Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier
Professor d’Educació Física a l’Institut del Centre d’Alt Rendiment (Sant Cugat del Vallès). Diploma d’Estudis Avançats (UAB). Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEFC-UB). Exalumne de la Institució Pere Vergés (Badalona). Adreces electròniques: jbraso@xtec.cat; jordibrasorius@gmail.com 


El joc es podria considerar com una força instintiva en l’home (Hernández, 2004). A més, crea i forma part de la cultura i, per Huizinga (1938) i Caillois (1958), hi és present abans i tot que la cultura mateixa. Alhora, ha esdevingut «un insondable principi hermenèutic d’interpretació que pot ser aplicat [...] als diversos sectors de l’activitat humana» (Betancor i Vilanou, 1995, p. 8). Apareixen, d’aquesta manera, autors i moviments que tracten els inicis o la formació de la cultura, també a partir d’altres aspectes com la festivitat –com Cox (1983) que parla de l’homo festivus, similar a l’homo ludens pel que fa a la part creativa i fantàstica– o el llenguatge –com Wittgenstein (2005)–. Però també, l’origen de la cultura pot ser explicat a partir d’interpretacions provinents de la lògica, la geometria, la dansa, la subsistència, la guerra, la biologia, la sociologia, i fins i tot de la teologia (Betancor i Vilanou, 1995). El joc també apareix en els infants i a l’escola, i és en aquests centres on es comença a organitzar i a controlar per part de l’adult (Brasó i Torrebadella, 2014). És aquest el moment en el qual Betancor i Vilanou (1995) parlen del pas de la societat de l’oci a la del treball.