Temps d'Educació
1r semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Testimonis pedagògics
Professora titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. Ha participat en l’elaboració de diverses obres sobre com ensenyar literatura a primària i secundària. Igualment, ha col•laborat en la preparació de propostes sobre literatura comparada i en la confecció d’antologies (Fantasiant, amor: l’amor en la literatura de tots els temps, 1997). A més, ha contribuït a la catalogació, conservació i sistematització de l’obra del seu pare, l’acadèmic Guillem Diaz-Plaja. L’any 2011 va publicar Escrito y leído en femenino, novelas para niñas: análisis y valoración de su contexto, que recull el més essencial de la seva tesi Claves de análisis de las novelas para niñas: valoración histórica y literaria (2008). 


Dec a la generosa iniciativa de Joan Perera el fet d’estar aquí aquesta tarda amb vosaltres. Fa ja uns mesos, quan la meva jubilació estava en tràmit, l’actual cap de Departament em va fer avinent la idea de convidar els professors jubilats a partir d’aquest curs –sempre que ho desitgessin– a fer una lliçó magistral. L’últim acte acadèmic com a membre de la comunitat. Vaig donar-li expressives gràcies i... de seguida vaig veure, amb horror, que em tocaria de ser la primera.
Des del començament, tant en Joan com jo li donàvem voltes a com denominar aquest acte. De moment ho vam deixar en lliçó magistral tout court. Però no estava clar que s’hagués de denominar així. Això va començar a inquietar-me: què és, exactament, una lliçó magistral? Té unes característiques especials, unes pautes de gènere? És una conferència normal i corrent, com altres que he fet? La professora que encara hi ha en mi va albirar una solució: I si fes una autèntica lliçó, una classe? Em temptava de fer el desenvolupament literari i artístic d’un tema, seguint les pautes de la tematologia de Claudio Guillén, que tants bons rèdits m’ha donat... Literatura, pintura, cinema; barrejar literatura infantil amb literatura d’adults...
Nou dinar amb en Joan per exposar-li aquesta idea. Que sí, que endavant, que el que volgués... Seria com una classe com les que he fet sempre, de fet, com un petit curset concentrat, amb Power Point, lectures recomanades, ampliacions possibles...
I vet aquí que, quan ja el tenia preparant els cartells, li faig una trucada: Joan, para màquines. Assumeixo el repte. No faré una classe; vull fer una lliçó magistral.