En els darrers temps apareixen notícies en mitjans generals i especialitzat del sector educatiu on ha saltat l’alarma del qüestionament per part de certes esferes del poder i del «pensament tecnocràtic» sobre una pretesa caducitat o el poc valor social que s’atorga a les humanitats. Aquest mateix mes de setembre (2015) han saltat notícies prou demostratives del tema. Un professor de filosofia al batxillerat a l’ensenyament secundari espanyol, de Pozuelo del Alarcón (Madrid), ha destacat en una carta al director d’un diari d’àmbit estatal espanyol: «A partir del próximo año, filosofía desaparece del 2º de bachillerato y se entierra en el oscuro baúl donde fueron desterradas sus hermanas música, pintura, literatura o retórica. Las humanidades que despiertan en el hombre los sueños, la virtud, la búsqueda de la belleza». Una altra notícia internacional signada per Jack Grove el 14 de setembre de 2015 apunta que al Japó les universitats han rebut l’ordre del govern de tancar cursos d’arts liberals, humanitats i ciències socials per «concentrar-se en les àrees que satisfan millor les necessitats de la societat» definides genèricament com «l’educació professional més pràctica que s’anticipa millor a les necessitats de la societat». De les 60 universitats que imparteixen cursos d’humanitats i ciències socials, 17 han acceptat deixar d’impartir aquestes matèries i 9 més, fins a 26 han acceptat reduir-ne la programació. En contraposició a aquestes actituds, des del món de les ciències de la naturalesa s’han alçat veus que valoren les humanitats en relació als descobriments científics i els avenços de la tecnologia. Aquest és el cas del biòleg i novel·lista Edward O. Wilson que en el seu assaig The Meaning of Human Existence, publicat el 2014, defensa que són les humanitats, més que les ciències, les que dis-tingeixen i donen significat a l’ésser humà. L’autor afirma que la cultura tendeix a la diversitat i que la tecnologia i la ciència són per naturalesa homogènies i homogeneïtzadores: «la ciència i la tecnologia seran les mateixes arreu, per a cada cultura civilitzada, subcultura i persona» i conclou, «el que se seguirà desenvolupant i diversificant fins a l’infinit són les humanitats».