Introducció
No hi ha gaires treballs de recerca que facin una radiografia de la implementació de l'AICLE a Catalunya. El Departament d'Ensenyament ha estat impulsant aquest programa però encara no se n'ha elaborat un document marc que mostri les peculiaritats i els guanys. Per altra banda, no és fàcil trobar professionals de l'ensenyament que puguin posar en pràctica un programa AICLE. Les dificultats van més enllà dels requisits de formació imprescindibles: tenir un domini suficient de la llengua estrangera i de la matèria a ensenyar (Infante, Benvenuto i Lastrucci, 2009). La diferència que hi ha entre ensenyar continguts en la pròpia llengua o ensenyar-los en llengua estrangera es troba en el fet d'afegir els objectius de llengua (De Graaff, Koopman, Anikina i Westhoff, 2007). Els programes AICLE demanen un esforç addicional, per tant, per integrar continguts i llengua i trobar-ne les estratègies docents adients per fer que aquest ensenyament sigui el més efectiu i exitós possible. Estudis recents (Lasagabaster, 2008; Navés, 2009) mostren que l'AICLE ajuda a millorar la competència lingüística en llengua estrangera en contextos on aquesta llengua no té presència fora dels centres educatius. Treballs de recerca centrats en l'anàlisi de la metodologia aplicada i en l'observació del professorat involucrat en aquests programes són necessaris i caldria considerar-los prioritaris per a tenir dades de com s'està desenvolupant a les nostres aules. El present estudi intenta fer una petita aportació a aquest camp de coneixement.