Introducció
Fa un grapat d'anys que dono voltes a una pregunta que considero fonamental i fonamentadora per a comprendre el nostre mode d'ésser: per què fem música els humans? La pregunta naix d'una preocupació filosòfica. Vol anar a l'arrel de la qüestió. Ara bé, les connotacions de la resposta que li puguem donar, ni que sigui de forma parcial, abracen diversos àmbits. I un d'ells, i no pas secundari, és el de l'educació.
D'entrada, en una societat que veu les arts com un complement formatiu o com una mera activitat social i d'oci, aquesta pregunta (i la importància que li donem) pot sobtar, però intentarem argumentar en sentit contrari. Dos fets ens hi empenyen, des d'ara mateix. Primer, les reflexions que l'any 1936 publicava Edgar Willems posant de manifest els dèficits que hi havia en l'educació musical (molts dels quals subsisteixen). Segon, un seguit d'estudis recents de la doctora Maria Andreu i Duran, que s'han sintetitzat (mentre fèiem les darreres correccions a aquest article) en la tesi doctoral «L'assoliment de les competències bàsiques en alumnes de centres integrats de primària i música» (UAB, 2012). De fet, el que diu Willems, és a la base dels treballs actuals en el marc d'una visió europea de l'educació com a formació integral de la personalitat i del desplegament de competències (encara que les lleis espanyoles no vagin per aquest camí i que com a molt es digui que s'han de formar bons «professionals» en els terrenys de les arts).