Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: L'aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social
Daniel Izquierdo Clavero 


Resum
Aquest text correspon a una conferència impartida per l’autor sobre el paper de la poesia en el marc de les avantguardes artístiques de començaments del segle passat, qüestió que té les seves arrels en etapes anteriors. Així, l’autor traça un itinerari a través de cinc moviments, en el primer dels quals remunta als orígens antics i moderns. Segueix un segon episodi en què es combinen les referències romàntiques i vitalistes. El tercer moviment fa referència a corrents i a autors estrictament avantguardistes com el simbolisme de Mallarmé i el futurisme de Marinetti, que posen en dubte les bases de la creació artística. En el quart moviment es constata com la psique de l’art trontolla, per acabar finalment –en el cinquè i últim moviment– en el surrealisme, amb la seva càrrega destructiva. Tot i que aquest itinerari sigui un tant pessimista, per a l’autor s’obre l’horitzó americà amb les veus dels seus poetes, per la qual cosa la trobada entre Europa i Amèrica es produeix a través d’una Atlàntida literària que converteix l’oceà en dues estrelles mediades per un llac. En altres paraules: davant el fracàs d’Europa, Amèrica constitueix una terra d’esperança i promissió.
Paraules clau: Avantguarda, Amèrica, Europa, poesia, art, educació estètica

Recepció de l'original: 20/02/2018
Acceptació de l'article: 04/09/2018