Aquest text correspon a una conferència impartida per l’autor sobre el paper de la poesia en el marc de les avantguardes artístiques de començaments del segle passat, qüestió que té les seves arrels en etapes anteriors. Així, l’autor traça un itinerari a través de cinc moviments, en el primer dels quals remunta als orígens antics i moderns. Segueix un segon episodi en què es combinen les referències romàntiques i vitalistes. El tercer moviment fa referència a corrents i a autors estrictament avantguardistes com el simbolisme de Mallarmé i el futurisme de Marinetti, que posen en dubte les bases de la creació artística. En el quart moviment es constata com la psique de l’art trontolla, per acabar finalment –en el cinquè i últim moviment– en el surrealisme, amb la seva càrrega destructiva. Tot i que aquest itinerari sigui un tant pessimista, per a l’autor s’obre l’horitzó americà amb les veus dels seus poetes, per la qual cosa la trobada entre Europa i Amèrica es produeix a través d’una Atlàntida literària que converteix l’oceà en dues estrelles mediades per un llac. En altres paraules: davant el fracàs d’Europa, Amèrica constitueix una terra d’esperança i promissió.