de benestar social i la planificació, gestió i avaluació de programes socioeducatius. Autor de diverses publicacions com Els serveis socials i la seva avaluació (2000), Evaluación de los servicios sociales (2004) o lobra col·lectiva Participación infantil y construcción de la ciudadanía (2014). Forma part del Grup de Pedagogia Social (GPS) per a la Cohesió i la inclusió socials. Adreça electrònica: mgomez@ub.edu
Doctora en Pedagogia i professora associada del Departament de Teoria i Història de lEducació (Universitat de Barcelona). Consultora i formadora. Coordinadora de la Taula de participació social del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És autora de diverses publicacions com Guía de buenas prácticas en la atención psicoeducativa con niños y niñas víctimas de violencia (2010) o «Acompanyar y supervisar» en lobra col·lectiva Siete retos para la educación social (2013). Forma part del Grup de Pedagogia Social (GPS) per a la Cohesió i la inclusió socials. Adreça electrònica: nfabra@ub.edu
Diplomat en Educació Social i Màster Interuniversitari en Joventut i Societat i professor associat del Departament de Teoria i Història de l’Educació (Universitat de Barcelona). Tècnic de joventut i formador. Coordinador del projecte Be Youth Worker Today i del Cens de professionals en l’àmbit de la joventut de Catalunya (Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut). Investigador del projecte HEBE i autor de publicacions sobre participació juvenil. Forma part del Grup de Pedagogia Social (GPS) per a la cohesió i inclusió socials. Adreça electrònica: carlesvilamumbru@ub.edu

En la societat occidental contemporània han tingut i tenen lloc canvis de tipus demogràfic, sociocultural, econòmic i psicosocial que transformen les relacions personals i socials, així com les estructures familiars i, en conseqüència, les formes tradicionals
datenció i cura de les persones d’edat avançada, tant pel que fa a la promoció de la seva qualitat de vida, com al manteniment de la seva autonomia personal i de la seva atenció i cura en el moment en què apareix o sincrementa la seva situació de dependència.