La divulgació de Menéndez Pelayo que va fer Joan Estelrich en el context de la Guerra Civil espanyola i de la propaganda franquista s'analitza a partir d'una conferència que va donar l'intel·lectual mallorquí el 14 de novembre de 1938, a Liverpool, els apunts de la qual, conservats al Fons Joan Estelrich de la Biblioteca de Catalunya, es transcriuen en l'annex. Estelrich interpreta Menéndez des del punt de vista de la seva formació barcelonina i la influència de l'escola escocesa, de la filosofia pràctica i de l'esperit crític, en relació amb Balmes i Vives (el «criticisme vivista» i l'idealisme realista), com a intel·lectual d'acció més enllà de l'erudit que va contribuir a acostar la literatura i els clàssics al gran públic, des de la filosofia de la història, des de l'humanisme i des del catalanisme, en uns termes que configuren un alter ego del mateix Estelrich. Menéndez Pelayo és vist des d'un tarannà conservador i catalanista d'un home de la Lliga vinculat a Cambó que mai no va abandonar les conviccions catalanistes.