Els canvis demogràfics, socioculturals i econòmics transformen les relacions personals i socials, les estructures familiars i les formes tradicionals de tenir cura de les persones d’edat avançada, tant pel que fa a la promoció de la seva qualitat de vida com del manteniment de la seva autonomia personal. Aquests processos no només afecten els valors i els patrons de vida d’aquests individus, sinó també als seus cuidadors, que majoritàriament són familiars directes. La Pedagogia social té un paper en els diversos moments del cicle vital, i en letapa de la vellesa, aquest paper no sols es relaciona amb lexercici dels professionals de lacció socioeducativa, sinó també amb la vida i les necessitats de les pròpies persones ancianes i els seus cuidadors informals. Primer, per tal dafavorir la qualitat de vida i lautonomia de les persones ancianes després, per prevenir o retardar la seva dependència i, finalment, per acompanyar i tenir cura dels seus cuidadors.