Temps d'Educació
1r semestre 2014
- Consell Editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scienti que et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Dossier. Sobre els orígens de la modernitat pedagògica: Montaigne, Descartes i Rousseau
Universitat de Barcelona
Introducció
Aquesta mirada sobre Rousseau, tres-cents anys després del seu naixement, té com a propòsit reprendre la il·lusió educativa sobretot en un moment emmarcat per la crisi socioeconòmica i en què hi ha una tendència a recuperar les tradicions pedagògiques més aviat conservadores. Rellegir la seva filosofia política com el seu pensament educatiu ens recorda la possibilitat de reconstruir un món on la fe pedagògica prengui novament el protagonisme, com ho feu arran de la seva obra la modernitat i la Il·lustració. Rousseau trencà motlles a la seva època, i ara, com abans, cal buscar noves formes educatives que ens permetin edificar un món més humà, menys marcat pel consum capitalista i el mercat financer. Hem, doncs, de reprendre novament la utopia pedagògica de pensar que és possible una altra societat, una altra economia i això mitjançant una nova educació. Cal, com ell feu, tornar a confiar en la natura humana.
Aquesta mirada sobre Rousseau, tres-cents anys després del seu naixement, té com a propòsit reprendre la il·lusió educativa sobretot en un moment emmarcat per la crisi socioeconòmica i en què hi ha una tendència a recuperar les tradicions pedagògiques més aviat conservadores. Rellegir la seva filosofia política com el seu pensament educatiu ens recorda la possibilitat de reconstruir un món on la fe pedagògica prengui novament el protagonisme, com ho feu arran de la seva obra la modernitat i la Il·lustració. Rousseau trencà motlles a la seva època, i ara, com abans, cal buscar noves formes educatives que ens permetin edificar un món més humà, menys marcat pel consum capitalista i el mercat financer. Hem, doncs, de reprendre novament la utopia pedagògica de pensar que és possible una altra societat, una altra economia i això mitjançant una nova educació. Cal, com ell feu, tornar a confiar en la natura humana.
< Torneu
