Temps d'Educació
2n semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Educació superior
Universitat de Barcelona 


Introducció
L'educació superior ha d'assumir un paper fonamental com a motor de canvi, ha de respondre a les necessitats socials i ha de promoure els principis de solidaritat, inclusió, excel·lència i equitat. En el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), un dels objectius principals és avançar cap a una educació superior més equitativa i inclusiva. Equitat i inclusió, enteses des d'una perspectiva integral relativa tant a l'accés com a la trajectòria i els resultats.
Els reptes actuals de l'educació superior inclouen, entre moltes altres qüestions, la igualtat en l'accés, l'ampliació de la participació, és a dir, l'equitat participativa, la millora del suport i dels recursos adreçats als estudiants, la implantació d'espais d'aprenentatge nous i més flexibles, l'adquisició de noves competències i habilitats, i l'increment de l'ocupabilitat, així com del voluntariat i la cooperació.
Atès que els estudiants són la raó de ser de l'educació superior, cal conèixer-ne la diversitat, les expectatives, les motivacions, necessitats i demandes. A mesura que la implantació de l'EEES s'ha fet realitat, s'ha intensificat la necessitat de conèixer els perfils, les característiques i les condicions de vida i d'estudi dels estudiants. Aquesta qüestió es va posar de manifest a Bergen (2005) com una de les prioritats de futur de l'EEES, i a Londres (2007) va esdevenir un dels aspectes més rellevants. En aquesta mateixa línia es manifesten les conferències de Lovaina 2009, Budapest 2010 i Bucarest 2012.