El concepte ‘dossier’ i ‘dossier electrònic’ en l’àmbit educatiu
El concepte dossier educatiu (dossier o carpeta d'aprenentatge) fa més de quatre dècades que es troba consolidat en l'entorn acadèmic i en la bibliografia científica de l'àmbit educatiu internacional. Fa referència habitualment a una col·lecció sistemàtica d'evidències del treball de l'estudiant, que permeten tant la recollida del material que genera al llarg d'un període educatiu, com l'avaluació dels aprenentatges que fa durant aquest període. El seu propòsit educatiu sol ser doble: 1) crear a tall de repositori un espai en què, d'una manera estructurada, s'organitzin les produccions de l'estudiant, i 2) avaluar el progrés (avaluació formativa) i els assoliments (avaluació sumativa) de l'alumnat durant la seva etapa de formació (formal o no formal), amb la finalitat de regular-ne i gestionar-ne el procés d'aprenentatge.
El terme dossier electrònic té una consolidació més recent, tot just farà dues dècades que el seu ús s'ha estès a la comunitat científica educativa, arran de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'àmbit educatiu. En principi, es diferencia del dossier tradicional en format paper perquè ha estat dissenyat per ser utilitzat en un entorn electrònic, que sol ser en l'actualitat un sistema basat en web, reconegut també com a dossier electrònic, dossier digital, dossier basat en web o, fins i tot, dossier virtual. No obstant això, les diferències són més profundes, ja que no només es refereixen al component tecnològic de l'eina, sinó també a la metodologia subjacent.