Ara fa uns 10 anys que un de nosaltres va coordinar un número de la revista Cuadernos de Pedagogía dedicat a escoles alternatives. Aquest número buscava fer visible, en el context de la pedagogia catalana i espanyola, tot un camp d’experiències escolars i de bibliografia associada que en aquests moments tenia molt poca presència en la pedagogia acadèmica. L’impuls per promoure aquesta difusió va venir de la nostra pròpia sorpresa en fer aquest descobriment: com a professor i professora en el camp pedagògic universitari desconeixíem aquest món escolar que semblava moure’s per altres circuits de relació i difusió. En implicar-nos per motius personals en l’experiència d’una escola alternativa, vam començar a entrar en contacte amb tot aquest moviment. Un moviment que a la vegada se’ns representava com si estigués naixent –o renaixent– en aquell mateix moment. No obstant, aquell nou impuls creatiu ens mostrava, alhora, l’existència d’uns corrents subterranis de pedagogies, sempre vives, que emergien en experiències concretes en diversos llocs del planeta.