The Child and the Curriculum és una peça important, tot i la seva brevetat, de la preocupació constant de John Dewey a propòsit dels continguts curriculars. Així, a la mateixa època en què va ser publicada aquesta obra a Chicago, 1902, va aparèixer The Educational Situation (1901), i gairebé quaranta anys després mantenia la qüestió a Experience and Education (1938).

A l’assaig, John Dewey reflexiona al voltant del joc que es dona entre el desenvolupament de l’infant i els continguts teòrics de les matèries d’ensenyament. Observa que aquests elements s’adopten respectivament com la base de corrents educatius contraposats que o bé, en el cas de la «nova educació», parteixen de les tendències del nen —sent la tasca del mestre atendre-les en el seu desenvolupament progressiu— o bé, en el cas de la «vella educació», la troben en els productes teòrics del coneixement humà i l’infant només madura en la mesura que va incorporant-los passivament. Amb la polarització d’aquestes teories, remarca Dewey, s’escindeix el que opera de forma unificada en l’educació i defensa la necessitat d’ajustar els continguts de les matèries d’ensenyament, d’entrada fraccionats, abstractes i producte d’experiències múltiples, al desenvolupament lineal, personal i concret de l’infant.