La història de la renovació pedagògica europea alberga una extensa i plural activitat, un inesgotable sorgiment de pràctiques que han anat modificant al llarg del temps la lògica pedagògica establerta, mostrant una altra mirada sobre el sentit de l’educació i la finalitat de l’escola. Concretament a Espanya, conflueixen actualment un ampli nombre d’experiències ocupades i preocupades en la renovació escolar. Experiències que revitalitzen els ideals i aspiracions pedagògiques pròpies dels diferents Moviments de Renovació Pedagògica que van començar el seu camí durant els últims anys de la Dictadura franquista. En coherència, al llarg d’aquest article es recullen alguns dels col•lectius, centres i iniciatives més representatives vigents en l’actualitat, esbossant la seva evolució històrica i detallant les principals senyes d’identitat. Amb aquesta finalitat, el treball s’estructura a través de quatre blocs expositius: en primer lloc s’esclareix breument el concepte d’escola alternativa. En segon lloc, després d’introduir un marc teòric mínim de comprensió sobre els Moviments de Renovació Pedagògica, es mostren en ordre cronològic alguns dels col•lectius més significatius. Posteriorment, s’estudien cinc centres escolars emblemàtics principalment de la Comunitat de Madrid. Finalment, es sintetitzen les principals conclusions que es dedueixen del treball. La investigació s’ha realitzat a través de l’estudi de diferent bibliografia acadèmica destacada sobre renovació pedagògica, l’entrevista a membres rellevants i la observació directa de cen-tres. Es completa el treball incloent informació obtinguda gràcies a la revisió de tot tipus de documentació sorgida en el si de les pròpies experiències (principalment projectes educatius dels centres i pàgines web de referència).