Tret d’uns quants historiadors de l’art, no són gaires les persones que avui recorden l’Agustí Pujol i que són conscients de la transcendència que el seu art va tenir durant segles. De vegades sembla que la seva figura es difumini dia a dia, en comptes d’envigorir-se. Aquest llibre intenta demostrar que seria una pena que el sentíssim com un personatge poc rellevant del recorregut històric d’aquest país. O que no el tinguéssim ben present tot i ser un dels artistes més interessants en aquell paisatge d’artesans i un dels més moderns del seu temps.  Va ser un autor molt especial i  que es comportà sempre, sense excepció, com un escultor original i exigent; com un mestre dotat d’una  inventiva innata i inesgotable, i d’una tècnica impecable que li  van permetre transformar les creences que havia de servir en un món figuratiu personalíssim i artísticament intens i suggestiu.