La desafecció escolar, el fracàs escolar o l’abandonament escolar prematur segueixen estant, malgrat els molts esforços en les darreres dècades, al centre de les preocupacions de les nostres societats europees. El somni d’una autèntica escolarització equitativa i inclusiva en el seu accés, en els seus processos i en els seus resultats per a tot l’alumnat (Demeuse i Baye, 2005) és encara lluny de fer-se realitat (Dyson i Squires, 2016). Des dels anys seixanta, han estat centenars les recerques que han aportat dades molt rellevants sobre com els capitals educatius i econòmics dels progenitors (Bourdieu, 1997), el nivell de segregació escolar (Vincent i Ball, 2006) o les expectatives docents (Rosenthal i Jacobson, 1968) entre d’altres, faciliten la reproducció de desigualtats socials existents a l’escola. Tot plegat, fent que de manera molt significativa, els capitals familiars siguin encara avui, uns grans predictors del nivell d’èxit o fracàs escolar (OCDE, 2015). Així, si bé tenim robustes evidències al voltant de què passa al sistema educatiu formal com a espai de reproducció de desigualtats socials, també és cert que no han estat tant nombroses les recerques que s’han interrogat per com es donen, de manera concreta, quotidiana i precisa aquests processos de (re)producció de desigualtats a l’escola. Així, per una banda, les recerques que analitzen els inputs i els outputs escolars certifiquen aquesta dificultat per part de l’escola de revertir desigualtats familiars d’origen. Però per l’altra, tenim encara poques eines que ens indiquin com i de quina manera aquestes desigualtats es (re)produeixen en el dia a dia escolar i, amb això, com poden ser combatudes de manera eficaç. Sens dubte, aquesta va ser la principal aportació de Basil Bernstein a la sociologia de l’educació de la segona meitat del segle XX. Ja que es va preocupar durant quatre dècades d’obrir la caixa negra de l’escola en el marc de la seva recerca sobre com es dona la transmissió cultural i la socialització de les noves generacions. Per a Bernstein, l’objectiu era comprendre com allò macro (desigualtats, relacions de poder, dinàmiques de control) s’esdevenien de manera concreta i precisa en el dia a dia de l’escola (sociologia de la pedagogia), bo i (re)produint alhora les desigualtats prèvies i les identitats dels infants.