Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Sílvia Coll-Vinent 


Resumen
La divulgación que llevó a cabo Joan Estelrich de Menéndez Pelayo en el contexto de la Guerra Civil española y de la propaganda franquista se analiza a partir de una conferencia pronunciada por el intelectual mallorquín el 14 de noviembre de 1938, en Liverpool, cuyos apuntes, conservados en el fondo Joan Estelrich de la Biblioteca de Catalunya, se transcriben en el anexo. Estelrich interpreta Menéndez desde el punto de vista de su formación barcelonesa y la influencia de la escuela escocesa, de la filosofía práctica y del espíritu crítico, en relación con Balmes y Vives (el «criticismo vivista» y el idealismo realista), como intelectual de acción más allá del erudito de biblioteca que contribuyó a acercar la literatura y los clásicos al gran público, desde la filosofía de la historia y desde el humanismo, en unos términos que configuran un alter ego del mismo Estelrich. Menéndez Pelayo es visto, pues, desde un temperamento conservador y catalanista de un hombre de la Liga regionalista vinculado a Cambó que nunca renunció a sus convicciones catalanistas.
Palabras clave: historia, cultura, Menéndez Pelayo, Joan Estelrich, Krausismo, Guerra Civil, guerra de ideas

Recepción del original: 10/12/2013
Aceptación del artículo: 20/02/2014